El futur d’Israel continua pendent del que faci la comunitat internacional. És evident que els israelians no volen retirar-se dels territoris palestins sota cap circumstància, i que l’acord sobre la Franja de Gaza no modificarà les intencions de l’estat jueu, per moltes negociacions regionals que impulsi Donald Trump en els pròxims mesos o anys. El problema per a la resolució de la crisi eterna amb els palestins és que avui dia hi ha una majoria clara i ampla entre la classe política israeliana que en aquesta qüestió en particular està d’acord amb Benjamin Netanyahu. Perquè a l’oposició hi ha partits tan contraris a un acord com el primer ministre, que ho ha repetit públicament aquesta setmana.
Tot continua sent similar al que hi havia abans del 7 d’octubre de fa dos anys, quan Hamàs va llançar el seu mortífer atac contra el sud del país i va causar la mort de més de 1.200 persones. Per a molts israelians la història va començar aquell dia, però els problemes venen de lluny i durant dècades Israel no ha fet res per resoldre el conflicte, i ha anat consolidant l’ocupació un any rere l’altre.
Si no hi ha una forta pressió de la comunitat internacional res de bo no es bellugarà. I ha de ser una pressió directa, com la que va haver-hi amb la República de Sud-àfrica de l’apartheid. Un diplomàtic israelià va dir-me fa temps que dos anys després de començar el boicot internacional contra la República de Sud-àfrica, el règim es va desfer ràpidament com un bloc de sucre mullat.
La crisi de Gaza, que ara canvia de fase, necessita que la comunitat internacional comenci a aplicar sancions simbòliques. Hauria de ser el principi d’una etapa resolutiva i no merament contemplativa a la qual estem acostumats, començant per penalitzacions a Eurovisió i a la UEFA, i continuant amb sancions més sòlides, polítiques i econòmiques. La iniciativa d’Emmanuel Macron d’impulsar la creació d’un estat palestí a Cisjordània i a Gaza va pel camí correcte. Tot i això, haurem d’esperar per veure com evoluciona la idea. Evidentment, Israel i els Estats Units intentaran desmuntar-la des del començament, i disposen de prou recursos per fer-ho. En aquest sentit, Washington ha esdevingut un satèl·lit polític de Tel-Aviv.
Trump no dissimula
El president Trump ja va demostrar amb qui s'identifica durant el seu primer mandat, i ara ho ha confirmat. Els seus enviats especials per a la resolució del conflicte, Steve Witkoff i Jared Kushner, són dos jueus americans més sionistes que Netanyahu. Això confirma que la visió de Trump no és equilibrada, fet que fa difícil afrontar els problemes. Pel que fa al futur de Netanyahu, tot indica que ell vol continuar al càrrec indefinidament i presentar-se a les pròximes eleccions, que tindran lloc probablement el setembre del 2026, si no s’avancen. Netanyahu presumeix d’haver canviat el Pròxim Orient, però també vol canviar Israel per dintre, crear un país molt diferent del que va rebre, i està treballant en aquesta direcció.
Netanyahu vol impedir la creació d’una comissió estatal, és a dir, supervisada pel Tribunal Suprem, que investigui els greus errors que van conduir a la catàstrofe del 7 d’octubre. Al seu lloc, Netanyahu vol una comissió governamental que ell pugui controlar. També li cal bloquejar d’alguna manera el judici sobre la seva presumpta corrupció. No serà una qüestió senzilla. Però el primer ministre, que la setmana vinent compleix 76 anys, cada dia mostra que no vol abandonar la política activa.
