La guerra de Gaza deixa sols els Estats Units al mar Roig

BarcelonaDurant l'última setmana s'ha fet palès en dos escenaris diferents fins a quin punt els Estats Units estan aïllats internacionalment en tot allò relacionat amb la brutal guerra que Israel lliura a la franja de Gaza. Al Consell de Seguretat de l'ONU, Washington va retardar uns quants dies l'aprovació d'una aigualida resolució que demana un increment de l'ajuda humanitària a Gaza per acabar abstenint-se. Es va quedar sol. Fins i tot alguns fidels aliats històrics, com la Gran Bretanya i França, van votar-hi a favor. Però és potser encara més significatiu que els Estats Units estiguin maldant per trobar aliats per posar en marxa una operació al mar Roig per protegir dels atacs de la milícia iemenita proiraniana dels houthis una ruta marítima clau per al comerç mundial.

Durant les últimes setmanes, els houthis han atacat amb drons i míssils balístics una desena de vaixells que es dirigien cap al canal de Suez o el port israelià d'Eilat. En un cas, la milícia islamista, que controla la major part del Iemen, va assaltar un vaixell amb un helicòpter i el va obligar a atracar al port iemenita de Hodeida, on encara és retingut. Els houthis han justificat els atacs com un acte de solidaritat amb Palestina, perquè els vaixells atacats presumptament tindrien alguna relació amb Israel. A conseqüència d'això, les principals navilieres mundials han decidit evitar creuar el canal de Suez, que concentra el 12% del comerç mundial, per utilitzar una ruta alternativa vorejant el continent africà. Aquest canvi propiciarà un retard d'uns deu dies en l'arribada de les mercaderies, així com un encariment de les importacions.

Els EUA van anunciar la setmana passada la creació d'una anèmica coalició internacional per desplegar una operació naval de protecció de la geostratègica via marítima. L'operació, batejada com el Guardià de la Prosperitat, havia d'estar formada per nou països, la majoria estrets aliats europeus com França, Espanya i Itàlia, que ja compten amb vaixells militars a la zona participant en una altra coalició internacional contra els pirates de Somàlia. De la llista, va cridar l'atenció que l'únic país de la regió fos Bahrein, seu de la V Flota dels EUA, i les Seychelles, unes illes paradisíaques amb només uns 100.000 habitants.

Tanmateix, els darrers dies diversos d'aquests països s'han retirat de la llista o bé hi han matisat la participació. Per exemple, França i Itàlia han declarat que els seus vaixells a la zona col·laboraran amb l'operació Guardià de la Prosperitat, però sense situar-se sota el comandament estatunidenc. Per la seva banda, Espanya se'n va desmarcar i va criticar no haver estat consultada abans de ser inclosa a la llista, cosa que va generar un conflicte diplomàtic entre Madrid i Washington, però aquest dimecres ha obert la porta a participar-hi. A hores d'ara, encara no és clar quins països formaran finalment part de la coalició i quin serà el rol concret de cadascun, perquè el Pentàgon assegura que una dotzena de països més hi volen participar anònimament i, per tant, s'haurien d'afegir als ja inclosos a la llista feta pública.

Els aliats anònims

Se sospita que entre els estats que prefereixen guardar l'anonimat hi ha les tres potències regionals àrabs com Egipte, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU). Tots tres són aliats tradicionals dels EUA i, a més, es veuen directament perjudicats pels atacs dels houthis al mar Roig, sobretot Egipte, que cada any ingressa uns 9.500 milions d'euros gràcies a les taxes que paguen els vaixells per creuar el canal de Suez, i que actualment pateix una greu crisi financera. Segons els experts, dues raons expliquen la seva posició discreta.

En primer lloc, la proximitat al Iemen i la por de convertir-se en blanc de la ira dels houthis. Un dels líders del moviment, Mohamed al-Bukhaiti, ha advertit que mantindran els seus atacs malgrat la creació de la coalició internacional i ha anunciat que respondrien “a qualsevol agressió amb operacions militars sense precedents”. De fet, l'Aràbia Saudita ja ha patit al seu territori atacs dels houthis amb drons i míssils. Per exemple, l'any passat el grup va llançar un sofisticat atac contra el principal pou petrolier del país i va deixar palesa la feblesa de les defenses antiaèries saudites. Des de llavors, Riad està en converses amb la milícia per segellar la fi a la guerra del Iemen. Els EAU, encara amb presència al conflicte iemenita, estan en una situació semblant.

L'altra raó per mantenir les distàncies amb Washington és la creixent hostilitat que suscita entre l'opinió pública àrab, encesa per l'extrema brutalitat dels atacs israelians contra la població civil de Gaza i la complicitat del govern de Joe Biden. Per bé que sempre hi ha hagut una diferència notable entre el grau de solidaritat amb Palestina entre el carrer i els seus governants des que els EUA i Israel van segellar una aliança de ferro el 1967, probablement aquesta escletxa mai havia estat tan profunda. I és que Israel ha llançat els bombardejos més salvatges just quan diversos estats de la regió havien signat la normalització de relacions, com els EAU, o s'ho estaven plantejant, com l'Aràbia Saudita.

Una enquesta completa del Baròmetre Àrab a Tunísia posa de manifest el profund impacte de la guerra de Gaza en l'opinió pública del país, unes conclusions que són extrapolables a tota la regió. El percentatge de tunisians amb una imatge favorable dels EUA se situava al voltant del 40% just abans de l'esclat del conflicte bèl·lic. Setmanes després, el percentatge havia caigut al 15%. Al mateix temps, la visió de les seves potències rivals, com la Xina i l'Iran, mostrava la tendència inversa. Amb aquestes dades a la mà, i amb el record de les Primaveres Àrabs encara a la retina, no és estrany que alguns règims àrabs prefereixin actuar amb cautela davant d'algunes peticions de la Casa Blanca.