Lieberman trenca amb Netanyahu i posa en risc la coalició de govern d'Israel

El ministre israelià d'Afers Estrangers, Avigdor Lieberman, ha anunciat aquest dilluns la seva decisió de trencar la coalició que el seu partit mantenia amb el Likud, del primer ministre Benjamin Netanyahu.

L'anunci –que es produeix després d'un forta discussió, la nit de diumenge a dilluns, en el si del gabinet de Seguretat– suposa un seriós avís a Netanyahu i col·loca l'àmplia i heterogènia coalició de govern en estat crític.

Segons la premsa israeliana, Lieberman i Netanyahu es van enfrontar verbalment després que Lieberman recriminés a Netanyahu "la tèbia resposta" que en la seva opinió s'està donant al moviment islamista Hamàs després d'haver trobat dilluns els cadàvers de tres estudiants israelians desapareguts fa tres setmanes a la Cisjordània ocupada.

Israel acusa del crim dos membres de l'ala militar de Hamàs, exreclusos en presons israelianes, a qui busca des del mateix dia en què els joves van desaparèixer en una cruïlla pròxima al bloc de colònies de Gush Etzion.

En aquest operatiu militar, encara en marxa, han sigut detingudes prop de 500 persones, la major part membres de Hamàs a Cisjordània, i desmantellades diverses institucions civils i de propaganda vinculades al grup.

Set palestins morts en l'última ofensiva israeliana

A més, han mort set persones –cinc per trets de l'exèrcit israelià– i unes quantes més han resultat ferides,

Un govern dividit

Tan bon punt van descobrir-se els cadàvers, Netanyahu va afirmar que el pla de resposta constava de tres fases: trobar els culpables, destruir la infraestructura de Hamàs i impedir el llançament de coets des de la franja de Gaza, que s'ha incrementat des que el 12 de juny van desaparèixer els joves, dos d'ells menors.

El tipus de resposta manté dividit des de llavors el gabinet de Seguretat, amb una facció que exigeix una resposta militar més dura i una altra que advoca per la moderació.

A més de Lieberman –que viu en una colònia–, en l'opció de la resposta dura també s'hi alinea el ministre de Finances i líder nacionalista, Naftalí Bennet, mentre que en la via de la moderació hi ha la ministra de Justícia, Tzipi Livni, i el seu col·lega d'Economia, Yair Lapid.

A més de les accions contra Hamàs, el gabinet de Seguretat ha acceptat una proposta del ministre de Defensa, Moshe Yaalon, per construir noves colònies a la zona de Gush Etzion, tot i que la comunitat internacional les considera il·legals.

Divendres, Lieberman ja va criticar amb duresa la política de Netanyahu en afirmar que considerava "un error" greu negociar amb Hamàs per intentar evitar el llançament de coets i salvar la treva aconseguida el 2012, amb mediació d'Egipte, que va posar fi a l'operació Pilar Defensiu.

Segons xifres de l'exèrcit israelià, des que els joves van desaparèixer s'han llançat des de Gaza més de 150 coets, que han causat danys materials i ferides lleus a dos soldats.

L'aviació israeliana hi ha replicat amb bombardejos sobre la franja en què han mort 12 milicians de Hamàs i del grup radical palestí Jihad Islàmica i un nen de 7 anys.