Mattarella continuarà sent president d'Itàlia
Els partits arriben a un acord que mantindrà també Draghi com a cap de l'executiu
RomaEls partits italians es rendeixen i demanen al president sortint, Sergio Mattarella, que repeteixi com a cap d'estat, després que les set votacions que s'han fet fins ara per elegir nou president hagin resultat un fracàs a causa de la incapacitat dels blocs d'esquerra i de dreta d'assolir cap acord. En la vuitena votació, aquest mateix vespre, la cambra ha aplaudit quan finalment Mattarella ha superat el quòrum necessari de 505 vots que el reelegien oficialment com a president del país. Finalment, ha obtingut el sí de 759 grans electors, del total de 953 que han votat (diputats, senadors i representants de les regions).
Mattarella, que havia reiterat que no estava disposat a estendre el seu mandat més enllà del 3 de febrer, quan expiren els seus set anys cop a estadant del Palau del Quirinal, no tindrà més remei que endarrerir temporalment la seva anhelada jubilació per desbloquejar l'elecció presidencial, que amenaçava amb trencar la majoria parlamentària que sosté el govern d'unitat de Mario Draghi.
Ha estat precisament l'actual primer ministre, l'ascens del qual a la presidència es donava gairebé per descomptat les setmanes anteriors a l'inici de les votacions dilluns passat, qui ha agafat les regnes aquest dissabte per intentar mediar entre el president i els líders dels principals partits polítics.
L'elecció del nou cap d'estat italià havia esdevingut un laberint sense sortida, amb vetos creuats per part del bloc progressista i de la coalició de centredreta, i una llista interminable de possibles candidats que, com s'esperava, es van acabar cremant abans d'arribar a la recta final. Perquè en això mateix es basa, en part, el ritual de l'elecció presidencial. Una partida de pòquer on cap contrincant vol ensenyar les cartes abans d'hora i molts juguen de farol.
Les formes i els actors poden canviar, però les incerteses, bloquejos, aliances impossibles i traïcions són exactament les mateixes cada set anys. I no és estrany perquè el president de la República és el càrrec institucional més alt d'Itàlia. Segons la Constitució, el cap de l'estat té poders limitats, però els experts assenyalen que el president té una mena de "poder acordió", que s'expandeix o es contrau en funció de les necessitats del moment. No es limita a tenir un rol representatiu, sinó que el seu paper és clau en el funcionament de la legislatura i sovint es converteix en l'únic capaç de mediar entre els partits per resoldre les crisis cícliques que amenacen l'estabilitat del país. L'experiència de Sergio Mattarella al Palau del Quirinal n'és un bon exemple.
Mattarella, garant constitucional
Mattarella ha emergit durant el mandat com un autèntic garant constitucional. Només des que va arrencar la legislatura actual el 2018 s'han succeït tres primers ministres i quatre executius diferents. Una peculiaritat molt italiana que explica, en part, les dificultats del Parlament per trobar-li un substitut amb el suport de prou majoria. Després de vuit votacions i una setmana frenètica de reunions, trucades telefòniques i pactes més o menys encoberts per aconseguir in extremis una personalitat política que estigués a l'altura del desafiament, els líders han constatat que en aquest clima de bloqueig institucional la continuïtat de Mattarella, almenys de manera temporal fins a les pròximes eleccions, previstes per al 2023, podria allunyar Itàlia de l'abisme.
Aquesta és la segona vegada a la història de la República italiana que un cap de l'estat es veu obligat a perllongar el seu mandat. Va passar el 2013 amb Giorgio Napolitano, que va ser reelegit el 22 d'abril del 2013 en el sisè escrutini, amb 738 vots. El Parlament no va aconseguir cap acord per triar el seu successor i els partits no van tenir més remei que demanar-li que continués al càrrec. Només quatre mesos abans, Mario Monti havia dimitit com a cap d'un executiu tècnic encarregat de salvar Itàlia després de l'últim govern de Silvio Berlusconi, a qui Napolitano va obligar a dimitir, acorralat pels escàndols sexuals i una prima de risc econòmica pels núvols.
Les eleccions de març del 2013 havien deixat un Parlament fracturat, amb els socialdemòcrates sense la majoria necessària per governar i el Moviment Cinc Estrelles entrant, per primera vegada, a les institucions. Napolitano va estar dos anys més al Quirinal. Re Giorgio, com el van batejar els seus crítics, va desbloquejar la situació, però va crear un precedent que Mattarella ha intentat evitar sense èxit.
