La guerra s'escampa fins al sud d'Àsia: els EUA enfonsen una fragata iraniana prop de Sri Lanka

BeirutLa guerra s’escampa i aquest dimecres fins i tot ha arribat al sud d’Àsia. Un submarí militar estatunidenc ha enfonsat un vaixell de l’armada iraniana a l’oceà Índic davant la costa de Sri Lanka i almenys 83 tripulants han mort i desenes es troben desapareguts, segons fonts del ministeri d’Afers Exteriors d’aquest país asiàtic. A la fragata hi viatjaven 180 mariners.

Així mateix, els atacs iranians han continuat a Qatar, els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita, Oman i l’estret d’Ormuz. Els Estats Units i Israel també s’han continuat acarnissant amb l’Iran, amb bombardejos intensos a diverses ciutats, especialment Teheran, Karaj i Esfahan. I Israel també manté obert el front al Líban.

La xifra de morts al país persa ja supera el miler. Al Líban les víctimes mortals tampoc deixen de créixer: ja n’hi ha 72. A més, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) denuncia que a tots dos països s’estan atacant hospitals, centres d’emergència i personal sanitari.

Sobre el terreny s'imposa la sensació d'una guerra que ha perdut els límits. No hi ha una línia de front clara i tampoc no es perceben esforços diplomàtics capaços de frenar l'escalada. Cada jornada se sumen nous atacs, víctimes i desplaçats. El conflicte s’eixampla i la inestabilitat sembla que no té aturador. Els Estats Units fins i tot han demanat a part del seu personal diplomàtic al Pakistan que marxi a causa de les violentes protestes al país per l’ofensiva contra l’Iran.

Les explicacions de Hegseth

"Un submarí nord-americà ha enfonsat un vaixell de guerra iranià que creia que estava fora de perill en aigües internacionals. En canvi, ha estat enfonsat per un torpede, una mort silenciosa, el primer enfonsament d'un vaixell enemic per un torpede [dels EUA] des de la Segona Guerra Mundial”. D’aquesta manera, el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha confirmat en una roda de premsa que un submarí estatunidenc ha enfonsat la fragata iraniana IRIS Dena en aigües internacionals a prop de Sri Lanka. Ho ha fet sense cap mena de pudor i fins i tot amb un cert punt d’orgull, malgrat que l’atac pot portar a una escalada militar encara més gran.

Només trenta tripulants han estat rescatats i traslladats a un hospital a la ciutat de Galle, al sud-oest de Sri Lanka. La resta han mort o continuen desapareguts. La fragata tornava de l'Índia després d'haver participat en unes maniobres militars multilaterals organitzades per aquest país asiàtic.

També aquest dimecres un vaixell portacontenidors ha rebut l’impacte d’un projectil davant la costa d’Oman mentre travessava l’estret d’Ormuz, segons ha informat una agència britànica de seguretat marítima. L’atac ha provocat un incendi a la sala de màquines, però no s’hi han registrat víctimes. Es tracta del quart atac d’aquesta mena en aigües de la regió en menys de 24 hores.

Inestabilitat al golf Pèrsic

De fet, la inestabilitat continua als països del golf Pèrsic. Les defenses aèries dels Emirats Àrabs Units han interceptat més de 170 míssils balístics i més de 800 drons iranians des del començament del conflicte. Amb tot, fragments d’alguns projectils han caigut a zones urbanes d'Abu Dhabi i Dubai, i han causat almenys tres morts i desenes de ferits.

Atacs similars s’han registrat a l'Aràbia Saudita, on s’han interceptat drons a la província oriental i s’han reportat danys a instal·lacions energètiques com la refineria de petroli de Ras Tanura, la més gran del país. A Bahrain, una persona ha mort i dues més han resultat ferides prop d’unes instal·lacions navals a causa de les restes d’un míssil caigudes del cel.

A Qatar, les forces de defensa han evitat atacs contra l'aeroport internacional de Doha, és a dir, diversos projectils han estat neutralitzats abans d'impactar contra les seves instal·lacions. Això ha fet que les autoritats del país hagin suspès les operacions aèries com a mesura de seguretat, cosa que dificulta encara més l’evacuació dels milers de persones que intenten sortir del país.

De fet, el continu llançament de míssils i drons ha obligat a tancar o restringir l'espai aeri a Qatar, però també a Kuwait, Bahrain, l'Iraq i els Emirats Àrabs Units. L'aeroport de Làrnaca, a Xipre, també ha hagut de tancar temporalment el seu espai aeri i suspendre tots els aterratges i enlairaments després que s’hi detectessin objectes no identificats.

El funeral de Khamenei, cancel·lat

L’Iran i el Líban, però, són els països que es continuen emportant la pitjor part del conflicte. La Fundació dels Màrtirs i Assumptes Veterans del país persa ha xifrat en 1.045 el nombre de persones que han perdut la vida des de l’inici de l’ofensiva. Dimarts a la nit l'Agència de Notícies d'Activistes de Drets Humans (HRANA) donava una xifra similar: 1.097 civils morts des de dissabte.

Els Estats Units i Israel han continuat bombardejant amb intensitat nombroses ciutats de l'Iran. Els atacs han afectat edificis civils, instal·lacions militars i centres logístics. Així mateix, la xarxa elèctrica i de comunicacions ha patit danys significatius. “Per descomptat, mai ataquem objectius civils”, ha assegurat el secretari de Guerra nord-americà. El bombardeig d’una escola infantil dissabte a la ciutat de Minab, al sud de l’Iran, que va causar la mort de 180 persones, “s'està investigant”, ha afegit sense donar-hi més explicacions.  

De fet, l’ofensiva contra el país persa és tan virulenta que les autoritats iranianes han decidit ajornar el funeral del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, que havia de començar aquest dimecres i havia de durar tres dies. Ho han justificat dient que la infraestructura per a la cerimònia encara no estava enllestida.

Des de l'assassinat dissabte d'Ali Khamenei, han sonat diversos noms per succeir-lo. En les últimes hores, el que agafa més força és el del seu segon fill, Mojtaba Khamenei, de 56 anys, conegut per tenir estrets llaços amb la Guàrdia Revolucionària i que fins ara era una de les persones més influents del país.

Milers de desplaçats al Líban

Al Líban diverses ciutats s’han despertat amb noves explosions, com ara la històrica Baalbek. Als suburbis del sud de Beirut, columnes de fum s'elevaven des d’alguns edificis. Així mateix, l'exèrcit israelià ha ordenat l'evacuació de desenes de localitats frontereres i ha pres el control de la localitat de Khiam, situada a sis quilòmetres del límit amb Israel. Milers de persones han fugit i busquen refugi a escoles, centres d'acollida o cases de familiars.

Mentrestant, Hezbollah ha intensificat els seus atacs cap al nord d'Israel, i ha llançat coets contra Metulla, la base naval de Haifa i zones properes a Safed. Coordinats amb míssils llançats des de l'Iran, també ha colpejat Tel-Aviv, el sud de Haifa i Ashkelon, encara que la majoria dels projectils han estat interceptats.

La guerra també està alterant els passos fronterers. Síria ha tancat el pas de Jdeidet Yabous per a sortides després de rebre advertiments de possibles atacs. Es manté obert, però, per a les entrades al país perquè milers de ciutadans sirians estan abandonant el Líban, on s’havien refugiat durant els últims anys per la guerra al seu país. La ministra libanesa d'Afers Socials calcula que actualment hi ha 65.000 desplaçats a 350 centres d'acollida.

D’altra banda, l'exèrcit israelià ha emès un ultimàtum a representants del règim iranià presents al Líban perquè abandonin el país. L'advertiment converteix el territori libanès en escenari directe de l'enfrontament entre Israel i l'Iran.

Davant aquest vesper, l'enviat especial de la Xina per a l'Orient Mitjà té previst viatjar a la regió per intentar mediar en el conflicte, segons ha anunciat el ministre d'Exteriors xinès, Wang Yi. Aquest dimecres, Wang ha parlat per telèfon amb el seu homòleg de l’Aràbia Saudita i dels Emirats Àrabs Units, i durant els últims dies també ha contactat amb Israel, Oman i l'Iran. És difícil saber, però, si Pequín podrà posar remei a un conflicte que ja sembla fora de control.