Israel-Palestina: altre cop a la casella de sortida

Si l'acord assolit entre Israel i Hamàs es respecta, significarà el tancament de dos anys d’una guerra desigual, però també marcarà, segons Donald Trump, l’inici d’una segona fase de negociacions que es presenten més complicades que les de la primera fase. La qüestió més difícil que hi ha sobre la taula és el desarmament de les milícies palestines de la Franja de Gaza, començant per Hamàs. L’organització islamista ja ha dit que només renunciarà a les armes si hi ha un acord per a la creació d’un estat palestí, que impliqui tots els territoris ocupats per Israel durant la guerra de 1967, és a dir Cisjordània, amb Jerusalem Est, i Gaza.

Però Benjamin Netanyahu ha repetit durant els últims dos anys, i abans també, que de cap manera preveu la creació d’un estat palestí. Això significa que les negociacions ni tan sols podran començar, o començaran simbòlicament, però no podran progressar perquè les dues parts tenen un objectiu diametralment oposat.

Ni Hamàs ni Israel semblen disposades a cedir. En aquest context, el punt de referència per a les dues parts, i sobretot per als mediadors, haurien de ser les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU, que afavoreixen la creació d’un estat palestí. El problema, però, és que Israel no accepta la legislació internacional i històricament la comunitat de nacions no ha fet res per aplicar les resolucions del Consell de Seguretat.

És evident que si la comunitat internacional vol resoldre el conflicte hauria d’enviar senyals clars en aquest sentit. En particular els Estats Units, perquè només una intervenció enèrgica de Washington davant Israel podria desembossar una situació que s’ha complicat durant més d’un segle, i que ha arribat a un punt tal de desesperació que el pessimisme incideix i condiciona en un sentit negatiu l’horitzó de futur.

Colons a Cisjordània

La pregunta central és si un president com Donald Trump té marge de maniobra i voluntat de resoldre el conflicte, si tenim en compte que Netanyahu està enviant cada dia més colons a Cisjordània, i si tenim en compte que el sector ocupat de Jerusalem canvia dia a dia de fisonomia a causa dels projectes de construcció jueus i l’espoli de terres palestines, una situació que res indica que hagi de canviar.

Si la comunitat internacional no actua amb energia, i si el president Trump no obliga Netanyahu a respectar la minoria palestina, difícilment es podrà arribar a un acord. I aquest panorama no canviarà mentre el primer ministre Netanyahu continuï al poder. Ell mateix diu i repeteix sense descans que de cap manera permetrà la creació d’un estat palestí.

D’altra banda, no és cap secret que una majoria clara d’israelians no volen la solució dels dos estats. Pel que fa a la Knesset també hi ha una àmplia majoria de parlamentaris que rebutgen aquesta idea. No només parlamentaris de la coalició de govern, sinó també diputats de l’oposició, de manera que la solució dels dos estats no té ni tindrà majoria al Parlament.

Aquest panorama fa que sigui molt complicat desarmar les milícies de Hamàs. L’organització islamista només renunciarà a les armes en una situació que no té cap possibilitat de concretar-se; per tant, aquest problema del segle passat continuarà sent el mateix a partir d’ara.