Raquel Martí: "La ciutadania està demostrant que no vol seguir veient com Israel massacra els palestins"

BarcelonaLa directora executiva a Espanya de l’Agència de l'ONU per als Refugiats de Palestina (UNRWA), Raquel Martí, ha visitat aquest dilluns Barcelona per formalitzar el suport de 500.000 euros que l'organisme rebrà de la Diputació de Barcelona, tal com ha confirmat la vicepresidenta sisena de l'organisme, Maria Eugènia Gay. L'UNRWA treballa "com un paragovern", en paraules de Martí: ofereix tots els serveis socials, educació i sanitat, a les poblacions de refugiats palestins a Gaza, Cisjordània, Síria, el Líban i Jordània.

Israel va prohibir la presència de l'UNRWA als territoris palestins l'any passat, però no n'ha marxat. Com s'ha vist dificultada la seva tasca des de llavors?

— Seguim treballant amb moltes dificultats i encara som l'agència de l'ONU més gran que segueix operant a Cisjordània i a Gaza. L'impediment més gran és que Israel no ha renovat els visats del personal internacional, que ha hagut de marxar de Gaza i Cisjordània i ara opera des d'Amman. Però en total són 150 persones d'un total de 30.000 treballadors que tenim a tot el Pròxim Orient i que en la gran majoria són població local, perquè l'UNRWA prioritza contractar refugiats palestins. Seguim treballant a Gaza malgrat tot. Hi tenim ara 11.000 treballadors, dels 13.000 que teníem abans de l’ofensiva israeliana: 360 han estat assassinats, i els altres han estat desplaçats forçosament i no poden treballar. Som l'agent sanitari més gran dins de Gaza i atenem entre 14.000 i 16.000 consultes diàries, quan els hospitals estan pràcticament destruïts. Encara tenim a Gaza 100.000 persones acollides en les nostres escoles i clíniques. Totes elles han estat atacades almenys un cop, però la gent continua vivint en les ruïnes d'aquests edificis.

Han obeït l'ordre israeliana d'evacuació de la ciutat de Gaza?

— Els últims quatre dies han atacat 10 dels nostres edificis a la ciutat de Gaza i el nord de Gaza, set escoles i dues clíniques, i tots ells tenien persones refugiades, principalment dones i criatures. Nosaltres no obliguem el personal a quedar-se, evidentment és una decisió personal, i la major part dels nostres empleats romanen en els seus llocs de treball fins que es veuen forçats obligatòriament a desplaçar-se. Llavors es desplacen a una altra àrea on tornen als seus llocs de treball amb una altra població.

L'UNRWA també s'encarrega de mesurar la desnutrició infantil a Gaza. Quina és la situació ara?

— La fam ha estat declarada a la ciutat de Gaza i al nord de Gaza. I si la situació no canvia, i no sembla pas que canviï, a finals de setembre es propagarà a Khan Yunis i a Deir al-Balah. Fins ahir les xifres eren de 440 morts per inanició, incloent-hi 140 nens i nenes. I cada dia moren una mitjana d'entre 5 i 7 persones. Això anirà en augment perquè Israel ha creat totes les condicions perquè no es pugui sobreviure a Gaza: ha destruït tot el sistema sanitari, ha impedit l’entrada de medicaments per al tractament de malalts crònics com càncer o diabetis, ha destruït tot el sanejament i el sistema d'aigua potable i permet que s’acumulin les escombraries que propaguen malalties. És obvi que la intenció d’Israel és perpetuar la fam a Gaza.

Ara mateix els únics punts de repartiment d'aliments són els de l'anomenada Fundació Humanitària de Gaza. Hi tenen alguna relació?

— No. La Fundació Humanitària de Gaza és una organització creada per Israel amb el suport dels Estats Units. És un conjunt de mercenaris i de gàngsters que utilitzen l'ajuda humanitària per atraure la població a trampes mortals on se'ls està assassinant. Ja han assassinat més de 2.400 persones i n'han ferit més de 16.000, de manera que és obvi que cap agència de les Nacions Unides ni cap ONG internacional està col·laborant amb ells; des del principi ens hi hem negat.

Vostè definiria el que passa a Gaza com a genocidi?

— Jo no soc qui per definir genocidi perquè per a això hi ha el Tribunal Internacional de Justícia investigant-ho, però el TIJ ha acceptat la denúncia de Sud-àfrica per presumpte genocidi, perquè diu que hi ha indicis suficients. I la màxima experta ara mateix en el que està succeint en el territori palestí ocupat és Francesca Albanese, relatora de l'ONU i experta en dret internacional humanitari, i ella va publicar l’any passat un llibre en què explica per què s’està cometent un genocidi a Gaza. Hi ha moltíssims experts, molts d’ells jueus, que han conclòs que Israel està cometent genocidi. Però les Nacions Unides en general no es posicionen fins que el TIJ publiqui el seu veredicte.

Però tota la situació que vostè mateixa acaba de descriure, i que diu que demostra certes intencions concretes, podrien ser proves per a aquest judici?

— Quan estàs prohibint l’entrada d’ajuda humanitària ja tens unes intencions. Quan estàs impedint treballar a les agències de l'ONU ja tens una intencionalitat, i no només és a l’UNRWA a qui estan prohibint treballar, també a altres agències com l'OCHA, que coordina tota l’ajuda humanitària dins de Gaza. És un intent d’acabar amb les organitzacions que estan duent a terme l’ajuda humanitària a Gaza per crear aquestes condicions de les quals estem veient quin és el resultat, que és la fam.

El gran argument del govern de Benjamin Netanyahu és que tot ho fa per destruir Hamàs.

— Res justifica la matança que Israel està duent a terme a Gaza. Res justifica atacar els hospitals, res justifica atacar les escoles plenes de població civil. És un càstig col·lectiu prohibir l’entrada d’ajuda humanitària. Pot ser un crim de guerra forçar la població a desplaçar-se. Així doncs, crec que Israel el que està fent és travessar moltíssimes línies vermelles de violacions del dret internacional humanitari sense cap mena de justificació.

Com valora els fets del cap de setmana a la Vuelta?

— Crec que la ciutadania està demostrant constantment que no vol seguir veient com Israel massacra la població palestina i evidentment estan fent tot el que consideren per cridar l’atenció i exigir als governs que prenguin mesures i així intentar acabar amb el patiment de la població palestina. Jo el que preguntaria és per què sí que es va poder vetar un equip com el rus i, en canvi, no es pot vetar un equip com Israel. El que diu la ciutadania és que el fet de permetre participar en esdeveniments esportius que donen tanta visibilitat a Israel és una manera de rentar la seva imatge i d’ocultar el que està fent. Per tant, el que hauríem de preguntar-nos tots és si volem seguir donant suport a aquesta rentada d’imatge i perpetuar la situació a Palestina.