Ciutat de MèxicXats apassionats amb una actriu de telenovel·les, el desig de transcendir amb una pel·lícula a Hollywood, una trobada clandestina amb Sean Penn banyada amb tequila... Els sorprenents detalls que han acompanyat la recaptura de Joaquín e l Chapo Guzmán han desviat l’atenció -amb raó- de les implicacions més serioses de la tercera detenció del capo més poderós i esmunyedís del món.
Com queda el càrtel de Sinaloa?
La meitat de l’heroïna que es consumeix als EUA té la marca del càrtel de Sinaloa. Milers de tones de cocaïna, marihuana i metamfetamina creuen cada any la frontera de Mèxic amb la flota de submarins, avions, camions i embarcacions del Chapo. El seu grup criminal, el més important del país, és un imperi que cobreix des de fa tres dècades l’apetit insaciable del major consumidor mundial de drogues i també d’Europa i l’Àsia. “El dia que jo no hi sigui, no s’acabarà el narcotràfic”, va assegurar Guzmán al qüestionari que li va enviar Sean Penn setmanes abans de ser tornat a capturar. De fet, els 17 mesos que el capo va estar a la presó d’El Altiplano abans d’escapar-se’n al juliol, el seu càrtel va seguir operant normalment. “Res ha disminuït ni ha augmentat”, reconeixia el narco. ¿Qui queda al capdavant del grup en absència del jefe? El seu incondicional soci Ismael el Mayo Zambada, que, als 68 anys, és el capo més veterà de Mèxic i un dels pocs que ha trepitjat una presó.
Disminuirà la violència a Mèxic?
Des que l’expresident Felipe Calderón va declarar la guerra al narco el 2006 hi ha hagut més de 80.000 morts i 25.000 desapareguts a Mèxic. El president Enrique Peña Nieto s’havia compromès a acabar amb aquesta guerra, però, de moment, no ha canviat les polítiques de seguretat. El mandatari insisteix a presumir d’haver disminuït els índexs de violència, però els experts ho posen en dubte. El que sí que ha aconseguit són els caps -morts o detinguts- dels principals càrtels de Mèxic, com el del Chapo.
Però aquesta estratègia ha tingut els seus efectes contraproduents, com ara l’atomització dels grups, que ara són menys professionals i més violents. “Mèxic està copiant l’anomenat model BACRIM (bandes criminals emergents) de Colòmbia, en què els grups petits evolucionen a altres negocis il·lícits però rendibles com l’extorsió, el robatori de mercaderies, el tràfic de persones i el segrest”, explica Gerardo Rodríguez, expert en seguretat. El cas dels 43 estudiants d’Ayotzinapa, presumptament massacrats per un grup de narcos, n’és un exemple.
Serà extradit el Chapo als EUA?
És la gran pregunta ara a Mèxic. Després de les dues vergonyoses fugues del capo de presons de màxima seguretat (una el 2001 amagat en un cossi de roba bruta i la de juliol passat a través del túnel cavat sota la seva cel·la), el govern mexicà no es pot permetre un tercer i nou ridícul. De moment, ha reforçat la seguretat de la presó d’El Altiplano, d’on el capo es va escapar fa mig any. El canvien constantment de cel·la, un policia el vigila dia i nit des de la porta, hi ha més càmeres i han reixat el terra de la presó. Paral·lelament, s’ha iniciat el procés d’extradició als Estats Units. Peña Nieto volia que el capo fos jutjat a Mèxic, però els fets l’han fet canviar d’opinió. El procés, però, pot trigar almenys un any i, si la defensa de Guzmán és persistent amb els recursos que presenta, en podria fins i tot trigar cinc. No es descarta una decisió política que acceleri el trasllat del capo, tot i la por al que pugui cantar un home que coneix bé la corrupció de polítics, empresaris i militars mexicans.
Què passarà amb Sean Penn i Kate del Castillo?
Els dos inesperats coprotagonistes d’aquesta història poden estar relativament tranquils. Almenys Sean Penn. La presó queda lluny per a qui suposadament es reuneix amb un narcotraficant fugitiu per raons periodístiques. Ara bé, si abans, durant o després de la trobada va haver-hi un intercanvi econòmic, es compliquen les coses. I aquí és on les autoritats investiguen amb lupa la Reina del Sur, que suposadament havia emparaulat amb el capo la producció d’una pel·lícula autobiogràfica. En aquest cas “estaríem parlant de diners d’origen il·lícit i es podria acusar de blanqueig de diners”, opina l’advocat penalista mexicà Juan Velázquez. La telenovel·la continuarà...
