L'enviat de Trump es reuneix amb Netanyahu després d'una nova massacre a les cues de la fam de Gaza

BarcelonaAlmenys 86 palestins més van morir dimecres assassinats quan anaven a buscar ajuda humanitària en diferents punts de Gaza. Una nova massacre que arribava en la vigília de la visita de l'enviat especial dels Estats Units a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff, que s'ha reunit aquest dijous amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. La Casa Blanca ha confirmat aquest dijous que Witkoff visitarà la Franja de Gaza demà divendres per avaluar la situació humanitària.

La majoria de morts d'aquestes últimes 24 hores, uns 60, eren a l'encreuament de Zikim, al nord-oest de l'enclavament, i la resta es reparteixen en punts de repartiment d'aliments al centre i al sud de la Franja. L'incident es va produir entre les 19 i les 19.45, un horari en què, segons va anunciar diumenge passat l'exèrcit israelià, es farien "pauses tàctiques", durant les quals assegurava que no atacaria certs punts per facilitar l'entrada i la distribució d'ajuda humanitària.

Malgrat l'anunci d'aquestes pauses, testimonis recollits per Efe asseguren que els soldats van obrir foc amb tancs i franctiradors contra la multitud que s'amuntegava a prop del pas de Zikim i fonts mèdiques de l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza afirmen que tots els morts presentaven ferides de bala. Les forces armades israelianes, per la seva banda, reconeixen haver disparat "trets d'advertència" contra els palestins perquè, segons diuen, eren massa a prop dels soldats. Amb els d'ahir, ja són més de 1.300 els morts en cues de la fam des que al maig va començar la distribució d'ajuda humanitària controlada per la Fundació Humanitària de Gaza (GHF).

En aquest context, l'enviat especial de Trump ha aterrat aquest dijous a Israel per mantenir reunions amb alts càrrecs del govern sobre la situació a Gaza. La visita coincideix amb la pressió internacional creixent perquè les autoritats israelianes adoptin mesures per millorar la situació humanitària a la Franja. Aquest mateix dijous, Suècia reclamava a la Unió Europea que "congeli com més aviat millor la part comercial del seu acord d'associació" amb Israel i "augmenti la pressió econòmica" sobre Tel-Aviv perquè "permeti l'entrada d'ajuda humanitària sense obstacles" a la Franja. Alhora, una carta signada per 58 exambaixadors de la UE acusaven Brussel·les de "complicitat" en la "campanya de violència i destrucció" a Gaza.

Tot això l'endemà que el primer ministre del Canadà, Mark Carney, hagi anunciat, dimecres, que reconeixerà l'estat de Palestina en la pròxima Assemblea General de l'ONU que se celebrarà al setembre. Se suma així a França i al Regne Unit, que al llarg d'aquesta setmana ja havien confirmat la intenció de reconèixer Palestina per mirar de pressionar el govern israelià per posar fi als bombardejos indiscriminats sobre la població i el bloqueig humanitari que aplica contra Gaza, que ha desencadenat una greu crisi de fam.

Carney ha justificat la decisió com una resposta al "patiment insuportable" causat per les accions d'Israel, que impedeix la distribució de l'ajuda humanitària a la Franja, la violència dels colons israelians a Cisjordània i els plans d'annexió del territori palestí. Tot i recordar que rebutja la violència de Hamàs i els atacs del 7 d'octubre del 2023, el primer ministre canadenc ha destacat la responsabilitat de l'executiu de Netanyahu de complir amb l'obligació del dret internacional. Carney ha explicat que ha mantingut converses amb el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, a qui ha transmès que la decisió del Canadà es basa en el desig de realitzar "grans reformes" com la celebració el 2026 d'eleccions generals i no la no militarització del territori palestí.

Els EUA amenacen el Canadà i imposen sancions a l'AP i l'OAP

Però la reacció del gran aliat d'Israel no s'ha fet esperar: el president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat aquest dijous el Canadà amb represàlies comercials si tira endavant aquest anunci. "El Canadà acaba d'anunciar que dona suport a l'estat de Palestina. Això farà molt més difícil aconseguir un acord comercial amb nosaltres, oh Canadà!", deia a la seva xarxa social. Malgrat que aquest dilluns passat, el mateix Trump va admetre que "la gent està morint de fam a Gaza" i que "és terrible el que està passant allà", aquest dijous ja tornava a situar-se al costat d'Israel i en un altre missatge a la seva xarxa Truth Social advertia que "la forma més ràpida de posar fi a la crisi humanitària a Gaza és que Hamàs s'entregui i alliberi els ostatges".

De fet, també aquest dijous el govern de Trump ha anunciat que imposarà sancions a l'Autoritat Palestina i a l'Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) "per no complir els seus compromisos i soscavar les perspectives de pau".

Amb aquesta carta de presentació retorna l'enviat especial de Trump a la regió, que aquest dijous s'ha reunit a Tel-Aviv amb el primer ministre Netanyahu. Aprofitant la visita de Witkoff, diversos metges estatunidencs que treballen com a cooperants a Gaza li han reclamat que es desplaci fins a l'enclavament. De fet, està previst que durant la seva estada Witkoff visiti un dels punts de distribució de la GHF, molt criticada per l'ONU i les organitzacions humanitàries, però que compta amb el suport dels Estats Units i d'Israel.

La setmana passada, Witkoff va retirar l'equip nord-americà que participava a Doha en una negociació indirecta per a l'alto el foc entre Israel i Hamàs perquè tant el govern de Netanyahu com el dels Estats Units asseguraven que Hamàs no té prou voluntat per arribar a una treva. Amb tot, aquest dilluns el president estatunidenc, Donald Trump, va assegurar que veia possible l'alto el foc i va reconèixer que els palestins de Gaza passaven gana, perquè és el que veu a la televisió.