Mèxic: ¿acabar amb els narcos legalitzant la marihuana?

Ciutat de MèxicUna decisió històrica. Així han definit a Mèxic la resolució de la Suprema Cort de Justícia que va emparar dimecres el dret de quatre persones al consum lúdic de marihuana i els va permetre així el cultiu i la possessió. No es tracta d’una legalització, ja que només els emparats tenen l’autorització de la més alta instància judicial del país, però s’obre el camí cap a la regularització d’aquesta droga, que ha sigut el producte per excel·lència dels càrtels del narcotràfic mexicans.

“Es canvia la manera com s’entén la marihuana i ja no es veu com una qüestió de criminalització o de seguretat pública sinó de salut, de lliure determinació de les persones. La Cort ha donat una interpretació diferent sobre l’ús de la marihuana i està canviant la manera de veure el problema”, explica l’advocat Rodolfo Domínguez Márquez, integrant de l’organització Justícia, Drets Humans i Gènere, que coneix perfectament la manera d’actuar dels jutges de la Suprema Cort.

Ara la decisió judicial obre pas al fet que qualsevol jutge del país amb voluntat, des de la primera instància fins als tribunal col·legiats, pugui atorgar el permís per cultivar marihuana mitjançant la figura de l’empara. El judici d’empara és un recurs que preveu la Constitució mexicana i que els ciutadans utilitzen per frenar les arbitrarietats de les autoritats. Si un mexicà s’empara davant la justícia perquè no el busquin per un delicte en concret i l’hi accepten, la policia no pot actuar sobre aquesta diligència. En la qüestió de la marihuana seria així: “Si jo vull consumir i puc plantar per al meu autoconsum, ningú té dret a intervenir ni a castigar-me, perquè tinc l’empara”.

El col·lectiu d’advocats que ha aconseguit aquesta resolució històrica s’anomena Societat Mexicana d’Autoconsum i Tolerància, i va començar demanant a la Comissió Federal de Riscos Sanitaris el permís per plantar. Davant la negativa, els advocats van anar escalant instàncies judicials fins a arribar a la Suprema Cort, que va deliberar i acceptar la seva empara de dret d’esbarjo lúdic: “En el cas no s’han trobat que les afectacions fossin de tanta gravetat que necessitin una prohibició absoluta de consum, per la qual cosa la prohibició resulta inconstitucional”, diu el text dels jutges. Només que l’alt tibunal emetés quatre dictàmens d’aquest tipus, establiria jurisprudència i obligaria el Congrés a declarar inconstitucionals les mesures de la llei general de la salut que impedeixen l’autoconsum.

Precedent efímer

“La llei no té tipificat el delicte de consum de marihuana. Utilitzen altres verbs com plantar, vendre, portar … Són els actes relacionats el que està castigat, i això és al que s’ha apel·lat. En aquest sentit, protegeixen un principi bàsic de jurisprudència: el que no està prohibit està permès”, explica l’advocat de ReverdeSer, Andrés Hirsch, per a qui és el moment que les cooperatives d’autoconsum aprofitin l’escletxa i actuiïn.

Hirsch recorda amb enyorança que, en el seu últim any de mandat, el president Lázaro Cárdenas, el 1940, va legalitzar durant sis mesos la marihuana, fins que, pressionat per un embargament de medicaments realitzat pels EUA, es va fer enrere. “Per això molta gent parla de relegalització”, matisa.

Tot i així, una enquesta de l’agència Parametría indica que el 77% dels mexicans no veurien amb bons ulls una regularització, tot i que l’acceptació ha crescut un 15% en els últims set anys. Molts es pregunten de quina manera aquest camí que estan seguint les institucions judicials, aquest canvi de mentalitat, es conjugarà amb la guerra contra el narcotràfic en què està submergit Mèxic i que ha deixat en els últims vuit anys 150.000 morts i milers de desapareguts. Hirsch, que treballa amb les víctimes d’aquesta guerra oberta per l’expresident Felipe Calderón el 2006, ho veu com un pas fonamental que pot fer virar l’estratègia de seguretat nacional cap a una de salut pública. La prohibició i els grans capos continuen existint, però regularitzar-ho pot afectar el discurs contra les drogues que el govern fa servir com a gran argument.

Davant la legalització de la marihuana als Estats Units, els càrtels han adreçat el seu negoci cap a l’opi, per produir heroïna, i també la metamfetamina. L’increment d’aquestes drogues ha sigut espectacular. Si un camperol de la Sierra de Guerrero guanyava poc més de dos o tres euros per quilo de mota (marihuana), ara amb un d’opi en pot guanyar fins a 600 o 700.