Contractes de confidencialitat, càmeres de vigilància i alarmes antiincendi: l'arxiu ocult dels refugiats palestins

AmmanQuan els nazis van destruir Varsòvia el 1944, van incendiar i arrasar arxius estatals i municipals, incloent-hi llibres de propietaris, registres de tribunals municipals i padrons de ciutadans. No era un efecte col·lateral: era una acció premeditada per destruir les proves administratives que demostraven propietats i drets. Quan els supervivents van intentar tornar a casa seva el 1945, molts es van trobar amb les cases enderrocades i sense documents que acreditessin que aquelles propietats els pertanyien.

Una història similar plana avui sobre els palestins. Per als refugiats palestins, conservar els documents que atesten que els han fet fora de casa és imprescindible. Durant els primers mesos de la guerra de Gaza, un equip de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (UNRWA) va aconseguir salvar la documentació que certifica l'estatut de refugiat de centenars de milers de palestins i treure-la de l'enclavament de manera confidencial i amb l'ajuda de l'exèrcit jordà. Ara es troba tota en un soterrani de l'organització a Amman, la capital de Jordània.

Protegits per càmeres de seguretat, sistemes antiincendis sense aigua i un estricte control ambiental, els arxius de l’UNRWA custodien tota la documentació de l’agència: registres, dades financeres i, sobretot, les targetes familiars dels refugiats palestins. Vint-i-quatre persones hi treballen cada dia entre caixes i escàners per digitalitzar i classificar el que és, alhora, memòria històrica i un instrument legal.

Enmig d'aquests papers hi ha les targetes de registre familiar dels refugiats de Gaza. Moltes daten de mitjan segle XX, quan centenars de milers de palestins van ser expulsats de la seva terra amb la creació de l'estat d'Israel el 1948, en un episodi que es coneix com la Nakba. "El nostre mandat és protegir els drets dels refugiats palestins segons marca el dret internacional", assegura Maryam Sinnokrotm, responsable de l'arxiu. Aquestes targetes, relata Sinnokrotm, a més de provar l'estatus de refugiat també els donen elegibilitat per als serveis de salut i educació de l'UNRWA.

Les caixes amuntegades del magatzem salvaguarden la història de fins a cinc generacions. A les fitxes hi apareixen els noms, l'origen, el camp de registre i també les relacions familiars. Mantenir-les també garanteix que qualsevol palestí sense targeta de registre pugui, si comprova que els seus pares sí que la tenen, sol·licitar l’estatut de refugiat o algun altre reconeixement administratiu. A més, hi ha documents del registre de propietat perquè —en un eventual retorn de la població palestina— es puguin reclamar drets de propietat sobre les terres ocupades.

Mantenir viva la memòria

Fa vint anys que Sinnokrotm està immersa en aquesta feina. Al principi, la conservació dels documents es feia a través de modificacions manuals, però la digitalització va accelerar les coses: ara tots els documents s'arxiven al núvol, cosa que en dificulta la destrucció i en garanteix l’accés futur. "Estem construint un arbre genealògic de cada membre de la família. I més tard podran veure i consultar els documents històrics", relata. Fa poc que han aconseguit digitalitzar per complet els documents dels refugiats i introduir-los al seu sistema. Però també conserven la còpia física de cadascun dels documents.

Per als documents més grans o fràgils utilitzen escàners especials i, si cal, en fan petites reparacions abans de guardar-los dins de fundes protectores que en garanteixen la preservació. Però la seguretat no és només física. Els documents amb què treballa aquest organisme són molt sensibles. Contenen informació personal que, en mans del govern israelià, podria perjudicar centenars de famílies palestines. "Cadascun dels documents conté informació confidencial sobre un refugiat. No ho podem compartir amb ningú", alerta. Per això tots els treballadors de l'arxiu signen compromisos de confidencialitat i tenen la instrucció d'escanejar els documents sense llegir-los.

Per a Sinnokrotm, la feina a l’arxiu és una manera de "mantenir viva la memòria" del poble palestí, que fa més de 80 anys que viu fora de les seves terres i que, malgrat l’exili, ha mantingut la identitat a través de la diàspora.