Com i per què Israel va crear la Franja de Gaza?

BarcelonaFa 20 mesos que tornem a sentir a parlar de la Franja de Gaza, on l'exèrcit israelià continua acarnissant-se amb la població civil: segons Unicef, 50.000 criatures han estat assassinades o ferides, i segons l'ONU, el bloqueig a l'ajuda humanitària ha causat la crisi de fam més greu del món. El genocidi en curs en aquest petit racó de la Mediterrània –té unes dimensions semblants al Maresme– l'ha tornat a posar intermitentment sota el focus. Però són pocs els que coneixen el seu origen: va ser Israel el que va crear la Franja de Gaza, fa gairebé vuit dècades. Ara, l'arrasa.

"Per entendre el que està passant avui a Gaza cal saber què va passar el 1948", explicava aquesta setmana l'historiador israelià Ilan Pappé a la conferència inaugural del congrés sobre Palestina organitzat a la Universitat de Barcelona pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals i Suds. "Com molts altres projectes colonials, el sionisme volia un canvi geogràfic i demogràfic: apropiar-se del màxim de terra de la Palestina històrica amb el mínim de població palestina a dins. I la política d'Israel ha estat marcada per aquesta lògica d'espai i població, cada moment en funció de la capacitat que ha tingut per executar aquest objectiu".

Ni els atacs palestins del 7 d'octubre de 2023 ni la posterior ofensiva genocida d'Israel s'entenen sense aquesta idea: "Israel va crear la Franja de Gaza. No existia abans de 1948". I amb quin objectiu? "El 1948 Israel va expulsar tants palestins com va poder cap als països àrabs veïns: els que vivien al nord del que es va convertir en territori israelià van ser foragitats al Líban i a Síria, els de l'est a Jordània, però els del centre i el sud no els podien enviar enlloc perquè Egipte no volia obrir la frontera", explica Pappé. La solució que van trobar els primers polítics i generals israelians va ser crear "el camp de refugiats més gran del món", en forma d'una llengua de terra rectangular a la costa Mediterrània. Una dada que s'oblida massa sovint i sense la qual no es pot entendre res del que passa a Gaza: el 70% de la població de la Franja són refugiats de la Nakba [catàstrofe], com anomenen els palestins el desplaçament forçat de centenars de milers de persones per fer possible l'estat d'Israel.

La Franja es va erigir al voltant de la ciutat de Gaza, una urbs mil·lenària de la Via Maris, una de les rutes comercials més antigues que es coneixen, documentada ja a l'edat del bronze, que enllaçava els antics imperis d'Egipte, Síria i Anatòlia, seguint la línia de la costa, i els connectava amb Mesopotàmia. En aquesta presó a l'aire lliure s'hi amunteguen ara més de dos milions de palestins, que no han deixat, quatre generacions després, de reivindicar el seu dret a tornar a casa.

El geògraf palestí Salman Abu Sitta tenia 11 anys quan el 1948 va haver de marxar de la regió de Beer Sheva i refugiar-se a la Franja de Gaza. Ara és un venerat geògraf palestí, fundador de la Palestine Land Society de Londres, que s'ha dedicat a recuperar els mapes de Palestina i documentar com i on s'ha escampat la seva població. "Hi ha dos milions de refugiats palestins a Gaza. Van ser expulsats de 247 pobles i ciutats del sud de Palestina, fugint de desenes de massacres. Els van amuntegar en un camp de concentració anomenat Franja de Gaza, amb una densitat de població de 8.000 persones per quilòmetre quadrat, en un territori de 365 quilòmetres quadrats, és a dir l'1,3% del territori de Palestina", explicava a la mateixa conferència inaugural del congrés". I continua els seus càlculs fins el dia d'avui, explicant la geografia del genocidi: "Israel els ha forçat a traslladar-se al sud, després cap al nord i ara un altre cop cap al sud, dins d'aquesta petita franja, amb una densitat de població que supera les 20.000 persones per quilòmetre quadrat". La densitat de població del Maresme, geogràficament molt semblant a la Franja, no arriba als 1.200 habitants per quilòmetre quadrat.

La Franja es va convertir en una illa sense recursos per sostenir la seva població, completament dependent de l’ajuda exterior: el 1949 ja hi havia fam a Gaza, ja faltaven hospitals, ja s’hi perpetraven massacres. Gaza no era “viable” desconnectada de la resta de Palestina, i no ho ha estat mai. Les coses amb el temps només podien empitjorar: els 141.000 habitants que tenia el 1949 s’han convertit en 2,3 milions. Per això sempre ha estat explosiva: no és per casualitat que fos el bressol de la primera guerrilla palestina, de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), del primer partit d’esquerres, de la Primera Intifada i de Hamàs. Gaza, un enorme camp de refugiats, tenia la base social per a tots aquests processos. Si mirem la pel·lícula dels fets, i no la fotografia aïllada del moment actual, les coses s’entenen molt millor. El 7 d’octubre i la guerra posterior és un altre capítol d’aquesta història que, en el fons, posa Israel davant el mirall del seu passat, un passat que durant 80 anys ha intentat negar. La guerra que va començar el 2023 és l’últim intent d’Israel d’acabar amb el “problema” els refugiats d’una vegada per totes.

Abu Sitta ha organitzat un equip d'investigadors que, amb les eines de la geografia i la demografia, han traçat un pla per al retorn dels refugiats palestins a les seves terres. El dret al retorn dels refugiats palestins s'empara en la resolució 194 de l'ONU, que ha estat ratificada més de 130 vegades, en la Convenció de Ginebra i en moltes altres convencions internacionals. "Hem fet un estudi detallat, poble a poble, ciutat a ciutat, i sabem perfectament on són els refugiats palestins. I sabem també que podrien tornar a casa i recuperar les seves propietats només si s'evacuessin 77 localitats de les 927 on ara viu població israeliana, en concret els quibuts als voltants de Gaza. I les ciutats palestines que han estat destruïdes les podem reconstruir. Seria un pla d'evacuació molt més fàcil, legal, humà i lògic que el pla de criminal de Trump". Però l'ancià geògraf sap que tot plegat no és un problema d'espai: "Perquè això sigui possible, cal acabar amb el sionisme, els crims de guerra, la despossessió, l'ocupació, el racisme... i el genocidi".