Internacional 30/06/2021

Janez Jansa: el trumpista amic d'Orbán que pren la presidència de la UE

Eslovènia pren el relleu de Portugal ara que l'homofòbia d'Orbán ha encès el debat sobre el respecte als valors europeus

3 min
El primer ministre eslovè, Janez Jansa, amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Brussel·lesVa ser el primer (i únic) líder de la Unió Europea que va felicitar Donald Trump quan es va autoproclamar prematurament guanyador de les eleccions nord-americanes. També va ser un dels pocs caps d'estat i de govern que la setmana passada van fer costat al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, durant la cimera europea en què l'ultraconservador va haver de defensar la llei homòfoba que pretén prohibir parlar d'homosexualitat a les escoles del seu país. Parlem de Janez Jansa, el primer ministre d'Eslovènia i que a partir d'aquest dijous assumeix la presidència rotatòria de la Unió Europea en relleu de Portugal i durant els pròxims sis mesos.

La feina que implica ostentar la presidència rotatòria és diplomàtica. Es tracta de coordinar i gestionar les reunions entre ambaixadors i ministres en les quals es prenen algunes de les decisions més importants en l'àmbit comunitari. Per exemple, són el conjunt dels ministres de Finances de la Unió els que han de donar la llum verda final als plans de recuperació de cada estat membre perquè puguin començar a arribar els diners. I els primers vistiplaus arribaran sota les regnes d'Eslovènia. L'engranatge del Consell funciona de manera prou independent en cada presidència, però l'empenta i l'empremta diplomàtica que cada govern li vulgui donar als sis mesos que s'ostenta el barret de la presidència pot ser clau. Per exemple, ara fa un any va ser Angela Merkel qui assumia el timó just quan calia desencallar el pla de recuperació .

Els fons de recuperació

Dit això, que justament ara sigui Eslovènia qui pren aquest càrrec desperta recels i preocupació a Brussel·les. Orbán acostuma a acaparar atenció i titulars perquè també és qui busca més el cos a cos públic amb les institucions europees, però tant Polònia com Eslovènia acostumen a ser alfils al seu costat. Justament un dels moments en què la posada en marxa del fons de recuperació va estar més amenaçada va ser quan Hongria, Polònia i Eslovènia van segrestar-ne l'aprovació contraris al fet que la concessió dels diners vagi condicionada al compliment de l'estat de dret i els valors democràtics. També va ser Jansa un dels pocs líders que van donar suport a Orbán la setmana passada per la qüestió LGTBI en una cimera en què la tensió va escalar fins al punt que el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, va convidar Hongria a marxar de la Unió si no vol respectar els valors europeus.

Les evolucions polítiques d'Orbán i Jansa tracen dues línies paral·leles. Jansa és un dels líders d'extrema dreta populista i euroescèptic del front que lidera Orbán i els seus atacs a la premsa del país li han costat diverses estirades d'orella de Brussel·les, que de moment no han anat més enllà. Però de jove, des de la dissidència contra la Iugoslàvia comunista, va fer-se un nom justament escrivint articles en una de les publicacions que ara qüestiona públicament i va ser empresonat per publicar-ne un que revelava secrets militars. El seu empresonament va provocar protestes massives que es consideren claus per al procés democratitzador del país.

Gir radical

Però des d'aleshores ha anat virant fins a l'extrema dreta populista, i fins i tot va tornar a la presó després de ser condemnat per acceptar suborns en el seu segon mandat com a primer ministre. El tribunal constitucional eslovè va anul·lar la condemna el 2015 i des d'aleshores Jansa, que va tornar al poder en un tercer mandat, ha emprès una campanya pública contra els mitjans de comunicació emulant el trumpisme a través del seu compte de Twitter, des del qual a més de criticar els mitjans del seu país s'ha fet ressò de les teories que acusaven els demòcrates nord-americans de manipular les eleccions. Jansa va titllar l'agència de notícies eslovena STA de "vergonya nacional" i li ha retirat el finançament.

Fonts diplomàtiques eslovenes asseguren que la presidència que assumeixen a partir d'aquest juliol té el creixement econòmic i el "reforç a l'estat de dret i els valors europeus" entre les seves prioritats, però organitzacions com Reporters Sense Fronteres avisen del risc que el govern eslovè faci "un mal ús" del mandat. Altres prioritats citades per les mateixes fonts són l'ampliació europea cap a l'est, amb una cimera UE - Balcans Occidentals.

stats