Argentina

La macrollei de Milei supera el primer escull per fer-se realitat

El president argentí, però, ha hagut d’eliminar molts articles del text legislatiu

3 min
Protestes a l'exterior de la Cambra de Diputats a Buenos Aires, després de l'aprovació de la macrollei.

Buenos AiresLa llei de bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins, popularment coneguda com la llei òmnibus per la seva magnitud, ha estat aprovada aquest divendres a la Cambra dels Diputats de l’Argentina. Amb 144 vots a favor, 109 en contra i cap abstenció, la macrollei del president Javier Milei fa un primer gran pas al Parlament, que encara l’ha de votar en particular –és a dir, fer-hi esmenes– a partir de dimarts que ve. Després el text passarà al Senat per ser aprovat del tot i entrar en vigor. La sessió legislativa més llarga de la democràcia argentina –29 hores distribuïdes en tres jornades– ha estat acompanyada de mobilitzacions al carrer i repressió policial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“La història recordarà amb honor tots aquells que van comprendre el context històric i van elegir acabar amb els privilegis de la casta i la república corporativa, a favor del poble, que ha estat empobrit i obligat a passar gana durant anys per la classe política”, deia el comunicat de l’oficina del president minuts després de la notícia, publicat a la xarxa social X. Milei ha agraït la “col·laboració” de l’oposició: “Esperem comptar amb la mateixa grandesa el dia de la votació de la llei en particular, per avançar al Senat i començar a retornar la dignitat al poble argentí. L’únic camí viable per a la nostra pàtria és el de la llibertat, el treball i l’ordre”, ha dit.

Milei necessitava 129 vots favorables al Parlament per a aquesta primera aprovació de la llei. Trobant-se en clara minoria –la seva coalició, La Llibertat Avança, només té 38 diputats–, el president ha comptat amb el suport dels 37 diputats del PRO –la dreta tradicional de l’expresident Mauricio Macri– i de l’anomenada “oposició dialogant”, formada pel centredreta d’Unió Cívica Radical (UCR), partits provincials i peronistes que han abandonat les files d’Unió per la Pàtria. Després de setmanes de negociacions, però, Milei s'ha vist obligat a renunciar a diversos punts del text inicial. De fet, ha reduït a gairebé la meitat els 644 articles de la proposta original, però encara queden punts polèmics que seran debatuts en la votació particular, article per article.

Punts polèmics

Un dels punts més polèmics és l’atribució de competències extraordinàries al president. Milei pretén que el legislatiu li concedeixi facultats d’emergència fins al 31 de desembre d’enguany, prorrogables un any més. La proposta original abastava el mandat complet, però l'ha hagut de retallar per sumar-hi suports.

Així mateix, les privatitzacions de les empreses públiques són encara una pedra a la sabata del govern. Milei vol vendre-les totes, però no té el suport necessari per fer-ho. En conseqüència, ha hagut de reduir la llista de 41 empreses a 26. Entre d’altres, n’ha tret la petroliera YPF i ha acceptat no privatitzar-les totes al 100% sinó fer-les mixtes. Tampoc hi ha acord sobre les competències de l’executiu per adquirir deute extern sense l’autorització del legislatiu. El president pretén saltar-se l’aprovació del Congrés per poder demanar préstecs, per exemple, al Fons Monetari Internacional.

També hi ha discrepàncies pel que fa al protocol de seguretat promogut per la ministra Patricia Bullrich, ja retallat en un punt tan polèmic com la prohibició de reunions de més de tres persones a la via pública. Quant a la reforma fiscal, Milei haurà de negociar directament amb els governadors provincials, que discrepen de la proposta que defensa que part de l’impost sobre operacions en moneda estrangera deixi de revertir en obra pública a l’interior del país. La votació particular i les esmenes sobre aquests punts de conflicte arrencaran dimarts al migdia a la Cambra dels Diputats.

Repressió policial

Amb temperatures de més de 30 °C, les darreres nits s’han viscut amb tensió entre manifestants i agents de la policia davant del Congrés. La nova llei de seguretat de Bullrich declara il·legal el tall de la via pública per a una manifestació, i el “protocol antipiquets” s’ha aplicat efectivament per dispersar les persones concentrades contra la llei òmnibus. Un enorme desplegament d’efectius s’han enfilat en motos i han disparat gasos lacrimògens i bales de goma als manifestants –hi havia representants dels moviments socials, jubilats i sindicats– i als periodistes. S’han fet barricades amb contenidors i hi ha hagut enfrontaments amb la policia, a qui Bullrich ha felicitat en una piulada en la qual també ha comunicat que s’identificarà i es denunciarà penalment tots els manifestants que hagin cremat béns públics, llançat pedres o atacat policies: “Qui la fa, la paga”, ha advertit.

stats