Internacional 11/12/2021

Nova Caledònia: un referèndum d’autodeterminació… sense els independentistes

L'arxipèlag francès decideix el seu futur amb els partits sobiranistes fent una crida al boicot de la consulta

3 min
Punt de votació a Noumea, preparat per al referèndum d'independència de Nova Caledònia

ParísNova Caledònia, l’arxipèlag situat a Oceania de bandera francesa, celebra aquest diumenge el tercer i últim referèndum per decidir si s'independitza de França. Però la nova consulta vinculant d’autodeterminació, a diferència de les altres dues, es fa sense l’aval dels independentistes, que han fet una crida al boicot. El més probable és que els partidaris del sí no acudeixin a votar i guanyi clarament el no, de manera que s'obrirà una nova etapa d’incertesa a les illes.

El Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), integrat pels dos partits independentistes i membres del govern de l’arxipèlag, havien demanat que el referèndum s’ajornés fins al 2022 per la divisió i el desgast polític que han viscut en els últims mesos les dues formacions, que han estat negociant la formació de l’executiu, així com per la nova onada de covid que afecta la regió. El govern francès s’hi va negar. La data “és una trampa de l’estat francès i dels antiindependentistes”, afirmava a France Info el portaveu del Moviment dels Oceànics Independentistes (MOI), Arnaud Chollet-Leakava.

En els dos primers referèndums, celebrats en els tres últims anys, es va imposar el no per 56,7% el 2018 i 53,3% el 2020. Abans de la pandèmia, els independentistes confiaven en guanyar el tercer referèndum. El govern francès porta anys preparant-se políticament i jurídicament per a la independència de l’arxipèlag. Però el no de París a ajornar la consulta per celebrar-la quan les condicions polítiques i sanitàries siguin més favorables ha tirat per terra les esperances del FLNKS. “Tothom sap que el moviment independentista no està en el seu millor moment”, lamentava Chollet-Leakava.

Participació baixa

Els partits independentistes creuen que el referèndum tindrà una participació molt baixa i, si és així, adverteixen que no tindrà validesa legal. Estan disposats a acudir a instàncies internacionals perquè s’invalidi. També han avisat que no participaran en les discussions que tindran lloc a partir de dilluns per gestionar el resultat del referèndum, sigui quin sigui, i debatre el futur de Nova Caledònia. 

A la França metropolitana, l’extrema dreta ha aprofitat el referèndum per fer campanya contra el president Macron, a qui acusen de no haver fet campanya pel no i d’estar renunciant a part del territori francès. “Ha actuat contra els interessos de França. Com ho podria haver fet d’una altra manera, si considera que la colonització és un crim contra la humanitat?”, es preguntava el líder xenòfob Éric Zemmour . El president de la República, però, té molt clar el seu paper neutral en la qüestió independentista de l’arxipèlag. “El rol de president no és estar en un camp o en un altre”, defensava aquest dijous.

Actes violents als anys 80

El conjunt d’illes està situat al Pacífic sud, a gairebé 17.000 km de França, i té 271.000 habitants. Com moltes altres illes que avui són territoris d’ultramar de la República Francesa, l’arxipèlag va ser colonitzat per França el 1853. Fa dècades que Nova Caledònia lluita per la seva independència. Als anys 80 es van viure una sèrie d’episodis violents entre els defensors i els detractors de la sobirania de les illes –entre els quals una presa d’ostatges amb 19 canacs i dos militars morts– que van acabar amb les primeres negociacions per celebrar un referèndum d’autodeterminació. Uns mesos després, el líder independentista Jean-Marie Tjibaou va ser assassinat. 

"Els canacs representen al voltant del 40% de la població, i no tots són independentistes, però la majoria de ciutadans que volen la independència són canacs", explica la historiadora francesa Sarah Mohamed-Gaillard. Segons l'experta, "aquesta ruptura entre dues comunitats –la població local, d'una banda, i els descendents de colons, de l'altra– és el que va provocar la violència als anys 80". L’arxipèlag compta actualment amb un estatut especial que li dona una certa autonomia de França, gràcies a un acord polític signat el 1998 que li atorgava competències en matèria de seguretat social i ocupació, entre altres. Nova Caledònia té el seu Parlament i fins i tot moneda pròpia. Jurídicament, però, continua formant part de França i de la Unió Europea.

stats