Macri s'estrena amb la denúncia de la falta de llibertats a Veneçuela

BarcelonaL'estrena de Mauricio Macri com a referent de la nova dreta llatinoamericana no ha defraudat. El president de l'Argentina, que va prendre possessió el 10 de desembre en una controvertida cerimònia, ha aprofitat la inauguració de la cimera de caps d'estat del Mercosur per reclamar "l'alliberament dels presos polítics a Veneçuela", posant així fi a les bones relacions que el govern de Nicolás Maduro havia mantingut amb l'antecessora de Macri, la peronista Cristina Fernández, i el seu marit, Néstor Kirchner. L'eix Caracas-Veneçuela s'ha trencat.

Macri ha arribat a Asunción, la capital del Paraguai, on es reuneixen els presidents llatinoamericans, amb la idea clara de liderar l'aïllament regional del règim chavista, el qual la resta de països governats per formacions d'esquerra sempre han mimat i protegit, com es fa amb Cuba, l'única dictadura del continent.

"Vull demanar aquí expressament davant dels caps d'estat membres de Mercosur pel ràpid alliberament dels presos polítics a Veneçuela, perquè als estats membres no hi pot haver persecució política per motivacions ideològiques o per pensar diferent", ha declarat Macri, que ja va tenir un gest en favor de l'oposició veneçolana convidant Lilian Tintori, l'activista i dona de Leopoldo López, empresonat acusat per incitar a l'odi.

Macri ha valorat que Maduro assumís els resultats de les eleccions del 6 de desembre en què l'opositora Mesa per la Unitat Democràtica (MUD) va aconseguir dos terços dels escons de l'Assemblea Nacional però, alhora, ha retret al govern veneçolà els moviments que ha fet amb posterioritat per contrarestar i limitar la nova correlació de forces, en què el chavisme ha quedat tocat. De fet, la corrupció, el clientelisme i la crisi econòmica regional propiciada per la baixada del preu de les matèries primes són, segons els analistes, els factors clau que expliquen la sacsejada que l'esquerra de l'Amèrica Llatina ha patit en els últims mesos, en un escenari que s'albira com l'inici d'un cicle de canvis.

Maduro és el gran absent a la cimera d'Asunción. Veneçuela està representada per la ministra d'Afers Exteriors, Delcy Rodríguez, que no s'ha callat davant dels atacs de Macri. "Vostè està fent ingerència sobre els assumptes de Veneçuela", ha contestat la cancellera, qui també ha acusat Macri de defensar "la violència política", en referència a les manifestacions que es van produir el 2014 en què van morir 60 persones i 400 van quedar detingudes. La justícia veneçolana atribueix la responsabilitat a Leopoldo López.

"Jo entenc que Macri vulgui demanar la llibertat d'aquests violents. Ho sé perquè un dels seus primers anuncis ha estat alliberar responsables de tortures i desaparicions de la dictadura", ha expressat Rodríguez, tot i que Macri ha assegurat que es mantindran els judicis contra els repressors.

Clàusula democràtica

L'objectiu de Macri, segons ha apuntat des d'abans de l'arribada a la Casa Rosada, és desfer-se de Veneçuela per reactivar les negociacions del Mercosur i la Unió Europea, bloquejades des del 1999, amb la victòria d'Hugo Chávez, i abanderar el canvi polític llatinoamericà per acabar amb l'esquerra que ha governat des de fa més d'una dècada als grans països de la regió. El president porta apuntat a l'agenda que el bloc de països s'adhereixin en acabar la cimera al Compromís d'Asunción, que des del 2005 obliga els països membres al respecte i la protecció dels drets humans. De fet, Veneçuela és l'únic que no l'ha signat. Fa 10 anys Caracas encara no formava part de Mercosur.

Macri invoca la clàusula democràtica, que obre la porta a l'expulsió del grup i a aplicar-li sancions comercials o fins i tot el tancament de fronteres en el cas que es detectin violacions de drets democràtics.

A Macri se li ha girat feina perquè no hi ha de moment el consens general que es requereix per a la seva aplicació. La clàusula, creada el 1989, només s'ha aplicat un cop, l'any 2012, després de la destitució del llavors president del Paraguai, Fernando Lugo, en un procés en el qual Mercosur i la comunitat internacional van denunciar irregularitats.