La proposta de Trump per a la guerra d'Ucraïna marca la cimera del G-20

BarcelonaTot i haver optat per no enviar cap delegació a la cimera del G-20 a Johannesburg, l'ombra del president estatunidenc, Donald Trump, ha planat sobre la trobada anual de les vint economies més potents del món. El seu ultimàtum a Ucraïna per acceptar un pla de pau esbiaixat en favor de Rússia, donat a conèixer fa un parell de dies, ha marcat el desenvolupament de la cimera, sobretot pels representants dels països europeus, que han celebrat una reunió paral·lela per discutir una resposta comuna. Sud-àfrica, l'amfitriona, ha aconseguit l'aprovació d'una declaració conjunta amb el canvi climàtic al centre, tota una bufetada a Trump, que havia exigit als assistents que no signessin cap document sense la presència dels Estats Units.

Hores abans del conclave, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha mantingut converses telefòniques amb diversos dirigents per comentar la proposta de pau de Trump. Entre ells hi havia el primer ministre britànic, Keir Starmer, el canceller alemany, Friedrich Merz, o el president francès, Emmanuel Macron. Segons ha informat Reuters, aquests polítics, màxims responsables dels tres pesos pesants europeus, han mantingut a Johannesburg una primera trobada per coordinar les seves posicions. Més tard, la reunió s'ha ampliat amb la presència de la presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, i el president del Consell de la UE, el portuguès Antonio Costa, a més dels dirigents de Finlàndia, Noruega, Espanya i els Països Baixos.

“L'esborrany inicial dels 28 punts inclou elements importants que seran essencials per una pau justa i duradora”, afirma un comunicat signat pels líders europeus fet públic després de la seva trobada. “Per tant, creiem que l'esborrany pot ser una base que requerirà treball addicional”, afegeix el text. Justament aquest diumenge està prevista una reunió a Ginebra entre representants de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Ucraïna, la Unió Europea i els EUA.

Una declaració conjunta malgrat Trump

En el seu discurs d'obertura de la cimera, el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, s'ha felicitat per haver arribat a una declaració conjunta i ha enviat un missatge velat a Donald Trump. "No hem de permetre que res disminueixi el valor, el nivell i l'impacte de la primera presidència africana del G-20", va dir Ramaphosa. Precisament, el boicot de Washington pretenia fer una mala passada a Sud-àfrica, país al qual Trump ha acusat falsament de dur a terme un "genocidi" contra la minoria blanca. De fet, la seva exigència als països membres que no aprovessin un comunicat conjunt tenia com a finalitat fer fracassar la cimera, la primera celebrada pel G-20 en el continent africà.

La declaració final recull una sèrie de principis envers els quals l'administració Trump ha mostrat una posició hostil, com la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic o la importància del multilateralisme. "Fem èmfasi en la importància de reforçar la cooperació multilateral per fer front als riscos presents o futurs i els desafiaments de l'economia global", sosté la declaració, que fa una crida a augmentar les inversions globals per poder complir els objectius de l'acord sobre el clima de París, especialment en l'àmbit de les energies renovables, així com a promoure un desenvolupament sostenible i més inclusiu que tingui en compte els problemes d'endeutament dels països pobres.

La victòria de Pretòria en el seu pols amb Washington ha estat evident, ja que tan sols un país, l'Argentina de Javier Milei, ha fet cas a Trump i ha votat en contra de la declaració conjunta. La Casa Blanca ha reaccionat a través de la seva portaveu qualificant l'aprovació del text com a "vergonyosa", ja que no s'ha respectat la convenció que sigui fruit del consens.

El G-20 és una organització que es va crear el 1999 un cop es va fer evident que l'ascens de diverses economies de l'anomenat Sud Global havia convertit en poc representatiu el G-7, organització que reuneix els països més industrialitzats del món. Tanmateix, no va ser fins a la crisi financera del 2008 que el G-20 va adquirir un pes notable en la gestió dels afers mundials. L'organització inclou un total de 19 països, inclosos el Brasil, l'Índia o la Xina, a més de la Unió Europea i la Unió Africana. En total, representen el 85% del PIB del món, i més de 65% de la seva població.

Per bé que a Johannesburg hi havia una nodrida presència de líders mundials, entre ells, el francès Emmanuel Macron, l'indi Narendra Modi o el brasiler Lula da Silva, també han destacat algunes notables absències, com les dels presidents de Rússia i la Xina. En el cas de Vladímir Putin, la raó més probable és el risc de ser arrestat tan bon punt arribés a Sud-àfrica, ja que sobre ell pesa una ordre d'arrest del Tribunal Penal Internacional, del qual Pretòria és signatari.