PRÒXIM ORIENT

La primera dona ministra d’Exteriors del món àrab

Forma part del govern del Sudan, país on les dones abans no tenien cap dret

Una jove vestida completament de blanc es va posar dreta sobre el sostre d’un cotxe i va entonar proclames davant de milers de persones per exigir la fi de la dictadura d’Omar al-Baixir. La imatge es va fer viral i aquella noia es va convertir en el símbol de la revolta al Sudan. No és estrany que ara el Sudan sigui el primer país àrab de l’Orient Mitjà que té una dona ministra d’Afers Estrangers, Asmaa Abdallah. Ningú com ella encarna millor aquesta nova era d’esperança, en què les dones van tenir un rol crucial al fer possible el canvi al país. Darrere queden més de tres dècades de dictadura militar.

Diplomàtica amb més de 40 anys de carrera, Asmaa Abdallah ja va ser una de les tres primeres dones del Sudan a treballar a l’exterior com a representant del govern quan es va llicenciar en economia i ciències polítiques a la universitat de Khartum el 1971. Però el 1991, dues dècades després, va ser expulsada de l’administració per Al-Baixir, que va imposar un règim basat en una interpretació estricta de la llei islàmica. Les dones van deixar de participar en la vida pública, i ni tan sols tenien llibertat de moviments, segons un informe de Human Rights Watch del 2015. Ara, en canvi, Abdallah és una de les quatre dones que integren el nou govern civil del primer ministre, Abdallah Hamdok, que afronta el repte de bastir una democràcia enmig d’una greu crisi econòmica.

La transició és fruit d’un pacte entre militars i opositors que haurà de culminar en la celebració d’unes eleccions lliures l’any 2022. El camí cap a l’acord ha sigut dolorós: entre desembre del 2018, inici de la revolta popular, i finals de juny, la repressió es va cobrar la vida d’almenys 250 persones. El moment més sagnant va arribar després que l’exèrcit donés un cop d’estat contra Al-Baixir. Milers de joves activistes van continuar ocupant els carrers, tement que un general n’acabés reemplaçant un altre. El 3 de juny, la junta militar que havia assumit el poder donà l’ordre de sufocar las protestes a matadegolla. En poques hores van morir més d’un centenar de persones.

El bany de sang va provocar una reacció de la comunitat internacional. La Unió Africana va suspendre la pertinença del Sudan i va encarregar al carismàtic primer ministre etíop, Abiy Ahmed, exercir de mediador. Després de setmanes de tenses negociacions, la junta militar i les Forces de la Llibertat i el Canvi, una plataforma que incloïa sindicats i partits de l’oposició, van posar-se d’acord sobre les bases de la transició. “En general, la comunitat internacional ens va ajudar, però hi va haver potències regionals que van preferir donar suport a la junta”, comenta Nuha Elzain, portaveu del sindicat SPA, amb un paper clau en les protestes.

L’acord aconseguit

L’acord, que es va plasmar en una declaració constitucional, estableix la creació d’un Consell Sobirà d’onze membres: cinc militars, cinc escollits per l’oposició i un civil de consens pactat entre les dues parts. El Consell el presidirà un militar durant els primers 21 mesos i un civil els 18 restants. La seva funció és supervisar el nomenament d’un govern civil integrat per tecnòcrates i la constitució d’un Parlament amb representació majoritària de l’oposició. El nomenament dels ministres de l’Interior i Defensa és una prerrogativa que quedarà exclusivament en mans de l’exèrcit.

El pacte va ser ben acollit per la població, que anhelava la fi de la violència i el retorn a la normalitat. Tanmateix, alguns activistes s’han mostrat crítics. “Els mateixos generals que van ordenar la repressió continuen en el poder. ¿S’investigaran els seus crims? La nostra por és que el règim acabi cooptant els representants de l’oposició”, comenta a través d’un missatge electrònic l’activista sudanès Hussam Halili. De moment, Al-Baixir ja s’ha assegut al banc dels acusats, si bé només sota càrrecs de corrupció.

L’executiu dirigit per Hamdok, un veterà economista sudanès que ha ocupat diverses posicions a l’ONU, es troba en funcions des del 8 de setembre. D’acord amb Asma Abdallah, un dels principals objectius del nou govern serà que els EUA retirin el Sudan de la llista de països que patrocinen el terrorisme, ja que això impedeix al país africà rebre assistència financera de les institucions internacionals i dificulta l’arribada d’inversors internacionals. L’altre gran repte del govern serà obrir un procés de pau amb els grups rebels de les províncies de Darfur, Kordofan del Sud i el Nil Blau. No és poca cosa per a un país que aspira a seguir els passos de Tunísia, fins ara l’única democràcia àrab.

Més continguts de