Nou desastre industrial a la Xina

PequínUna gran esllavissada a la ciutat de Shenzhen, al sud de la Xina, torna a posar el focus en les escasses mesures de seguretat i la falta de control sobre el sector industrial al gegant asiàtic. Diumenge al matí una gran allau de terres va sepultar 33 edificis d’un parc industrial de Shenzhen, amb un balanç provisional de 85 desapareguts, una vintena de ferits i més de 900 desplaçats. Oficialment no s’han donat a conèixer les causes de l’accident, però en els mitjans locals i a les xarxes socials ja s’han denunciat les irregularitats que envolten el succés.

L’esllavissada es va originar en un abocador, situat en una antiga pedrera, on s’emmagatzemaven enderrocs i runa, i que, segons el diari econòmic xinès Caixin, gestionava l’empresa local Lvwei Property Management, que ha obtingut nombrosos contractes amb el govern en els últims anys.

El diari de Hong Kong South China Morning Post assegura que al juliol l’abocador havia rebut l’ordre de tancar per millorar la seguretat. La documentació feta pública per l’administració del districte demostra que va ser inspeccionat i es va exigir als operadors que hi fessin millores per obtenir una nova llicència al setembre. Però els canvis no es van fer. A les xarxes socials veïns de la ciutat denuncien que l’abocador seguia operatiu. I probablement no és un cas aïllat, ja que les autoritats de Shenzhen han anunciat una reforma integral de seguretat de set abocadors de residus de la construcció més a la ciutat.

El govern xinès ha reaccionat ràpidament per evitar queixes ciutadanes i ha enviat a Shenzhen un equip d’alts funcionaris encapçalats pel conseller d’estat Wang Yong per supervisar les tasques de rescat. S’han mobilitzat prop de 3.000 efectius, equipats amb més de 400 vehicles, detectors de vida i gossos ensinistrats.

L’accident s’ha produït al parc industrial Hengtaiyu, de 38 hectàrees, 10 de les quals han desaparegut sota una llengua de terra i fang de més de deu metres d’altura.

Entre els 33 edificis que han desaparegut sota el fang n’hi havia tres dedicats a dormitoris dels treballadors, una cantina, 14 fàbriques i edificis d’oficines. Després de l’esllavissada es va produir una explosió en un gasoducte de la zona propietat de la petroliera estatal Petrochina que ha obligat a reparar 400 metres de canonada.

L’accident de Shenzhen ha tornat a posar en primer pla els dèficits del ràpid desenvolupament xinès i la falta de controls de seguretat en el sector industrial. Tal com va passar amb l’accident de l’agost passat al port de Tianjin, on una successió d’explosions -amb uns 200 morts- van posar en evidència que s’hi emmagatzemaven productes altament tòxics sense cap control. A Shenzhen tot sembla indicar que s’acumulaven residus de la construcció sense les mínimes mesures de seguretat.

Els dos accidents tenen en comú que no s’han produït en llocs apartats o en nuclis urbans allunyats del control estatal, sinó que les dues ciutats afectades són centres capdavanters del desenvolupament xinès.

Tianjin està considerat el port de la capital, Pequín. És l’onzè port en volum de moviment de contenidors del món i un dels principals de la Xina, al costat de Xangai i Hong Kong. Tot i així, s’hi emmagatzemaven productes altament tòxics -com el cianur de sodi- sense cap control i prop de zones residencials. Per acabar-ho d’adobar, els bombers no tenien formació per tractar aquest tipus de materials i en utilitzar aigua per apagar un petit incendi van provocar una gran reacció en cadena. De fet, els bombers van ser les principals víctimes de l’accident.

L’experiment del capitalisme

Shenzhen, per la seva banda, és una ciutat de nova planta, moderna, de deu milions d’habitants. Situada a la província de Guangdong, al sud del país, aquest petit poble de pescadors va ser un dels llocs triats per Deng Xiaoping per establir-hi una zona econòmica per experimentar amb el capitalisme i l’obertura econòmica.

El resultat va ser un èxit. En tres dècades Shenzhen s’ha convertit en l’epicentre de l’anomenada fàbrica del món. Fa frontera amb Hong Kong, la ciutat en la qual s’emmiralla i de la qual ha copiat l’estètica i el model de desenvolupament.

Però aquest accident fa pensar que les mesures de seguretat tenen massa llacunes i evidencia que fins i tot a les zones més desenvolupades de la Xina la corrupció i la laxitud administrativa generen greus problemes.

Després de l’accident de Tianjin, el govern xinès va prometre canvis legislatius i mesures de control i inspecció a les empreses per garantir la seguretat. L’esllavissada a Shenzhen, però, demostra que encara queda molta feina per fer.