La justícia federal dels EUA executa la primera dona després de prop de 70 anys

Lisa Montgomery, de 52 anys, ha rebut la injecció letal després que el Suprem donés llum verda a l'execució

Els Estats Units han dut a terme aquesta matinada la primer execució federal d'una dona des de l'any 1953 amb la mort de Lisa Montgomery, l'única dona que hi havia al corredor de la mort federal. La seva execució s'havia ajornat dos cops, un pel covid-19 i l'altre per ordre judicial, però finalment el Tribunal Suprem va donar llum verda a l'execució. 

Lisa Montgomery, de 52 anys, ha sigut executada a les 1.31 hores d'aquesta matinada, hora dels Estats Units, dins de la sèrie d'execucions federals que s'han accelerat durant el període de transició entre l'administració de Donal Trump i la de Joe Biden, que pren possessió la setmana que ve, amb la qual cosa s'ha trencat la tradició històrica d'aturar-les en l'etapa de traspàs.

La dona va rebre la injecció letal a la presó federal de Terre Haute, a Indiana, i s'ha convertit en el presoner número 11 que és executat en aquesta presó des del juliol, després de disset anys sense que es dugués a terme cap execució a nivell federal.

L'any 2004, a Missouri, Montgomery va estrangular una dona de 23 anys emabarassada i la va obrir per extreure i segrestar el seu nadó. La dona, Bobbie Jo Stinnett, va morir desagnada. La seva advocada,  Kelley Henry, al·legava problemes mentals i va criticar que el govern federal decidís tirar endavant l'execució d'una "dona malalta i delirant".

Segons Henry, Montgomery havia patit abusos sexuals i tortures per part del seu pare i havia estat traficada per la seva mare. El grau tan alt de violència i "tortura sexual" –incloses violacions en grup mentre era una nena– que havia experimentat va generar efectes altament traumàtics en el seu cervell. En el moment de cometre el crim, segons l'advocada, Montgomery estava psicòtica i no discernia la realitat.

Trump no només ha posat fi a disset anys sense execucions federals, sinó que en el seu únic mandat, i especialment en l'últim any, ja ha executat més presoners que tots els estats junts. La decisió de no aturar les execucions durant el període de transició, molt criticada per les organitzacions de drets humans, respondia, segons algunes fonts, al fet que el nou govern de Joe Biden es plantegi debatre la suspensió de la pena capital.

Però abans que Biden arribi a la Casa Blanca dimecres que ve encara es preveu que es dugui a terme l'execució de dues presoners més.