La pandèmia provoca gairebé 15 milions d'excés de mortalitat en dos anys

L'OMS confirma unes dades que tripliquen el nombre de les víctimes de covid registrades oficialment

3 min
Un pacient de covid-19 és atès en un hospital de Nova Delhi, la capital de l'Índia, aquest dissabte

LondresLa pandèmia de covid va provocar la mort de prop de gairebé 15 milions de persones a tot el món entre l'1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2021, segons nous càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La xifra, anunciada aquest migdia en conferència de premsa des de Ginebra, suposa un 13% més de les morts esperades normalment en els dos anys avaluats. Aquestes dades suggereixen que la mortalitat real és tres vegades superior a la que fins ara s'havia atribuït al covid, que només arribava als 5,4 milions de víctimes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Espanya, l'excés de mortalitat, sempre d'acord amb les dades de l'OMS, va ser de 103.936 persones. Oficialment, però, el 31 de desembre de l'any passat, el ministeri de Sanitat havia comptabilitzat 89.412 morts per covid, una xifra que suposa, només, el 86% de la mortalitat real. Amb tot, a finals de gener, l'Institut Nacional d'Estadística apuntava que l'excés de mortalitat a l'Estat arribava a 122.000 persones. I encara una investigació publicada a The Lancet a primers de març suggeria que l'excés de mortalitat a Espanya havia superat les 168.000 víctimes. Les dades de l'OMS situen a Espanya en el lloc número 24 del rànquing. El ball de xifres s'explica, en part, per la diferent metodologia d'anàlisi i pel que l'OMS considera un "deficient" registre de les dades globals.

El país que té un excés de mortalitat més alt és l'Índia, on hi ha hagut 4,7 milions de morts segons l'OMS, 10 vegades les xifres oficials. Aquestes dades suposen gairebé un terç de les morts per covid a tot el món. El govern de Nova Delhi, però, refuta les dades, al·legant problemes metodològics. A continuació trobem Rússia (1.072.326), Indonèsia (1.028.565), els Estats Units (932.460), el Brasil (681.265), Mèxic (626.218), el Perú (289.667), Turquia (264.042), Egipte (251.102) i Sud-àfrica (238.670). No obstant això, quan les xifres de morts es comptabilitzen per cada 100.000 habitants –un mètode més acurat–, la radiografia de països amb més mortalitat varia significativament i passen a liderar la llista el Perú, Bulgària, Bòsnia i Hercegovina i Hongria.

L'impacte del covid ha tingut diverses onades, cadascuna de les quals es caracteritza per distribucions regionals, nivells de mortalitat i factors únics. Vint països, que representen aproximadament el 50% de la població mundial, representen més del 80% de l'excés de mortalitat global estimada per al període analitzat. Aquests són el Brasil, Colòmbia, Egipte, Alemanya, l'Índia, Indonèsia, Iran, Itàlia, Mèxic, Nigèria, el Pakistan, el Perú, les Filipines, Polònia, Rússia, Sud-àfrica, el Regne Unit, Turquia, Ucraïna i els Estats Units. El 57% dels morts en excés han sigut homes i el 43% dones.

Morts directes i indirectes

Els càlculs, que els responsables de l'OMS admeten inexactes i fets parcialment a partir de projeccions, tenen en compte tant les morts directes com les que no van ser directament causades pel covid. En aquest sentit, doncs, inclouen les causades pels efectes secundaris, per exemple persones que no van poder accedir als hospitals per rebre l'atenció que necessitaven. Amb tot, l'OMS creu que la majoria dels 9,5 milions de morts en excés –les que superen els 5,4 milions de les notificades– són causades pel virus.

Uns treballadors traslladant el taüt d'un mort per covid-19 a Breves, una localitat del Brasil.

El càlcul de l'OMS de l'excés de mortalitat es basa en una anàlisi utilitzada pels demògrafs per mesurar l'impacte real de la crisi sanitària que compara les taxes mitjanes de mortalitat amb les registrades durant la pandèmia. "Aquestes dades aclaparadores no només apunten a l'impacte de la pandèmia, sinó també a la necessitat que tots els països inverteixin en sistemes de salut més resilients que puguin mantenir els serveis de salut essencials durant les crisis, inclosos sistemes d'informació sanitària més forts", ha dit Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l'OMS, comentant les dades.

stats