De ser un "mercat" a fer "més tots junts": els cinc escenaris de la UE post-Brexit
La Comissió Europea presenta les opcions per debatre quina direcció prendre quan el Regne Unit marxi
BarcelonaMirant enrere –recordant més els èxits que els fracassos– i pensant en la pròxima generació –en un escenari el 2025–, la Comissió Europea ha dibuixat en un document els cinc camins que podria emprendre la UE després del Brexit, la sortida de la Regne Unit.
Quina opció triar serà la feina dels caps d'estat i de govern que a finals de mes es trobaran en una cimera a Roma, que commemorarà els 60 anys dels tractats que van donar vida a l'actual UE.
La Comissió Europea no es defineix entre els cinc escenaris possibles que van del mínim al màxim, amb opcions per a tots els gustos. I tampoc concreta gaire quin impacte real, sobre l'economia, per exemple, tindria cadascun.
Continuar com ara
Aquest és l'escenari en què la UE continua funcionant com fins ara, centrada sobretot en qüestions com l'economia o la lluita contra el terrorisme i participant de l'escena global. Sempre, però, en funció del que vulguin els estats membres i de com siguin capaços de superar les seves diferències.
Convertir en (només) un mercat únic
Amb aquest escenari, la UE queda buida de totes les competències que no són estrictament el mercat únic. S'abandonen els dossiers com la política exterior, la seguretat o la defensa i s'esborren bona part dels mecanismes de decisió comuna, que passen a ser, en molts casos, bilaterals.
Avançar els que volen fer més
Aquesta és la idea de l'Europa a dues velocitats, els que volen avançar més en la cooperació en dossiers com la moneda, la fiscalitat o el medi ambient ho fan, i els que en volen quedar al marge, ho poden fer sense problemes. El gran exemple d'aquesta manera de funcionar és l'euro, que només implica els països que el tenen i són només ells, i no tant a nivell de la UE, els que el gestionen.
Fer menys més eficientment
La idea d'aquest escenari és prioritzar i centrar l'atenció en un reduït nombre de competències en les quals sí que hi ha consens per avançar. Un exemple seria el control fronterer, gestionat a 27, o tenir una única veu a l'exterior o una defensa comuna. En definitiva, no voler fer-ho tot i concentrar-se en poques polítiques.
Fer molt més junts
Avui en dia, amb la idea de la construcció europea en hores baixes, aquest és l'escenari més poc imaginable. Els 27 països que quedaran a la UE acorden aprofundir encara més en els llaços d'unió que tenen en polítiques que ara mateix no tenen en comú: una única veu al món, gestió de fronteres o fiscalitat.
