Internacional 04/02/2021

Londres vol renegociar el protocol d'Irlanda del Nord però Brussel·les i Dublín s'hi neguen

La guerra de les vacunes entre AstraZeneca i la UE esquerda el fràgil pacte del post-Brexit

4 min
Frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord

LondresA la Belmont Road, una de les grans artèries de l'est de Belfast, zona unionista per excel·lència, han aparegut en dies passats pintades que criden contra Arlene Foster, la cap de govern d'Irlanda del Nord i líder del Partit Unionista Democràtic (DUP). S'hi llegeix: "No a la frontera al mar d'Irlanda. Arlene ha de marxar".

No és l'únic lloc on s'ha manifestat el malestar dels sectors probritànics de la província. Als voltants dels ports de Belfast i Larne, punts d'entrada dels tràilers que traslladen mercaderies des de la Gran Bretanya fins a Irlanda del Nord, i on des de l'1 de gener hi ha controls sobre béns i altres mercaderies, també hi ha pintades contra el que els lleialistes a la Corona d'Anglaterra consideren l'establiment d'una frontera a l'interior del mateix Regne Unit. Algunes de les pintades posaven en el punt de mira els funcionaris –descrits com a "objectius"– que duen a terme les inspeccions.

Inspeccions de moment aleatòries, però que a partir de l'1 d'abril haurien de ser totals, camió per camió. Davant de les amenaces –la policia no les ha atribuït als sectors protestants tradicionals–, els consells dels districtes de les dues ciutats han retirat els funcionaris dels llocs de treball. Les pintades evoquen temps als quals ningú o gairebé ningú no vol tornar. "Però sabíem que el Brexit provocaria dificultats com les que ara veiem", diu Peter John McLoughlin, professor de ciència política de la Queen's University de Belfast.

Eren conegudes perquè amb l'acord pactat amb la Unió Europea l'octubre del 2019 Johnson acceptava, de facto, que Irlanda del Nord continués dins de la jurisdicció comunitària. Els brexiters van preferir ignorar-ne els entrebancs. Molt més important per a Downing Street era trencar totalment amb Brussel·les, fins i tot al preu de deixar enrere, si més no parcialment, Irlanda del Nord.

Primers entrebancs

Poc després d'un mes des que, l'1 de gener passat, el Brexit es fes realitat a tots els efectes a la Gran Bretanya (no pas a tot el Regne Unit), els problemes derivats del divorci entre Londres i Brussel·les s'han començat a fer evidents. I la guerra de les vacunes entre AstraZeneca i la Unió Europea , agreujada per la temptativa de Brussel·les d'imposar-ne controls d'exportació també entre el sud i el nord de l'illa d'Irlanda, només ha fet que dimensionar el conflicte en la seva veritable magnitud

Els primers problemes creats són de gestió: retards en l'abastiment de productes a les grans cadenes de supermercats . El protocol d'Irlanda del Nord –mecanisme dissenyat per garantir la lliure circulació de mercaderies a través de la frontera irlandesa– acabaria provocant tensions. Perquè, contràriament al que va prometre Boris Johnson, que mai no hi hauria una frontera al mar d'Irlanda, el que precisament feia l'esmentat protocol era moure-la per no establir-la a l'interior de l'illa i preservar la integritat dels Acords de Pau de Divendres Sant del 1998 .

Davant d'aquests entrebancs i dels causats per la guerra de les vacunes, aquest dimecres s'ha reunit el comitè conjunt de seguiment del Brexit. Downing Street ha demanat una extensió de dos anys del període de gràcia sobre els controls. La Unió, de moment, diu que no.

L'altre gran problema creat és polític. I més greu. Perquè, aprofitant la maldestra actuació de la Comissió Europea en relació amb les vacunes i els controls d'exportació, l'unionisme ha vist les orelles al llop i vol anul·lar i/o renegociar tot el protocol. Aquest dijous, el ministre d'Exteriors irlandès, Simon Coveney, ha dit que ni pensar-hi: " Hem de ser sincers amb tothom: el protocol no es trencarà". Londres s'ho pensa.

'Brexiter' abans que unionista

Però tant Arlene Foster com Ian Pasley Jr., del DUP, demanen a Downing Street que acabi amb el protocol. A causa de la frontera al mar d'Irlanda, se senten "estrangers" en el seu "propi país", ha dit als Comuns el fill de l'històric i bel·ligerant pastor protestant Ian Pasley, malgrat tot, un dels artífexs del procés de pau.

La solució, a hores d'ara, és molt complexa, com tot en l'arquitectura del Brexit. I els unionistes es poden sentir cada cop més alienats amb el Regne Unit, a la llarga el gran objectiu dels republicans, que saben que el divorci de Londres amb la UE fa més possible o si més no obre la porta a mitjà o llarg termini a una hipotètica reunificació de l'illa.

La gran paradoxa és que, tot plegat, es podria haver evitat. Si el DUP hagués donat suport al pacte que volia Theresa May, un Brexit tou en relació amb el de Johnson, amb tot el terriotori del Regne Unit dins de la unió duanera, ara s'estalviarien maldecaps. Tard, els lleialistes de la província descobreixen que Johnson és més brexiter que unionista. No pas per casualitat, Pasley ha dit al premier en l'última sessió de control al govern, també aquest dimecres: "Ha de ser l'unionista que necessitem que sigui".

La crisi de les vacunes només ha sigut una excusa. Tard o d'hora, era lògica que l'unionisme demanés acabar amb la cotilla del protocol. Per una badada inexplicable de la UE, ha sigut molt més d'hora del que alguns creien. La UE diu que no, que impossible. I Londres pensa fins a on pot forçar la màquina. De moment, amenaça amb actuar unilateralment. Però encara no ha activat el botó nuclear. En la guerra de les vacunes, Brussel·les també ha perdut l'autoritat moral que tenia sobre Irlanda. Les fites d'Ursula von der Leyen en un 2021 que no ha començat gens bé.

stats