Internacional 25/03/2022

Els països africans dubten a l’hora de condemnar Moscou

Gairebé la meitat del continent s'absté en la resolució de l'ONU contra la invasió

Jaume Portell
3 min
Una imatge de l'Assemblea General de les Nacions Unides aquest dimecres

Dakar“Si hi hagués una guerra mundial nosaltres aniríem amb els russos”. Un treballador de la companyia nacional elèctrica de Gàmbia ho té clar, però vol mantenir el seu anonimat. Tant a Gàmbia com al Senegal la guerra d'Ucraïna arriba en flaixos informatius discontinus, i cadascú treu les seves conclusions a partir dels seus interessos: “Mai donaria suport al bàndol on hi hagués la Xina, s’estan enduent tots els nostres peixos!”, diu Mariama Darboe, una estudiant. Altres veuen amb desconfiança els ucraïnesos pel maltractament als estudiants africans que han hagut de fugir del país. També hi ha opinions afrocèntriques més especulatives: Putin és musulmà, en secret, i Occident el combat perquè és amic dels africans. Tota aquesta amalgama de postures s’ha fet oficial amb una votació a l’ONU : en la resolució de condemna de la invasió russa d’Ucraïna,  25 dels 54 països africans es van abstenir o directament ni van votar. Eritrea va ser l’únic país que hi va votar en contra, alineant-se amb Moscou. 

Les abstencions han sigut majoritàries al sud del continent, amb Sud-àfrica liderant els abstencionistes. El president del país, Cyril Ramaphosa, s'escuda en la redacció del text –que, segons ell, no incloïa cap apel·lació al diàleg amb Rússia– per justificar la seva postura. També va criticar l’expansió de l’OTAN a l’Europa oriental i va recordar altres missions d’aquesta organització militar: “Al nostre continent, Muammar Gaddafi va ser assassinat”. Des d’un punt de vista material, Sud-àfrica i el seu sector miner podrien beneficiar-se de la situació a Ucraïna: la potencial disrupció del subministrament de matèries primeres d’origen rus ha fet augmentar el preu de l’or, el pal·ladi o els diamants. Amb les arques públiques ensorrades, aquest augment de preus donaria a Sud-àfrica, productor de tots aquests recursos, un salvavides oportú.

Entre els abstencionistes també hi ha Zimbàbue, Moçambic i Angola –que es van desfer dels colonialistes blancs amb l’ajuda de la Unió Soviètica–. Al nord del continent s’ha abstingut Algèria, una de les potències regionals, rica en gas i un dels principals clients d’armament rus des de la caiguda de l’URSS: el 8% de totes les armes que ha venut Moscou des del 1991 han acabat a Alger. 

"Amnèsia voluntària" 

En un article conjunt publicat al Washington Post, els acadèmics Oumar Ba, Lina Benabdallah i Elif Kalaycioglu han criticat la sorpresa de molts periodistes occidentals davant la situació a Ucraïna. En desenes d’aparicions mediàtiques s’ha lamentat que un conflicte com aquest passi en un país europeu, entre gent "civilitzada", al contrari d’altres llocs com l’Iraq o l’Afganistan. A l’article, els acadèmics recorden que la guerra és una constant de la història europea, i acusen l’opinió pública occidental d’aplicar una “amnèsia voluntària”. “L’aparició dels estats moderns a Europa va ser possible gràcies a l’esclavització dels africans, la colonització i el genocidi dels indígenes”, recorden. També asseguren que les anàlisis occidentals tendeixen a concloure que les guerres només passen als països del sud global, ignorant qualsevol vincle amb intervencions europees del passat. Quan es fa una distinció entre els refugiats que “s’assemblen a nosaltres” i els que no, els autors conclouen que s’estableix una jerarquia racial que determina qui té dret al refugi i a la pau i qui no. 

Patrick Gathara és un dels dibuixants de caricatures més àcids de l’Àfrica oriental. En un article publicat a Al-Jazira, el kenià considerava que els africans estaven dividits a l’hora de trobar una postura clara en aquest conflicte. Si bé tenen punts en comú amb Ucraïna, fins i tot a nivell històric –una nació envaïda per una potència imperial amb més recursos–, molts al continent creuen que Occident està utilitzant Ucraïna per reivindicar la seva identitat i els seus valors, vinculats a conceptes com la democràcia, els drets humans i l’estat de dret. Tenint en compte les agressions comeses a altres territoris per actors occidentals, Gathara considera que un suport acrític en aquesta situació és “menys atractiu” pels africans. I finalment hi apareix, de nou, la qüestió material: si Europa no vol fer mal a la seva economia i continua comprant gas rus, per què els africans –dependents del blat– haurien d’enemistar-se amb el seu principal proveïdor?

stats