Internacional 24/10/2021

La veritat de l'atac a Noruega: ni era jihadista ni va matar amb fletxes

L'atacant de Kongsberg, que va assassinar cinc persones, tenia problemes psicològics

3 min
Cordó policial a Kongsberg després dels atacs

BarcelonaNi va ser un atac terrorista ni les víctimes van morir per ferides de fletxes. Les explicacions que la policia noruega va donar poques hores després de l'atac a Kongsberg, que va fer cinc morts i tres ferits, han quedat refutades. Tant la mateixa policia com el servei d'intel·ligència del país escandinau van assegurar, poques hores després de l'incident, que investigaven el cas com un probable atemptat terrorista, i feien referència a la conversió a l'islam de l'autor, Espen Andersen Bråthen, i a una suposada radicalització. El mateix dia, però, els mitjans locals publicaven els relats de familiars i coneguts que advertien que aquest danès de 37 anys no en té res de jihadista, sinó que fa anys que arrossega greus problemes psicològics.

Segons els últims detalls confirmats, l'atac es va desenvolupar en menys d'una hora. A les 18.12 h del 13 d'octubre, la policia rep el primer avís: un home és en un supermercat del centre del municipi disparant fletxes. Cinc minuts després, la policia hi arriba; ell es defensa també disparant-los fletxes, i aconsegueix escapar-se. Els agents el perden de vista durant mitja hora. Durant aquest temps, l'home es desplaça a un carrer proper, on mata cinc persones (quatre dones i un home), algunes al carrer i altres a dins de casa seva. Segons les autoritats, Bråthen duia tres armes, incloent-hi l'arc i les fletxes, però les ferides mortals van ser, en tots els casos, provocades per uns altres "objectes punxants" i no pas per les fletxes.

Les primeres informacions van provocar que a Dinamarca s'ajornés indefinidament l'estrena de la nova pel·lícula de Thomas Daneskov, Vildmænd, per les seves similituds, aparentment, amb l'atac. El cartell promocional mostrava un arquer en un supermercat; a més, el protagonista és un danès, igual que l'atacant, que és de nacionalitat danesa, tot i que va créixer a Noruega i feia anys que vivia a Kongsberg.

En el primer interrogatori, Bråthen va admetre els fets, però no la seva culpabilitat. La policia ho vincula ara a la seva condició mental. "La hipòtesi que s'ha reforçat més després dels primers dies d'investigació és la malaltia", deia l'inspector Per Thomas Omholt. Des del dia de l'atac, la policia ha parlat amb més de 200 persones, i ara vol interrogar coneguts de Bråthen i altres persones que hi hagin tingut contacte durant els últims deu anys. Principalment, vol esbrinar si arrossega també problemes d'addiccions. "Encoratgem les persones que hagin estat en contacte amb l'acusat els últims anys que ho notifiquin a la policia. Necessitem saber què ha fet en els últims 10 anys", va dir Omholt aquest dijous en la roda de premsa més recent sobre el cas.

El debat sobre la salut mental

Els fets han obert un debat sobre la qualitat dels serveis de salut mental a la sanitat pública noruega. Segons un informe policial publicat aquest any, els atacs violents vinculats a malalties mentals s'han incrementat "significativament" els últims anys al país. Concretament, des del 2016, entre un 30% i un 45% dels homicidis o intents d'homicidi van ser comesos per persones que tenen símptomes, han estat diagnosticades o sobre les quals hi ha sospites de malaltia mental. "L'evolució és negativa. Quan estàvem elaborant l'avaluació d'amenaces per al 2021, va aparèixer una imatge molt clara que aquest és un problema que ha crescut significativament", va afirmar la directora d'emergències de la policia noruega, Tone Vangen, a la cadena pública NRK. Segons l'informe, aquest increment pot estar relacionat amb els canvis en les condicions del tractament obligatori en determinats casos de problemes de salut mental des del 2017, quan es va aprovar una llei que limitava els ingressos involuntaris. "Crec que necessitem un debat sobre si les regulacions que tenim són prou bones", va afegir Vangen.

Tot i això, des de l'Agència Pública de Salut noruega asseguren que no es pot concloure que els canvis en la normativa siguin la causa d'aquest augment de la violència. "Si mirem les estadístiques, veiem que el nombre d'admissions forçades ha augmentat", rebatia Johan Torgersen, director de la divisió de qualitat de l'organisme, que remarcava que les persones que suposen un perill per a ells mateixos o els altres poden ser ingressats en contra de la seva voluntat.

El mateix primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, que va prendre possessió l’endemà dels atacs, va referir-se a les deficiències dels serveis de salut mental en una de les seves primeres aparicions. Una de cada quatre persones derivades a psiquiatria no reben tractament, va reconèixer. "Les últimes 24 hores ens han mostrat que tenim grans reptes en aquest camp", va admetre.

stats