El populisme de dretes apunta a la presidència d’Àustria

MunicEuropa fixa avui l’atenció en un país petit on pot produir-se un terrabastall polític que se sentirà de punta a punta del continent. Els austríacs estan citats a escollir, en segona volta, el seu president. Tot indica que, per primer cop des de la Segona Guerra Mundial, el màxim representant de la república alpina sortirà del Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), formació populista de dretes, euroescèptica i de trets xenòfobs. El seu candidat, Norbert Hofer, ja va ser el més votat en la primera volta el passat 24 d’abril i de seguida va rebre les felicitacions de Marine Le Pen -del francès Front Nacional-, de la Lliga Nord de Matteo Salvini i de la Força Itàlia de l’ex primer ministre Silvio Berlusconi. També des d’Holanda li va donar l’enhorabona el president del PVV Geert Wilders, i des del país veí van aplaudir el seu triomf els emergents populistes de dretes d’Alternativa per Alemanya.

Les eleccions presidencials d’avui, doncs, ja no són una mera qüestió austríaca. Àustria és a les portes d’afegir-se a països com Hongria, Polònia, Finlàndia o Suïssa, en què la dreta dura ja governa o cogoverna. Hofer, de 45 anys, va obtenir fa quatre setmanes el 35% dels vots, mentre que el seu rival final a les urnes, l’expresident d’Els Verds entre el 1997 i el 2008, Alexander van der Bellen, de 72 anys, va atrapar el 21,3% dels suports.

El principal favorit a erigir-se en president federal d’Àustria ja ha deixat clar que rebutja “categòricament el multiculturalisme per la força, la globalització i l’emigració massiva”. Hofer ha defensat també que no entén l’enrenou pel suposat “cop presidencial” que temen els experts analistes i legisladors.

Segons la Constitució, del 1929, el president d’Àustria té poder per fer fora un govern. L’arribada de Hofer podria desencadenar teòricament l’aterratge a la cancelleria del veritable líder de l’FPÖ, Heinz-Christian Strache. “Naturalment, si un executiu està anys en funcions i el país cada cop va pitjor, al final és deposat”, ha dit Hofer flirtejant amb la idea.

Canvi de canceller

Àustria té des de fa uns dies un nou canceller, el socialdemòcrata Christian Kern. Aquest experimentat president dels Ferrocarrils Austríacs acaba de substituir el seu company de partit, Werner Faymann, que va dimitir com a cap de govern i de l’SPÖ a causa precisament dels bons resultats dels populistes de dretes en la primera volta de les eleccions presidencials.

A tot Europa perden poder els partits tradicionals, i en el cas d’Àustria és força evident. Hofer es va imposar en l’última cita a les urnes, seguit de Van der Bellen; però el tercer lloc va ser per a una candidata independent, mentre que els candidats dels partits de la Gran Coalició de govern a Viena, l’SPÖ i el Partit Popular ÖVP, van quedar a la cua, en quart i cinquè lloc. Entre tots dos no van arribar ni al 23% dels vots.

Tots dos socis a l’executiu federal estan en crisi. Disputes eternes en els últims anys han facilitat la feina a l’oposició i, per descomptat, als populistes de dreta de l’FPÖ. Sobretot el gir de 180 graus de Faymann en la gestió de l’arribada massiva de refugiats va posar en problemes el govern. De còmplice de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la política de portes obertes del passat estiu, Faymann va passar a promoure tanques, controls i un enduriment de les lleis d’asil en una línia més propera a la defensada per l’FPÖ que no pas pels partits tradicionals. El vot de càstig es va fer palès en la primera volta de les eleccions presidencials: per què ha de votar un elector la còpia quan pot escollir l’original?

Triar Els Verds o la ultradreta

El nou canceller Kern ja va criticar dijous en la seva primera declaració governamental al Parlament de Viena que la política ha practicat massa l’oportunisme tàctic i s’ha allunyat de la població i que “cal no deixar els cors i els caps al populisme barat”. El flamant cap de govern es va afanyar a donar suport a la candidatura presidencial de Van der Bellen. Els populars de l’ÖVP i representants prominents de la societat civil austríaca també han fet una crida a votar l’exlíder d’Els Verds advertint que, en cas de triomfar l’FPÖ de Hofer, el país corre el risc d’aïllar-se d’Europa.

Hofer i Van der Bellen es van enredar de mala manera el passat diumenge en un debat televisiu que no va comptar amb cap moderador ni proposta de temes. Tots dos candidats al càrrec més elevat de representació del país es van tractar amb menyspreu i malícia als ulls de tothom.

Així és com Àustria decideix amb la segona volta de les eleccions presidencials quin tipus de país vol ser en el futur: obert al món o autoritari i populista. D’això va, ni més ni menys, la cita electoral d’avui.