Polèmica a França pel brutal desallotjament policial d'una acampada de migrants a París

BarcelonaEl brutal desallotjament policial d'una acampada de migrants a la cèntrica Place de la République de París, dilluns al vespre, ha desencadenat la polèmica a França. Els greus incidents van tenir lloc hores abans que, aquest dimarts a la tarda, s’aprovés, en primer lectura, l’anomenada llei de seguretat global que prohibeix enregistrar i difondre imatges de les actuacions de les forces de seguretat. Per aquesta raó, els vídeos dels agents pegant a refugiats pacífics i perseguint la gent –inclosos periodistes– a cops de porra i amb gasos lacrimògens han obligat el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, a reaccionar. En una piulada ha qualificat les imatges de "sorprenents" i ha demanat un informe dels fets als responsables de l'operatiu.

La policia i la Gendarmeria van irrompre dilluns a última hora a la plaça per desmantellar un campament d'uns 450 migrants. S'hi havien instal·lat a la tarda, responent a la crida d'Utopia.56, una organització de solidaritat amb els refugiats, després que dimarts passat el desallotjament policial d'un altre campament a Seine-Saint-Denis, a la perifèria de París, havia deixat centenars de persones vagant pels carrers.

"És escandalós que en plena emergència sanitària, quan el govern ha decretat el confinament, la gent que demana un sostre només rebi com a resposta de les administracions cops de porra", explica per telèfon a l'ARA Maël De Marcelus, coordinador a París d'Utopia.56, una entitat que va néixer per ajudar els refugiats del campament de Calais. L'entitat calcula que un miler de refugiats continuen als carrers de París.

En fer-se fosc, els agents es van presentar a la plaça i van començar a desallotjar els immigrants, arrossegant-los fora de les tendes. Entre empentes, alguns van acabar per terra, tot i la presència d'advocats, diputats i regidors que intentaven sense èxit rebaixar la tensió.

Ian Brossat, tinent d'alcalde de París i responsable de les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament, va condemnar l'operació policial: "Afrontar problemes socials a cops de porra és una bogeria. Mentre no hi hagi habitatge assequible hi haurà gent dormint al carrer, i mentre això passi hi haurà campaments". Brossat va qualificar de "patètica" la repressió policia.

Atacs a la premsa i polèmica per les imatges de la policia

Rémy Buisine, periodista del canal digital Brut, ha denunciat que un agent el va pegar tres cops mentre cobria la protesta, malgrat que li havia ensenyat la identificació de premsa. El desallotjament coincideix amb el debat sobre la nova llei que pretén prohibir la publicació d'imatges de les actuacions policials en determinades circumstàncies, cosa que segons les organitzacions professionals vulnera el dret a la llibertat de premsa. "Si la llei ja fos vigent, ningú més enllà dels que érem a la plaça dilluns a la nit, hauria sabut el que va passar". La corresponsal de la Sexta a París, Letícia Fuentes, també va ser colpejada.

L’article 24 de l’esmentada nova llei de seguretat global pretén prohibir la publicació d’imatges de les actuacions policials en determinades circumstàncies. Segons les organitzacions professionals vulnera el dret a la llibertat de premsa. "Si la llei ja fos vigent, ningú més enllà dels que érem a la plaça dilluns a la nit, hauria sabut el que va passar", va dir Buisine.

En tot cas, les crítiques rebudes abans de la sanció aquest dimarts per l’Assemblea Nacional han fet que el govern Macron introduís un matís corrector en el polèmic article 24. En principi, la prohibició "només s’orientarà a la difusió d’imatges clarament dirigides a perjudicar la integritat física o psicològica d’un agent de policia o d’un soldat". L’ambigüitat del redactat, però, deixa molt espai per a la interpretació de les intencions dels propagadors de potencials imatges d’incidents.

L’aprovació en primera lectura de la llei va obtenir el recolzament de 388 diputats. Cent-quatre van votar en contra i 66 més es van abstenir. Al mes de gener, el projecte de llei es discutirà al senat i serà finalment el Consell Constitucional qui hi donarà o no la llum verda.