Internacional 26/05/2022

Orbán cronifica l'estat d'emergència

L’aliança d’Hongria amb Polònia, la República Txeca i Eslovàquia s’esquerda per la guerra a Ucraïna

Cristina Gironès
3 min
El primer ministre hongarès, Víktor Orbán

PragaEl govern hongarès va aprovar dimarts una esmena constitucional que atorga poders d'emergència al primer ministre Viktor Orbán, una mesura que allarga efectivament l'estat d'emergència decretat per la pandèmia que acabarà a finals de mes. Segons el líder de l'ultranacionalista Fidesz, això es deu a la guerra a Ucraïna i a l’"amenaça constant" que el conflicte suposa per al país. L'esmena, doncs, permetrà a Orbán continuar governant per decret, frenar drets fonamentals i suspendre les lleis sense supervisió parlamentària. El Comitè d'Hèlsinki d’Hongria (HHC), una organització de drets humans i polítics, denuncia que aquestes mesures autoritàries podran ser utilitzades pel govern per marginar l’oposició i sufocar les crítiques.

I és que, segons va explicar en un vídeo publicat al seu compte oficial de Facebook el primer ministre hongarès, la guerra “posa en risc la seguretat física i amenaça la seguretat energètica i financera de l’economia i les famílies d’Hongria”. Per fer front a això, el mandatari va declarar que entrarien en vigor noves mesures excepcionals per poder protegir el país “a través de qualsevol mitjà a l’abast”. Orbán va anunciar dimecres les primeres mesures sota les noves competències d'emergència, que inclouen el control de bancs, energia, telecomunicacions, empreses minoristes i aerolínies, i li permeten apujar els impostos per finançar, entre altres coses, les inversions en defensa.

El govern d'Orbán, que va guanyar un quart mandat consecutiu a l'abril, ja ha utilitzat ordenaments legals d'excepció abans. Un decret similar que atorgava poders d'emergència al primer ministre es va aprovar per primera vegada durant la crisi de persones refugiades el setembre del 2015, i es va mantenir fins al març del 2016. Després va decretar també l'estat d'emergència per la pandèmia el març del 2020, que va ser renovat el novembre del mateix any. L'últim estat d’emergència pandèmic encara està vigent a Hongria però acaba aviat. Per això, aquesta nova esmena permetrà a l'executiu continuar tenint el control del país i la seva població. Com recorda l'HHC a través d’aquests poders també és possible restringir l'accés a les dades públiques i evitar referèndums locals.

Aquesta cronificació de l’estat d'excepció només fa que consolidar Orbán com a mandatari autoritari, segons declara Jan Kovář, expert en relacions internacionals. Per a la Unió Europea això suposa un revés important, després d’haver estat més d’una dècada observant el retrocés democràtic d’Hongria.

Aquest nou ordenament jurídic ha estat possible gràcies a la desena esmena a la Constitució del 2011, aprovada aquest dimarts per la majoria del seu partit, Fidesz, amb dos terços al Parlament, que autoritza el govern a declarar un estat d’emergència en cas de conflicte armat, guerra o desastre humanitari en un país fronterer, com és el cas actual amb Ucraïna.

L’aliança de Visegrad, en perill

La reelecció d'Orbán i les posicions polítiques que ha pres respecte a la guerra d’Ucraïna també estan posant en perill l’aliança de Visegrad o V4, el grup de pressió geopolític que Hongria comparteix amb Polònia, Eslovàquia i la República Txeca. Països que han reaccionat de manera diferent a la invasió russa. La negativa de Budapest a autoritzar l'enviament d'armes a Ucraïna a través del seu territori o a la desconnexió del gas i el petroli rus estan portant més al límit les relacions diplomàtiques d’aquests quatre països d’Europa Central. Malgrat que el bloc ja estava en crisi a causa de les trajectòries il·liberals i antieuropeistes d’Orbán i el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, el conflicte ucraïnès està acabant de tensar la corda.

Tal com argumenta Kovář, aquesta aliança va néixer el 1991 com un marc comú entre els quatre països alhora que buscaven la integració a la Unió Europea. “Actualment, ni un propòsit ni l’altre semblen a l’ordre del dia”, explica l’acadèmic.

La bona relació del primer ministre hongarès amb el president rus, Vladímir Putin, ha portat Orbán a afirmar que Hongria havia de mantenir-se neutral en la guerra, i que havia d’apuntalar els seus vincles econòmics amb Moscou. Aquesta diplomàcia va permetre que durant uns mesos Hongria pagués un dels preus de gas més baixos de tota la Unió Europea. Totes aquestes decisions estan xocant frontalment amb les resolucions i el suport que Polònia, Eslovàquia i la República Txeca estan brindant a Volodímir Zelenski: van ser pioners en l'enviament d'armes a l'inici de la invasió.

Així doncs, i malgrat que les diferències dins l’aliança de Visegrad no són cap novetat, Kovář destaca que els desacords mai havien sigut tan profunds. “Veurem què passa amb Hongria, però crec que hi haurà canvis d’aquí ben poc”, vaticina l’acadèmic.

stats