Mario García Calatayud: “Mentre els ucraïnesos lluitin, em quedaré a ajudar-los”

KíevNo parla ni una paraula d’ucraïnès, però al centre de voluntaris tothom el coneix i quan s’hi creuen li diuen “no pasarán ”, i ell respon amb un somriure. Mario García Calatayud, un jubilat valencià, va arribar a Kíev fa dos mesos per portar-hi un carregament de medecines i s’hi va quedar com a voluntari. Ara diu que no sap quan en marxarà.

¿Com és que un jubilat de l’Ajuntament de València ha acabat fent de voluntari a Kíev?

M’ha mogut el desig d’ajudar. Amb uns companys vam veure que Ucraïna estava necessitada i vam començar a recollir medicaments, vestits, menjar... Jo vaig portar el primer carregament de medecines. I el vaig traslladar a Donetsk, fins a la primera línia del front, per ajudar els soldats.

I ara treballa en un centre que ajuda els desplaçats?

Sí, faig una mica de tot. El que em demanen: rebre donacions a la finestreta, carregar paquets... Vaig venir aquí amb la idea d’ajudar el més dèbil, això és el que em va ensenyar el meu pare. I en aquest conflicte per mi resulta evident que Ucraïna està en una posició de debilitat. Davant seu hi té un llop ambiciós que vol robar-li part de la seva riquesa.

I fins quan es quedarà?

Em quedaré aquí fins que faci falta. Jo sempre dic als ucraïnesos que han de lluitar per defensar el llegat que els van deixar els seus pares i els seus avis. I, mentre ells lluitin, jo miraré d’ajudar-los. Estic convençut que encara queda teca. No em crec res del que Putin ha dit a Minsk: només ha fet un pas per evitar que l’opinió pública se li tiri a sobre.