Qui guanya i qui perd amb la treva entre Israel i Hamàs?

BarcelonaL'acord per a l'intercanvi de presoners i ostatges entre Israel i Hamàs, amb ampliació inclosa, representa un pas endavant, però no implica garanties que tot s'arregli ràpidament, entre altres coses perquè molts ostatges i presoners continuaran en mans de Hamàs i d'Israel fins que tingui èxit una nova i incerta ronda de negociacions. Les dues parts estan interessades a recuperar els captius, però això no garanteix una solució ràpida del problema; en gran mesura perquè les dues parts són orgulloses. Israel, a més, compta amb una clara superioritat militar i té més interès que la guerra continuï. És possible que la decisió final depengui del que decideixi l'administració de Washington.

L'actitud del president estatunidenc, Joe Biden, afavoreix els israelians. Els nord-americans han obert un pont aeri permanent amb Israel i estan enviant tota mena d'armament i munició que necessita l'exèrcit israelià. Això té un cost addicional per a Biden, perquè una part considerable dels seus votants, especialment els joves demòcrates, estan en contra de la guerra i volen una solució negociada del conflicte. I cal recordar que d'aquí un any hi ha eleccions als Estats Units i Donald Trump ja és a la banda, escalfant.

Netanyahu, amb peus de plom

Políticament, qui més s'hi juga és el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Una gran part de l'opinió pública el considera el màxim responsable de l'atac del 7 d'octubre. Netanyahu vol oferir una imatge d'estadista que sap com fer front a l'enemic i fa cada pas amb molta precaució. Per tant, el dia que s'acabi la guerra, Netanyahu haurà de respondre a moltes preguntes complexes de la comissió d'investigació. Alguns analistes creuen que les seves hores estan comptades i que la seva carrera política s'ha acabat. És per això que intentarà resoldre el conflicte de la millor manera possible abans d'acomiadar-se. Com a conseqüència, es fa difícil pensar en un final proper.

Netanyahu s'està esforçant perquè la posteritat no el maltracti. La seva carrera ha estat brillant. Ha estat un polític de dretes que ha pactat amb l'extrema dreta i els religiosos per governar. Ara s'està veient que el món va precisament en aquesta direcció: les eleccions a l'Argentina i als Països Baixos corroboren una tendència cada dia més visible a Occident.

El futur del seu principal enemic, Yahiya Sinwar, líder de Hamàs a Gaza, també està en joc. Sinwar va passar una gran part de la seva vida a les presons israelianes i parla hebreu. Justament va ser alliberat en un intercanvi de presoners pel soldat israelià Gilad Shalit. Els israelians que rebutgen l'acord argumenten que no és una bona idea alliberar presoners que, com Sinwar, poden crear greus problemes a Israel a mitjà termini.

L'èxit o el fracàs de Hamàs i Israel dependrà de com es desenvolupin les coses a partir d'ara. En aquest moment el futur està obert en els dos bàndols. En canvi, qui hi ha guanyat amb tota claredat en aquest conflicte és Qatar, un petit país què manté contactes amb els grups islamistes del Pròxim Orient i una relació privilegiada amb els Estats Units. És l'únic país de la regió capaç de navegar com a mediador amb qualsevol mena d'estat i d'organització islamista.