Els clams de l’ONU
Internacional 27/08/2018

L’ONU parla ja de “genocidi rohingya”

Les Nacions Unides exigeixen en un informe un judici internacional contra els responsables de l’extermini

Nick Cumming-bruce
3 min
Un grup de refugiats creuen el riu Naf a bord d’una precària embarcació per arribar a Bangladesh.

GinebraLes Nacions Unides han sigut clares. El comandant de l’exèrcit de Birmània, al sud-est asiàtic, i altres alts càrrecs haurien de fer front a un judici davant un tribunal internacional per genocidi contra els musulmans rohingyes i per crims de lesa humanitat contra altres minories ètniques. Així ho van anunciar aquest dilluns un grup d’experts d’aquesta organització després d’un any d’investigacions.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els autors de l’informe demanen al Consell de Seguretat de l’ONU que el cas es jutgi al Tribunal Penal Internacional o que es creï un tribunal penal especial. A més, reclamen un embargament d’armes a Birmània i que es posi en marxa un mecanisme independent per analitzar a fons les proves reunides.

Un extermini planejat

El general Min Aung Hlaing, comandant en cap de l’exèrcit de Birmània, és un dels sis generals assenyalats com a “cas prioritari” en l’informe de l’ONU, que detalla les campanyes militars en què es van cometre autèntiques atrocitats que “indubtablement equivalen als crims més greus segons el dret internacional”. El comitè, de tres membres, va assegurar que el càrrec més greu seria el de genocidi, arran de la feroç campanya desencadenada per les forces de seguretat de majoria budista contra els rohingyes fa un any.

Aquesta ofensiva contra la població civil musulmana de l’estat de Rakhine va provocar que més de 700.000 persones haguessin de fugir a través de la frontera amb Bangladesh i protagonitzessin una de les pitjors crisis humanitàries que es recorden. Però Birmània nega reiteradament aquestes acusacions i afirma que les seves forces només responien als atacs dels militants rohingyes contra controls policials del país i contra una estació de l’exèrcit el 25 d’agost de l’any passat. En canvi, el comitè d’experts va apuntar que hi ha prou informació per garantir la investigació i el processament dels alts càrrecs “perquè un tribunal competent pugui determinar la seva responsabilitat per genocidi”. Tot i que no van poder accedir a la regió, els experts de les Nacions Unides van interrogar més de 850 víctimes i testimonis, a més d’analitzar altres proves, com imatges de satèl·lit. En aquest informe els experts van parlar de les operacions de Rakhine com “una catàstrofe previsible i planejada” després de dècades d’opressió sobre els musulmans rohingyes. I és que, des de fa molt temps, Birmània ha classificat il·legalment els rohingyes com a “immigrants bengalís” de Bangladesh i els ha negat la ciutadania. Els atacs de l’any passat s’havien repetit en ocasions anteriors: el 2012 i el 2016.

Per tot plegat, les Nacions Unides consideren que no hi ha cap dubte que l’operació va tenir un objectiu genocida. En primer lloc gràcies a la retòrica d’incitació a l’odi dirigida contra aquest col·lectiu, i en segon, “al nivell d’organització que implica un pla de destrucció, i al nivell d’extrema de brutalitat i violència” utilitzat. Les dades i les conclusions que aporta el document són esfereïdores.

Molts més de 10.000 morts

Els experts asseguren que les estimacions de 10.000 morts en la campanya de Rakhine van ser totalment conservadores, i citen testimonis descarnats d’assassinats en massa, violacions col·lectives a dones i nenes, i la destrucció total de pobles per part dels militars. La líder civil de Birmània i Nobel de la pau Aung San Suu Kyi i altres autoritats civils “van contribuir a perpetrar aquests crims atroços”, ja que no van utilitzar els seus mitjans per aturar-los, recorda l’organització.

Malgrat que no és el primer cop que es denuncia el genocidi que viu la població rohingya, sí que és la vegada que s’ha condemnat amb més fermesa. De fet, l’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad al-Hussein, ja havia clamat contra les accions de l’exèrcit i havia considerat que eren una neteja ètnica i, possiblement, un genocidi. Ara, les conclusions d’aquesta investigació augmentaran la pressió per exigir una acció internacional immediata. Un dels membres de l’equip d’experts, l’exfiscal general indonesi Marzuki Darusman, també va ser clar: “Tots aquests testimonis deixaran una marca en tots nosaltres per a la resta de les nostres vides”.

stats