Internacional 08/09/2015

El drama migratori posa el focus en el vesper sirià

França anuncia bombardejos sobre Síria mentre l’ONU entona el ‘mea culpa’ per haver fallat als sirians

Sònia Sánchez
4 min
Un membre de la Mitja Lluna Roja evacuant  una nena  d’una zona bombardejada pel règim  de Baixar  al-Assad a Damasc.

BarcelonaLa guerra de Síria, que ha obligat a fugir del país prop d’una cinquena part de la població i que ha generat la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, no té final a la vista. Al contrari, ara mateix és un conflicte enquistat en què cap dels diversos actors implicats “no és prou fort per guanyar però tampoc tan feble per desaparèixer”, com assenyala Eduard Soler, investigador del Cidob sobre el Pròxim Orient. La perspectiva de tornar a casa aviat s’esvaeix per als quatre milions de refugiats que han fugit del conflicte -la majoria acollits en camps de Turquia i el Líban-, i per això cada cop són més els que decideixen emprendre el camí cap al somni europeu.

Aquesta pressió migratòria sobre les fronteres d’Europa pot forçar la comunitat internacional a actuar ara de manera més contundent en el conflicte sirià. Ahir el president de França, François Hollande, va anunciar que des d’avui mateix posarà en marxa vols de reconeixement sobre Síria, en col·laboració amb la coalició internacional liderada pels Estats Units. “En funció de la informació que hi recol·lectem estem preparats per bombardejar”, va advertir Hollande, tot i que va descartar desplegar tropes sobre el terreny. França ja participa en els bombardejos contra l’Estat Islàmic (EI) a l’Iraq, però la seva intervenció a Síria s’havia limitat fins ara a l’enviament d’armes i equips de telecomunicacions.

El Regne Unit també té un mandat parlamentari que li permet participar en els bombardejos de la coalició internacional a l’Iraq però no a Síria. Tot i així, el primer ministre David Cameron va informar ahir a la Cambra dels Comuns que a l’agost un dron britànic va matar tres suposats militants de l’Estat Islàmic -dos d’ells britànics- a dins de Síria. Malgrat no tenir autorització parlamentària per actuar militarment a Síria, Cameron va defensar que l’acció havia sigut “totalment legal” perquè s’havia produït “en defensa pròpia”, ja que els homes estaven planificant atacar el Regne Unit, va dir.

No obstant, l’estratègia de bombardejos liderada pels Estats Units a Síria no ha aconseguit l’objectiu d’aturar l’expansió de l’Estat Islàmic, ni tampoc ha servit per posar fi al conflicte sirià i encara menys a la barbàrie del règim de Baixar al-Assad. “La política dels bombardejos pot tenir cert impacte si és selectiva, per atacar camps de reclutament i fonts de finançament, però només ha de ser un element dins d’una estratègia que ha de tenir molts més fronts, i aquests altres fronts ara són febles”, afegeix Soler.

Potser conscient d’això, el Pentàgon es planteja canviar la seva estratègia a Síria, com revelava ahir The New York Times. Segons el diari, el nou pla passaria per millorar l’entrenament dels grups rebels, augmentar el nombre d’aquests combatents en certes “zones segures” i reforçar les fonts d’intel·ligència. “Els bombardejos mai són militarment suficients, cal tropes sobre el terreny, però és difícil que això passi”, admet Rafael Grasa, director de l’Institut Català Internacional per la Pau. L’estratègia internacional actual, de fet, és “acabar amb l’EI, no aturar la guerra ni frenar l’èxode de refugiats, i per tant la decisió d’Hollande [de sumar-se als bombardejos a Síria] no tindrà cap impacte real en la guerra”, opina.

Inoperància de l’ONU

Per a Grasa l’avenç cap a la fi del conflicte sirià passaria per “buscar també una solució militar, amb la victòria de les forces de l’oposició contra el règim”, i per “apostar per una intervenció real de les Nacions Unides” després de superar el temut veto de Rússia i la Xina. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va admetre ahir en una entrevista a The Guardian que “el Consell de Seguretat de l’ONU està fallant a Síria” en no poder emprendre accions per les “divisions internes”. Sense mencionar Rússia o la Xina, va reclamar als estats membres d’aquest organisme que “mirin més enllà d’interessos nacionals”. Hores més tard, una portaveu del ministeri d’Exteriors rus deixava clar que la posició del seu país sobre Síria no ha canviat i que consisteix a abastir d’armament el règim de Baixar al-Assad “per lluitar contra el terrorisme”, va dir.

La guerra que va arrencar el març del 2011 a Síria, quan el règim de Baixar al-Assad va reprimir de manera brutal la Primavera Àrab en aquell país, ja ha deixat 230.000 morts i més d’un milió de ferits, a més dels més de quatre milions de refugiats i set milions de desplaçats interns.

Soler no veu la solució al conflicte en un futur pròxim. “La guerra a Síria no es resoldrà aquest any, i el màxim a què es pot aspirar és una desescalada del conflicte”, apunta. L’analista advoca per “treballar per arribar a una taula de negociació”, en la qual l’EI -per la seva pròpia naturalesa- no serà però en la qual la resta d’actors -i els seus “padrins internacionals”- sí que podrien avenir-se a participar “quan siguin conscients de les seves febleses”.

Margallo fa una crida a negociar amb Al-Assad

El ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va afirmar ahir que ha arribat el moment d’“iniciar negociacions” amb el règim sirià de Baixar al-Assad. L’objectiu, va argumentar, és evitar que la guerra “continuï creant un buit que serà aprofitat per l’Estat Islàmic per seguir avançant en les seves posicions”. “Al-Assad, ens agradi o no, és el govern que seu a l’Assemblea General de l’ONU. És el govern que té la legitimitat internacional des del punt de vista de la interlocució”, va subratllar el cap de la diplomàcia espanyola, en viatge oficial a Teheran (Iran), que va afegir: “Si volem que la tragèdia s’acabi i que el jihadisme no avanci més cal arribar a una entesa que propiciï la reconciliació nacional, el canvi constitucional i eleccions democràtiques”. Segons Margallo la negociació també evitarà que el conflicte sirià alimenti encara més les onades de refugiats que estan arribant a Europa.

stats