El món financer afronta la inevitable descarbonització

BarcelonaUn grup de 28 bancs, entre ells Barclays, ING, BBVA i Santander, aprovaran dilluns uns principis de banca responsable amb els quals es comprometen a alinear les seves activitats i portafolis de crèdit amb l’Acord de París, que fixa l’obligació de prendre mesures per mantenir l’escalfament global per sota dels 2º i en la mesura que es pugui per sota dels 1,5º. Quan ja hem pujat un grau, aquests objectius exigeixen mesures urgents per a una transformació econòmica que, a finals d’aquest segle com a molt tard, prescindeixi del tot dels combustibles fòssils.

També serà a París on s’aprovin aquests principis, en una cimera de la Iniciativa Financera del Programa de Nacions Unides per al Mediambient (UNEP FI, per les sigles en anglès), un organisme del qual formen part unes 230 entitats bancàries, inversores i asseguradores d’arreu del món. Els sis principis que adoptaran els 28 bancs són “alinear l’estratègia empresarial” amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU i amb l’Acord de París, incrementar l’“impacte positiu” dels portafolis i les activitats, “treballar amb els clients per generar una prosperitat compartida”, “involucrar” els grups d’interès vinculats a l’entitat, fixar “sistemes de governança efectius” per aquest fi i “apostar per la transparència” en aquests objectius. Tan genèrics i poc concrets que “no suposen un canvi real, tot i que queda molt bé dir-ho”, segons Robert Tornabell, professor d’economia i finances a Esade, a qui sorprenen especialment alguns noms en la llista de bancs que signen els principis. “M’ho crec del BBVA, el Santander, ING o el Barclays, per exemple, però hi ha molts noms a la llista que són de bancs africans i asiàtics que no crec que ho puguin aplicar”, remarca l’expert, que també apunta que els principis “fan molt d’èmfasi en les inversions” quan “la gran preocupació” dels bancs avui és “el capital tangible”. “La banca està deixant d’invertir en centrals tèrmiques o de gas perquè requereixen molt capital i això representa un risc molt alt”, no tant per fer un bé al mediambient, diu el professor.

Elements d’esperança

Amb tot, admet que hi ha alguns moviments en el sector que van en la bona direcció, com els bons verds o els fons ètics, i posa com a exemple principal el Fons Nacional de Noruega, que es regeix per estrictes normes ètiques. La “desinversió” en combustibles fòssils és un terme recorrent al voltant de les negociacions per l’Acord de París, tot i que encara està lluny de ser una realitat. Però crides com les que va fer el governador del Banc d’Anglaterra Mark Carney a l’abril, en què advertia dels riscos que suposa el canvi climàtic per als sistemes financers del món, o iniciatives com la impulsada per l’exalcalde de Nova York i avui filantrop, Michael Bloomberg, amb el seu Grup de Treball per a la Publicació del Finançament Vinculat al Clima (TCFD en anglès), són petits signes d’esperança.

També la Comissió Europea va adoptar al març un pla d’acció per a les finances sostenibles amb l’objectiu de crear una metodologia comuna que defineixi les inversions verdes o baixes en carboni, entre altres coses.

“Tots els bancs que fan estratègies a llarg termini veuen que és imprescindible incorporar el canvi climàtic”, assegura Antoni Ballabriga, director global de negoci responsable a BBVA i representant de la banca europea dins del comitè directiu de la UNEP FI. Ballabriga està convençut que l’Acord de París del 2015 contra el canvi climàtic, junt amb els ODS, ha estat un revulsiu també per al sector financer, que no té cap més remei que caminar cap a una economia baixa en carboni. “Ens empeny l’agenda global, però també el mercat, el món inversor i els reguladors i els supervisors” dels organismes financers, assegura.