Jorge Ramos: “Si Trump va bé vol dir que milions de nord-americans pensen com ell”

Després de l’incident amb tu, Donald Trump ha assolit el suport més alt a les enquestes. Com ho veus?

Quan el veig tan amunt, m’agafa una gran tristesa, perquè vol dir que milions de nord-americans pensen com ell. Però crec que serà l’últim candidat presidencial que pot tenir èxit amb una campanya antiimmigració com aquesta, i t’ho dic per l’enorme creixement dels hispans als EUA. Ningú podrà arribar a la Casa Blanca sense el vot hispà, i Trump crec que ja no ho aconseguirà. Ens ataca, i parlo en plural perquè sóc emigrant mexicà. I quan diu que som violadors i criminals, primer, s’equivoca, i, segon, estem obligats a respondre.

Aconseguirà la nominació?

Crec que no. I, insisteixo, no pot guanyar: l’última enquesta de la CNN deia que el 82% dels hispans tenen una opinió negativa de Trump. Per donar-te context: John McCain va obtenir el 31% del vot hispà i va perdre. Romney el 27% i també va perdre.

La campanya de Trump consisteix a presentar-se com l’antipolític, i com el milionari dolent dels culebrons que escandalitza amb el llenguatge però que fascina secretament pel menyspreu de les normes.

Sí, s’ha presentat com l’antipolític, i això arreu del món té èxit. Tu pregunta a Catalunya o aquí a Miami qui estima els polítics i ningú aixecarà la mà. També ha utilitzat la xenofòbia. Trump ataca els més vulnerables dels Estats Units, en aquest cas els immigrants, per guanyar vots. Això ho hem vist a Europa, ho hem vist al Canadà: candidats populistes que ataquen estrangers i minories per pujar a les enquestes.

Per descomptat, hi ha un paral·lelisme entre Trump i Le Pen o Berlusconi.

Però estem en un món tan globalitzat, on és gairebé impossible trobar tipus ètnics purs, que les trampes de Trump al final no poden funcionar: no pot guanyar sense els afroamericans, sense els hispans, sense els asiàtics i sense les minories. Trump encara creu que pot guanyar la Casa Blanca amb el vot dels homes blancs i grans, i està equivocat.

En un país que s’ha fet a base d’anglesos, alemanys, irlandesos, italians, asiàtics, hispans... com és que aquests missatges triomfen?

Perquè culpa els immigrants de la crisi econòmica i del crim. Tenim un greu problema de desigualtat: hi ha 500.000 milionaris mentre la classe mitjana s’encongeix. Quan arribes a Nova York veus una enorme pobresa als carrers, amb els sensesostre, i amb els immigrants treballant fonamentalment a les cuines. I culpa els immigrants del crim quan les estadístiques demostren que els immigrants tendeixen a cometre menys actes criminals que els nascuts als EUA.

Em va sorprendre que quan Trump et va enviar els guardaespatlles per expulsar-te els altres periodistes no marxessin.

A mi també. La majoria van continuar asseguts. Només hi va haver dos companys, de l’ABC i la MSNBC, que van aturar la conferència de premsa. Els estic molt agraït, perquè gràcies a ells vaig poder tornar a la sala i fer les meves preguntes. I, per cert, mai en 30 anys de periodista m’havien expulsat d’una conferència de premsa, i només una vegada uns guardaespatlles havien evitat que fes la meva feina, a Mèxic: els homes de Fidel Castro. Trump i Fidel Castro tenen alguna cosa en comú i és aquesta personalitat increïblement autoritària.

No m’explico que una societat tan exigent en la comunicació sigui indulgent amb un polític que expulsa algú només perquè no li agrada una pregunta.

El pitjor dels EUA és el racisme i la discriminació. El millor, les oportunitats. Pensa que fins a mitjans del segle XX encara hi havia rètols en parcs i botigues que deien: “Prohibida l’entrada a mexicans i gossos”.

¿Encara és possible el Somni Americà de “si véns i t’esforces, ho tens”?

Per a milions de persones, el Somni Americà ja s’ha esfumat, en particular per a 11 milions d’immigrants indocumentats que viuen perseguits. Els EUA han sigut extraordinàriament generosos amb mi. A Mèxic era censurat i aquí he pogut treballar en llibertat i reinventar la meva vida. M’agradaria que els EUA tractessin amb la mateixa generositat els que vénen darrere meu. Aquesta és la lluita que tenim ara mateix.

¿I els que fa dues o tres generacions que hi viuen? Abans t’endeutaves per anar a la universitat perquè sabies que trobaries una bona feina i tornaries el crèdit. Però ara el sistema està en qüestió.

Tens tota la raó, i és interessant que en parlis. Als EUA estem creant una generació d’universitaris endeutats. Tenen diploma però també un deute gegantí, impagable. Ahir m’ho mirava per a una entrevista: hi ha set milions de graduats que no poden tornar el préstec. A més, els millennials no estan disposats a passar-se la vida treballant per pagar una casa.

No és estrany, doncs, que en un país amb 310 milions d’habitants hi hagi dos precandidats a la presidència que es tornin a dir Bush i Clinton.

Hem arribat al punt que si els candidats no són multimilionaris o no poden recaptar centenars o milers de milions de dòlars no poden arribar a la Casa Blanca. Crec que això ataca el principi amb què es van crear els EUA fa més de 200 anys: tots els homes han sigut creats igual. Doncs no, actualment, no és veritat.

Els votants hispans no voten tots els mateix. Vull dir que els cubans (exili polític) no se senten representats pels mexicans (exili econòmic).

Sí, sí, tens tota la raó. De fet, tenim dos precandidats, Marco Rubio i Ted Cruz, que no defensen els immigrants indocumentats. No, els hispans no són monolítics, però en una proporció de dos a un sempre voten el Partit Demòcrata.

¿Creus que Hillary Clinton pot proporcionar un canvi real a la gent?

Mira, el candidat més revolucionari, per a mi, és Bernie Sanders. És el que està parlant més de desigualtat i criticant les grans corporacions.

Tu que l’has entrevistat i el coneixes personalment, ¿t’ha decebut Obama? ¿Ha deixat algun llegat significatiu però s’ha quedat a mig camí?

A mi, com a immigrant, Barack Obama m’ha desil·lusionat moltíssim. Primer, perquè no va complir la promesa de legalitzar la situació dels ciutadans indocumentats al primer mandat. I segon, perquè ha deportat més immigrants que cap altre president, uns dos milions i mig. Obama ha sigut una gran desil·lusió per als hispans. I, en general, serà recordat per tres coses: per haver evitat que els Estats Units fessin fallida, per haver matat Ossama bin Laden i per haver reformat el sistema de salut. Ara, Guantánamo continua obert i la política exterior ha sigut molt ambigua.

¿Com veus Europa amb la crisi dels refugiats sirians?

Crec que les grans nacions es defineixen per com tracten els més vulnerables. Tant Europa com els EUA tenim l’obligació de protegir els més vulnerables, seria d’una gran pobresa espiritual no fer-ho. I la gran ironia és que el futur econòmic i demogràfic d’Europa i els EUA depèn dels immigrants: a Europa teniu creixements negatius de població i als EUA la població està envellint de pressa. Ara és una preocupació, però a llarg termini serà una benedicció. El futur serà multicultural, multiètnic, multiracial i multireligiós. L’època dels països purs queda enrere.

Què et sembla el papa Francesc, sobretot en relació al desgel amb Cuba?

A mi em cau molt bé perquè concedeix entrevistes, no se sent infal·lible i ha obligat l’Església a fer-se preguntes importants sobre les dones o els homosexuals en l’Església catòlica. Però no m’agrada que capellans pedòfils continuïn als seus llocs, ho trobo gravíssim, ni que quan va anar a Cuba fos un papa silenciós, quasi mut. No es va atrevir a reunir-se amb els dissidents, venint d’un país que va tenir una dictadura com la dels militars argentins. Crec que va desaprofitar una enorme oportunitat per criticar els dictadors Raúl i Fidel Castro, i això em va entristir moltíssim.

En el teu discurs d’acceptació del premi Time a les 100 persones més influents dels EUA vas demanar la dimissió del president de Mèxic.

El meu país està molt malament. El president Peña Nieto sembla desaparegut, ocult en els grans temes. ¿Com et poden desaparèixer 43 estudiants i que un any després encara no sàpigues on són? Clarament, govern, exèrcit i policia hi van tenir un paper. I després, Mèxic viu un moment de corrupció terrible. ¿Com pot ser que la dona del president li compri una casa a un contractista del govern per set milions de dòlars i no passi res?

Acabo. Crec que et va fer molta il·lusió entrevistar Joan Manuel Serrat.

És un d’aquells grans somnis fets realitat. Un té entrevistats ideals, no? Dels que dius que mai els aconseguiràs. I el Joan Manuel n’era un. Vaig créixer amb Penélope, Mediterráneo, Señora, Cantares... I em va emocionar enormement poder conversar amb qui m’havia cantat tota la vida. Em va sorprendre la seva posició sobre Catalunya: algú que ha defensat tant el català, jo pensava que s’expressaria diferent sobre la independència de Catalunya.

La realitat és molt mestissa aquí també, no tothom pensa igual. La societat és oberta i democràtica.

Molt plural, eh?

Correcte. I per cert, a Serrat se l’estima molt. Jorge, gràcies pel teu temps.

A vosaltres.