Turquia

Centenars de milers de persones protesten a Istanbul contra la detenció del principal rival d'Erdogan

La manifestació, convocada pel principal partit opositor, recorda les protestes multitudinàries de la plaça Taksim del 2013

Manifestació a Istanbul contra la detenció d'Ekrem Imamoglu.
ARA
29/03/2025
3 min

BarcelonaMilers de persones s'han manifestat aquest dissabte a Istanbul en la protesta més multitudinària fins ara en contra de la detenció la setmana passada de l'alcalde de la ciutat, Ekrem Imamoglu, el principal rival polític del president Recep Tayyip Erdogan. Les agències AFP i Reuters parlen de centenars de milers de participants i de la manifestació més gran a Turquia des de fa més d'una dècada, i Efe explica que unes 200.000 persones han omplert l'esplanada de Maltepe, a la part asiàtica de la ciutat. Özgür Özel, el líder del partit opositor CHP, del qual forma part Imamoglu, eleva el nombre de participants a més de dos milions.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Imagoglu va ser detingut el 19 de març acusat de "corrupció" i "d’activitat terrorista", uns càrrecs que l'oposició veu com un simple pretext per eliminar-lo de la cursa política. Dilluns va passar la seva primera nit a la presó, després que el govern el suspengués del càrrec. El mateix dia Imamoglu havia estat elegit candidat del seu partit, el kemalista CHP, per a les eleccions presidencials del 2028, amb el suport de 15 milions d’electors en unes primàries obertes. 

La detenció ha desencadenat una onada de mobilitzacions sense precedents en l’última dècada que ja acumula gairebé 2.000 detinguts. Dijous el ministeri de l'Interior va detallar que més de 260 estaven empresonats a l'espera de judici. Les autoritats turques també han reprimit la cobertura mediàtica: han arrestat almenys tretze periodistes turcs i dos d'internacionals, un corresponsal de la BBC, que va ser deportat, i un periodista suec.

Manifestació a Istanbul aquest dissabte en contra de l'empresonament d'Ekrem Imamoglu.

Erdogan ha criticat durament les protestes i les ha titllat de "moviment violent" i d'"espectacle", alhora que ha advertit de les conseqüències legals i ha acusat l'oposició de "provocar" la ciutadania.

Malgrat la repressió policial, l'oposició ha mantingut diàriament les protestes, que han culminat de moment en la manifestació multitudinària d'aquest dissabte, amb el lema "Llibertat per a Imamoglu". "Si la justícia calla, el poble parlarà", deia una de les pancartes entre la multitud. Özel ha dit a Le Monde que la intenció és que cada dissabte se celebri una manifestació en diverses ciutats del país, mentre que a Istanbul es convocaran cada dimecres. "Estic preparat per passar de vuit a deu anys a la presó si és necessari, perquè si no aturem aquest intent de cop suposarà la fi de les eleccions", ha defensat el líder del CHP, principal partit opositor d'Erdogan, que fa més de dues dècades que controla Turquia.

El partit de l'esquerra prokurda, el DEM, que és la tercera força política al Parlament, ha donat suport a la manifestació i ha fet una crida als seus seguidors a acudir-hi. Amb tot, segons diversos mitjans, les banderes i pancartes que han predominat són les del CHP i sindicats de l'esquerra turca. "Taksim és a tot arreu, la resistència és a tot arreu", cridaven alguns manifestants, fent referència a les protestes massives del 2013 a la plaça Taksim d'Istanbul.

Rival d'Erdogan

Imamoglu va guanyar pes polític el 2019, quan va guanyar les eleccions a l’alcaldia d’Istanbul, contra el candidat de l’AKP, el partit del president Erdogan. L’AKP va forçar la repetició dels comicis al·legant que els vots no s’havien comptat bé, però Imamoglu va guanyar el segon cop amb un contundent 54% dels vots. 

Ara el que es projectava com el principal rival d'Erdogan de cara a les eleccions presidencials del 2028 té sis judicis pendents i s'enfronta a fins a vint anys de presó. A més, el dia abans de la seva detenció la Universitat d'Istanbul, on Imamoglu es va llicenciar en administració empresarial l'any 1994, li va anul·lar el diploma. Aquesta decisió podria bloquejar la seva candidatura presidencial, perquè a Turquia tenir formació universitària és un requisit obligatori per ser president. L'oposició veu la mesura com un pas més de persecució política, mentre que la universitat va justificar-se argumentant que actuava davant unes diligències de la Fiscalia sobre un presumpte delicte de "falsificació de documents oficials".

stats