Les ‘maras’ coarten la política hondurenya

Tegucigalpa“Tenim por. Fins ara no ha passat res però tots hem rebut missatges de WhatsApp amb amenaces”. Griselda Barrientos és coordinadora del Partit Nacional a la colònia El Edén, a Tegucigalpa. Denuncia que tot el seu equip ha rebut àudios en què suposats pandilleros els amenacen de matar-los si continuen donant suport al president, Juan Orlando Hernández. Diu que han esborrat els arxius, per por, i explica que la seva colònia està entre dos focs: d’un costat, la banda coneguda com a Barrio 18, a la qual s’atribueix l’assetjament a l’oficialisme; d’un altre, la Mara Salvatrucha o MS-13. Les maras, juntament amb el narco, són el principal factor de risc en un dels països amb la taxa d’homicidis més alta del món. En l’últim any, 51,9 assassinats per cada 100.000 habitants.

“No volem que treballin per a Juan Orlando, no volem que votin Juan Orlando, no volem que facin campanya per Juan Orlando. I si ho denuncien els matarem. I si voten o fan campanya, també els matarem”. Aquest és el fragment d’àudio que ha circulat els últims dies perla capital, Tegucigalpa. Hi ha almenys una altra gravació en la qual un altre presumpte pandillero diu que parla des d’ El Pozo (una presó de màxima seguretat on suposadament no hi ha línia telefònica), s’identifica com a integrant de Barrio 18 i reitera la mateixa amenaça. Resulta impossible verificar si qui parla és un alt comandament del grup, un outsider que fa la seva guerra particular o algú que forma part d’una campanya bruta llançada per algun partit rival.

15 trets per haver fet campanya

L’assassinat de Mario Reinery González, perpetrat el 6 de novembre a la colònia 21 de Octubre, a Tegucigalpa, ha fet augmentar la por. Reinery era un activista del Partit Nacional. Aquell dia, uns desconeguts van irrompre a casa seva, on era amb la família, el van tirar a terra i li van disparar 15 trets. Al costat del cadàver hi van col·locar un cartell on explicaven que el motiu de l’homicidi era la seva relació amb l’oficialisme. Dos dies després van ser detinguts uns quants membres de Barrio 18.

Però no és l’únic crim vinculat a la política. En l’última setmana han mort de manera violenta tres líders del Partit Lliure (el partit de l’expresident José Manuel Zelaya, deposat el 2009 després d’un cop d’estat i que forma part de l’Aliança d’Oposició contra la Dictadura, liderada per Salvador Nasralla), un altre de l’Aliança i una cinquena víctima del Partit Liberal. Però cap d’aquests casos es va vincular a les pandillas.

“Per sort, en aquesta colònia no tenim problemes. Aquí tot està controlat per la MS i són més tranquils. Però en altres llocs...” Fernando Joel, de 22 anys, se sent segur en una carpa del Partit Nacional a la colònia de Quesada. Explica que a les zones controlades per la 18 sí que s’hi han produït intimidacions. Ell treballa per a l’oficialisme per 4.000 lempires (142 euros, la meitat del salari mínim). També és membre de la barra dels Revolucionarios, aficionats del Motagua, un dels principals clubs d’Hondures. Fa quatre mesos va rebre un tret molt a prop del cor quan anava a un partit. Però les maras són una altra cosa.

Les dues principals bandes es van establir a Hondures (i al Salvador i Guatemala) al final dels anys 90. Arribaven des dels Estats Units, juntament amb milers de deportats. Abans del desembarcament de les xifres (18) i les lletres (MS), les quadrilleseren un fenomen juvenil limitat. Xavals que mataven el temps junts, bevien o es barallaven per una pista de futbol. Però tot va canviar: es va imposar la violència, va començar la guerra pel territori, l’extorsió i la venda de drogues, el nombre de morts es va disparar i les maras es van convertir en la principal preocupació per a l’opinió pública.

L’actual cap de govern, Juan Orlando Hernández, ha centrat la seva campanya en la seguretat. Presumeix de treure l’exèrcit a patrullar pels carrers i construir els Pozos, les presons on els pandilleros estan completament aïllats. Des del març, prop de 2.000 integrants de les maras s’han traslladat a aquestes presons. La majoria eren membres de Barrio 18. En aquest context d’extrema violència, molts ciutadans estan disposats a perdre llibertats civils a canvi de militaritzar els carrers. Però hi ha ocasions en què la retòrica bel·ligerant va acompanyada d’acords ocults.

Alguns opositors com Denia Mejía denuncien que la militarització ha sigut una excusa per eliminar els drets civils. A més, asseguren que el govern està seguint una estratègia de “fals positiu” per vincular els seus rivals amb la violència.

Otto Argueta, membre d’Interpeace, organització vinculada a processos de pau arreu del món, destaca el pes de les pandillas en el procés polític. Per una banda, centren el discurs al voltant de la seguretat, cosa que beneficia Hernández. I, per l’altra, són actors amb els quals els partits han de comptar, de manera formal o informal, perquè controlen colònies senceres i, sense el seu permís, les formacions polítiques no poden fer campanya.

Hondures va avui a les urnes amb la violència de sempre i l’oposició denunciant frau. Passi el que passi, les pandillas continuaran al carrer l’endemà.