Maten a trets un expolític ucraïnès, Andrí Portnov, a prop d'una escola a Madrid
Andrí Portnov, que acabava de deixar els seus fills al centre, havia estat assessor del president Víktor Ianukóvitx
BarcelonaL'advocat i expolític ucraïnès Andrí Portnov, de 52 anys, ha mort tirotejat aquest dimecres a les portes del col·legi americà de Pozuelo de Alarcón, on havia anat a portar els seus fills. La identitat de Portnov, que va ser assessor del president d'Ucraïna Víktor Ianukóvitx, ha estat confirmada per fonts del ministeri de l'Interior espanyol. Les primeres informacions apuntaven que el crim podria estar relacionat amb una venjança.
El cos sense vida de la víctima ha estat localitzat cap a un quart de deu del matí al costat del seu cotxe, un vehicle negre d'alta gamma aparcat als voltants del centre educatiu, segons informa l'agència Efe. Fonts oficials confirmen que l'home es disposava a entrar al cotxe quan diverses persones l'han tirotejat per l'esquena i al cap i posteriorment han fugit del lloc cap a una zona boscosa.
El Summa 112, el servei d'urgències mèdiques de la Comunitat de Madrid, ha confirmat la mort de l'home a causa de les greus lesions que ha patit. Agents de la Policia Científica i del grup V d'Homicidis s'han desplaçat fins al lloc del crim per fer-se càrrec de la investigació, mentre que diversos drons i un helicòpter sobrevolen la zona per intentar localitzar els presumptes autors de l'assassinat.
En un comunicat, el mateix col·legi ha informat els pares dels alumnes que a primera hora s'havien produït trets a les portes del centre, però que tots els alumnes eren a l'escola i estaven fora de perill. També ha confirmat que l'home tirotejat era un pare de l'escola. Dues hores després del crim algunes famílies han optat per recollir els seus fills.
Qui era l'home assassinat?
Portnov, de 52 anys, va ser una figura controvertida a Ucraïna. Durant la revolta de l'Euromaidan, que va esclatar el 2013 després que Ianukóvitx suspengués l'acord d'associació amb la Unió Europea, va estar involucrat en les conegudes com a "lleis de la dictadura", que restringien les llibertats d'expressió i reunió. Almenys un centenar de persones van morir en enfrontaments entre les forces de l'ordre i els manifestants durant els mesos que van durar les protestes.
Després de la revolta, el 20 de febrer del 2014, Portnov, el seu cap Ianukóvitx i altres alts càrrecs d'aquesta administració van fugir d'Ucraïna per buscar refugi a Rússia davant la pressió creixent del carrer. Entre el 2014 i el 2015 va estar sotmès a sancions europees.
Segons diverses publicacions ucraïneses, Portnov es va traslladar a viure a Viena. Segons el mitjà ucraïnès Hromadske, a qui Portnov va demandar sense èxit l'any passat per haver assenyalat el seu suposat paper en l'annexió de Crimea per part de Rússia, l'exassessor de Ianukóvitx assassinat a Madrid va ser un dels 18 ucraïnesos sancionats per la UE per corrupció i violacions de drets humans. Portnov va ser, tot i això, eliminat d'aquesta llista de sancionats un any més tard per decisió de la justícia europea.
El 2018, el Servei de Seguretat d'Ucraïna va obrir un procediment legal contra ell per traïció en relació amb la seva presumpta participació en la presa russa de Crimea, tal com denunciava Hromadske. Portnov va apel·lar i el cas va acabar tancat. I no va ser la seva única victòria judicial a Ucraïna, també en va guanyar una altra contra un altre mitjà ucraïnès anomenat Censor. Alguns dels periodistes als quals Portnov va derrotar als tribunals van atribuir de manera implícita els veredictes al manteniment de la seva presumpta influència sobre els jutges. Precisament, l'any 2021 van ser els Estats Units qui va dictar sancions contra ell, aquesta vegada per "acusacions creïbles d'utilitzar la seva influència" per corrompre els tribunals i "soscavar els esforços per reformar" Ucraïna.
A diferència d'altres alts funcionaris de l'era de Ianukóvitx –com el mateix expresident, que té diverses condemnes en absència a Ucraïna–, Portnov va seguir en contacte amb el seu país, al qual fins i tot va tornar després de cinc anys, l'any 2019. A principis d'aquest any, una petició signada per 25.000 persones demanava que Portnov fos sancionat pel Consell per a la Seguretat Nacional i la Defensa d'Ucraïna, argumentant que no tenia sentit que estigués sancionat pels EUA però no per Ucraïna.
L'any passat, Censor va publicar una de les poques informacions sobre la seva vida a Espanya. Segons el mitjà, Portnov havia recorregut als serveis d'un notari de Madrid perquè certifiqués un poder que suposadament utilitzaria per transferir als seus fills una vila de luxe de més de 1.000 metres quadrats situada a la vora del riu Dniéper, a Ucraïna.
