El matrimoni homosexual als Estats Units, en perill: primera petició de derogació al Suprem
La demanda arriba quan només fa 10 anys de la sentència que protegeix el dret a nivell federal i enmig de l'onada ultraconservadora de Trump
WashigntonEnmig de l'avenç de l'agenda ultraconservadora de Donald Trump contra la comunitat LGBTIQ+, amb especial acarnissament sobre les persones trans, un dels grans temors d'advocats i activistes és que es derogui la sentència que protegeix el matrimoni homosexual. Després del veto de nombrosos llibres LGBTIQ+ en escoles i instituts, la prohibició de les persones trans a l'exèrcit i a les lligues esportives escolars, ara arriba a la taula del Suprem la primera petició explícita per derogar aquesta sentència que rep el nom d'Obergefell. Just quan només fa 10 anys del reconeixement federal del matrimoni de parelles del mateix sexe, l'alt tribunal –de majoria conservadora- té l'oportunitat de decidir si accepta a tràmit el cas o el deixa en via morta.
La petició ha estat presentada per Kim Davis, una empleada del comtat de Kentucky que el 2015 va passar sis dies a la presó per negar-se a emetre una llicència de matrimoni a una parella gai just després que sortís el veredicte d'Obergefell aquell mateix any. A la demanda, que va ser avançada per la cadena ABC News, Davis diu que va ser discriminada per negar-se a emetre els certificats i, a partir d'aquest argument, també demana al tribunal que revisi si Obergefell hauria de ser anul·lada. És més, qualifica d'"escandalosament greu" la decisió del tribunal en el cas Obergefell vs. Hodges en què amplia els drets dels matrimonis heterosexuals a les parelles homosexuals sota el paraigua de l'Esmena 14.
L'esmena 14 garanteix la mateixa protecció per a tots els estatunidencs i és clau per a la defensa dels drets civils. Justament també és l'esmena que Trump ha portat al Suprem després d'intentar anul·lar via ordre executiva el reconeixement de la ciutadania per naixement. A diferència d'altres països, com a Espanya, on els nadons hereten la nacionalitat dels pares (ius sanguinis), als Estats Units totes les criatures nascudes al país són estatunidenques (ius solis). Trump ho vol canviar per aconseguir que es deixi de reconèixer com a ciutadans estatunidencs els fills de les persones sense papers. S'espera que l'octubre el Suprem es pronunciï sobre el fons de la causa.
Fa temps que els grups ultraconservadors i el nacionalisme blanc cristià van rere la sentència d'Obergefell, i el cas de Davis pot ser l'escletxa per on derogar-la. En el seu argumentari, Davis s'aferra a la primera esmena constitucional sobre el dret de la llibertat religiosa i diu que la immunitza a nivell personal davant la sentència Obergefell. A partir d'aquí, l'advocat de Davis, Mathew Starver, diu que l'argument sobre el qual es va fer la sentència d'Obergefell és "ficció legal" i "un error que ha de ser corregit". El Suprem ja té la primera audiència fixada per al 29 de setembre, on podria decidir si accepta a tràmit el cas.
El precedent de Roe vs. Wade
El cas ressona especialment amb la derogació de Roe vs. Wade el 2022, que era la sentència del Suprem que protegia el dret a l'avortament a escala federal. En aquest cas, el procés es va iniciar per una demanda emesa per part de l'Organització de Salut Femenina de Jackson –l'única clínica que practicava avortaments a Mississipi– en contra d'un funcionari del departament de Salut estatal arran de la prohibició dels avortaments a partir de la setmana 15. La sentència a favor del procurador general de Mississipi, que argumentava que el dret a l'avortament no estava com a tal reconegut a la Constitució, va fer caure el veredicte del 1973 i va donar pas a la realitat actual, on el dret a l'avortament està completament suprimit en 12 estats del país.
Quan es va emetre la sentència Roe vs. Wade, el magistrat conservador Clarence Thomas va suggerir en la seva opinió que la mateixa lògica argumental que va tombar el dret a l'avortament a escala federal es podria fer servir per derogar també Obergefell i altres proteccions. De fet, Davis ja havia presentat una petició similar el 2019, en què se centrava només en el seu cas i no demanava explícitament derogar Obergefell. Tampoc hi havia el precedent de Roe. En la resolució del Suprem que va rebutjar admetre a tràmit aquella primera petició, tant Thomas com l'altre jutge conservador, Samuel Alito, van apuntar que la qüestió plantejava una reconsideració sobre Obergefell per "amenaçar la llibertat religiosa". "Aquesta petició implica qüestions importants sobre l’abast de la nostra decisió a Obergefell, però no les planteja de manera clara", va escriure Thomas en un comunicat.
