Westminster tria un nou ‘speaker’ tradicionalista
Lindsay Hoyle, fins ara número dos de John Bercow, guanya a la quarta votació
LondresJohn Bercow ja és història. La Cambra dels Comuns va triar ahir el seu substitut, el nou speaker (president), en la figura de qui fins ara havia estat el número 2, el laborista Lyndsay Hoyle, de 62 anys. La tria, que va tenir lloc després de quatre votacions, suposa un trencament radical amb les maneres exhibides per Bercow.
No en va, quan Hoyle es va veure assegut a la cadira del seu nou càrrec va declarar que “la casa havia de canviar cap a millor”, una crítica evident a la tasca del predecessor.
I el canvi que portarà Hoyle a la Cambra dels Comuns suposarà un retorn a les tradicions més arrelades de la institució, que tendeix a encotillar el paper dels diputats de segona fila, membres de la casa que sota el regnat de Bercow han gaudit d’una llibertat d’acció desconeguda fins ara i d’un protagonisme clau, especialment en el debat sobre el Brexit.
Bercow ha mostrat un caràcter i unes formes molt intervencionistes i, d’acord amb les interpretacions més conservadores quant al paper que ha d’exercir la màxima autoritat del Parlament, ha violentat repetidament la tradició de la cambra, sempre al servei dels remainers, segons l’han acusat reiteradament.
En els cinc minuts de discurs amb què, abans de l’inici de les votacions, Hoyle va posar les bases de la seva candidatura, l’ara ja nou speaker va utilitzar un símil futbolístic no gens original per apuntar com entendria el nou regnat si era l’escollit, tal com va ser finalment. “El paper de l’ speaker ha de ser el de l’àrbitre de futbol que passa desapercebut i que permet que flueixi el joc”. Res de protagonisme, doncs.
Però si Bercow n’ha tingut ha sigut no tant pel caràcter personal autocomplaent i extravagant que molts li atribueixen com per les circumstàncies del Parlament sorgit de les eleccions del 2017, en què el govern de Theresa May tenia una majoria molt exigua, sostinguda amb un acord de suport pels unionistes nord-irlandesos del DUP.
I, en un context sense majoria, o amb una de molt curta, el paper de l’ speaker és clau perquè té un poder extraordinari i del tot discrecional. I li permet, fins i tot, propiciar l’acceptació d’iniciatives legislatives dels diputats, sempre que tinguin la majoria dels vots. Una facultat que, en principi, està reservada a la iniciativa del govern.
El regnat de Hoyle, doncs, estarà determinat en bona mesura pel resultat de les eleccions del 12 de desembre. Amb majoria absoluta, el seu paper serà funcionarial. Sense una majoria clara, les decisions que prengui a favor d’una banda o de l’altra el definiran. Ha avisat, però, que no trencarà amb les tradicions de la casa, cosa que es pot reflectir en un paper menys rellevant dels parlamentaris de segona fila.
La tria de Hoyle va tenir lloc un dia abans que es dissolgui el Parlament (avui). La tradició marca que es presentarà a les eleccions però sense adscripció de partit, i que en la circumscripció on es presenti, la resta de grups no competiran. Si Bercow hagués volgut repetir, els conservadors ja havien anunciat que haurien comparegut amb un candidat alternatiu, una dada que indica la mala fama que ha tingut entre el partit que el va triar.
