L’ONU intenta combatre l’escepticisme sobre els objectius de l’Acord de París

L’alerta d’una nova pujada d’emissions el 2018 fa crucial la negociació a Polònia

L’ONU intentava ahir contrarestar el pessimisme despertat dimecres per un nou informe de la prestigiosa organització Global Carbon Project, que pronostica una pujada del 2,7% en les emissions globals de CO 2 aquest 2018, després que el 2017 ja pugessin un 1,6% i trenquessin tres anys d’un estancament esperançador per al planeta. A la cimera contra el canvi climàtic a Polònia (COP24), l’ONU va presentar ahir el seu propi informe, que no feia previsions per a aquest any, per destacar que entre el 1990 i el 2016 les emissions dels països desenvolupats s’han reduït un 13%.

L’informe de l’ONU posava èmfasi en les mesures de reducció d’emissions i desenvolupament de renovables dels països rics, però no va poder rebatre l’anàlisi de dimecres, que deia que el creixement sostingut de l’ús del petroli i el gas no s’ha aturat i ha tornat a generar un creixement d’emissions molt preocupant, que fa gairebé impossible mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 ºC, com recomanava l’últim informe de l’IPCC, el grup de científics climàtics de l’ONU. L’estudi de Global Carbon Project advertia, a més, que l’ús del carbó, tot i que es manté un 3% per sota del seu pic històric, també ha crescut aquest 2018 a causa del creixement del consum energètic de la Xina i l’Índia.

“El creixement del CO2 dels combustibles fòssils ens posa en una trajectòria d’escalfament que ja està molt més enllà dels 1,5 ºC. No n’hi ha prou amb donar suport a les renovables. L’esforç cap a la descarbonització hauria d’expandir-se a tota l’economia”, va dir la investigadora líder de l’estudi, Corinne Le Quéré, del centre Tyndall de la Universitat d’East Anglia. Si les emissions de CO 2 de la indústria, el ciment i els combustibles fòssils creixien a un ritme de més del 3% a principis de segle, la tendència es va alentir el 2010, i entre el 2014 i el 2016 s’havien mantingut estables tot i que creixia l’economia mundial, de manera que els signants de l’Acord de París van veure el 2015 una possibilitat real d’assolir l’objectiu principal: evitar un escalfament superior als 2 ºC. Segons l’IPCC, per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 ºC i evitar així els pitjors efectes del canvi climàtic cal reduir les emissions globals un 50% el 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050. Però aquest ritme d’emissions, que cada any baten rècords històrics d’acumulació de CO 2 a l’atmosfera, ens situa ja en el camí de pujar més de 3 ºC respecte a l’era preindustrial, un escenari que els científics alerten que pot ser realment devastador per al planeta.

Davant d’això, la missió dels 196 països reunits a Polònia aquesta setmana i fins al 14 de desembre és crucial: aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord de París per fixar unes regles clares pel que fa a la reducció d’emissions global que permeti evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Però si les notícies dels científics que analitzen l’atmosfera eren dolentes, les dels experts que avaluen les negociacions també. L’últim esborrany del reglament, que es va fer públic dimarts al vespre, és encara massa caòtic, amb múltiples opcions per als punts més conflictius.

Una “transició justa”

El govern polonès, amfitrió de la trobada, ha posat èmfasi aquests primers dies en la necessitat d’una “transició justa” cap a una economia baixa en carboni, que vol dir buscar ajudes i solucions per als milions de treballadors de les indústries contaminants que hauran de reconvertir-se. El fet que la trobada sigui a Katowize, la regió considerada capital del carbó polonesa, ja pretenia posar això en relleu. Però els representants de les petites illes en vies de desenvolupament, els més vulnerables dels vulnerables al canvi climàtic, exigeixen que les ajudes prioritzin els damnificats dels efectes climàtics.

Més continguts de