Com estan canviant la política alemanya els mil·lennials?
La negociació per a la Gran Coalició està condicionada pels joves
'The New York Times'Probablement mai havien sentit a parlar de Kevin Kühnert, el cap de les joventuts del Partit Socialdemòcrata Alemany, de 28 anys, però va irrompre per liderar una revolta interna contra els plans del seu partit de reeditar la Gran Coalició amb la Unió Democratacristiana de la cancellera Angela Merkel. La revolta està a punt de fracassar i les converses per al pacte s’han d’acabar aquest cap de setmana. Però cal recordar Kühnert: si perd la batalla, ell i la seva generació encara podrien guanyar la guerra pel futur de la política alemanya. S’ha escrit molt sobre el cansament creixent de la població amb Merkel i sobre la seva pròpia fatiga al capdavant de la cancelleria. Però després de quatre mesos de converses de coalició, l’elit política està exhausta. El moment més precís va ser quan Martin Schulz, el líder dels socialdemòcrates, i el jove Kühnert es van enfrontar al Congrés. Schulz, que advocava per una coalició, es va enganxar a un guió previst i sense inspiració. La resposta de Kühnert, per contra, va ser apassionada i convincent. Va titllar el lideratge de Schulz de Spiegelstrich-Politik, la política de punts clau. El terme és una invenció del jove líder, una mostra de la seva habilitat i del seu estil pragmàtic i sense ideologia que desconcerta la generació de Merkel i Schulz.
La generació de Kühnert aspira a una causa, una tasca més gran que, per exemple, la de saber quants treballadors calen per pagar les pensions. Aquesta angoixa generacional abasta tot l’espectre polític.
La identitat
Alexander Dobrindt, de la Unió Social Cristiana, el partit germà dels democratacristians de centredreta, ha publicat recentment un assaig que demana una “revolució conservadora” que promogui la Leitkultur o la cultura de lideratge:un terme comú en alemany per a una política enfocada a assimilar immigrants i promoure la família nuclear, entre altres coses. I Christian Lindner, cap del Partit Liberal, de 39 anys, va acusar Merkel d’afavorir la coalició per sobre de principis. “Només el mètode de Merkel, sense cap compromís, només per sortir-se’n”. Alhora, pel que fa a la política d’identitat, molts joves alemanys coincideixen amb l’argument de Mark Lilla que el liberalisme ha caigut “en un pànic moral sobre la identitat racial, de gènere i sexual” que li impedeix “convertir-se en una força unificadora capaç de governar”.
És conegut que la política de consens de Merkel, Schulz i els seus companys de generació reforça els extrems, especialment els de la dreta. Però això no és del tot cert: les enquestes mostren que els alemanys, encara que cansats de Merkel, valoren el consens. “Els alemanys generalment s’estimen més el compromís que la polarització”, afirma Andrea Wolf, de Forschungsgruppe Wahlen, una important empresa d’enquestes. Tot i que Merkel es va enfonsar durant la crisi dels refugiats, s’ha recuperat. “Dubto que l’enfocament polític de la generació més jove dels polítics sigui el que volen els votants”, indica Wolf. “Potser és més aviat el que ells voldrien”, matisa.
La política real sempre està formada per punts clau. Voleu augmentar les classes mitjanes-baixes? Cal alleujament fiscal, reestructurar les contribucions de la Seguretat Social, més pressupost educatiu, temes als quals haurà de fer front la coalició si finalment té èxit.
El repte per als polítics consistirà a crear valors més fonamentals que l’augment percentual del PIB, però evitant les visions utòpiques que creen rebuig. Si ho aconsegueixen, podrien inaugurar una nova era d’energia política. Si fracassen, podríem veure un gir fosc cap al tipus de política fracturada i incoherent que persegueix la resta del món. No obstant això, hi ha una trampa: davant la política lenta i avorrida del compromís, els membres de la nova generació s’afegeixen al càntic populista que estan intentant derrotar.
