Els israelians veuen l'horror de Gaza per la tele?

Les televisions israelianes passen poques imatges de les tragèdies que causen a Gaza els bombardejos quotidians de l’aviació de Tel-Aviv, com el que ha destruït una escola plena d'infants dilluns mateix. Ho fan amb moderació, naturalment seguint una intenció política del govern de Benjamin Netanyahu, que té capacitat per controlar allò que s'ensenya a les pantalles dels ciutadans.

Quan es difonen, aquestes imatges d'horror no solen obrir els informatius, sinó que es deixen per a més endavant, ocupen poc temps i, en la majoria de casos, es trien les escenes menys brutals per minimitzar-ne l'impacte i, si cal, amagar la realitat. És cert que l’informatiu de la nit del Canal 12, el més vist a Israel, ha passat imatges d’algun nen desnodrit o de desenes de criatures esperant amb un recipient recollir el menjar que necessita la seva família per sobreviure. Quan es fa això, es mostra breument i és habitual que el locutor digui que són les imatges que veuen els occidentals.

Precisament, els sectors israelians pròxims al govern de Netanyahu es queixen públicament que les cadenes occidentals tenen molta tendència a buscar imatges de destrucció total, que graven els periodistes que encara queden amb vida a la Franja de Gaza. Sovint qualifiquen moltes d'aquestes informacions de propaganda manipulada per Hamàs. Cal recordar sempre que desenes de periodistes palestins -o més- han mort en els bombardejos i que a Gaza no hi ha informadors estrangers perquè els governs d’Israel i d’Egipte no els hi deixen entrar.

Ara, ningú a Israel pot dir que no té la informació a l'abast. A totes les cases pràcticament hi ha servei de cable i la gent pot veure les cadenes internacionals, també per internet: en l'època dels smartphones, ja no hi ha excuses. No estar informat es pot triar. I molts israelians trien no estar informats.

Les enquestes demostren que una gran majoria d’israelians, al voltant del 80%, estan satisfets amb el que l’exèrcit fa a Gaza. Tota la destrucció, tots els morts, incloent-hi nens i dones, que han superat els 55.000, són perfectament assumibles per a la majoria dels enquestats.

Un estat pària?

La setmana passada hi va haver una mena de crisi quan l’exgeneral Yair Golan, líder del partit Demòcrates, liberal de centreesquerra, va dir: “Israel s’està convertint en un estat pària, com Sud-àfrica, si no tornem a actuar com un país sa. Un país sa no combat contra civils, no mata nens com si fos un hobby, i no vol expulsar poblacions”.

L’endemà, enmig d’una gran commoció, Golan va haver de matisar que no es referia als soldats sinó als polítics. Probablement hi ha ben pocs israelians que pensin d’aquesta manera, d'acord amb les enquestes, i n'hi ha encara menys que denunciïn obertament la guerra a Gaza.

Enmig de les condemnes que va patir Golan, l’aviació israeliana va matar aquest cap de setmana nou dels deu fills d’una metge a Khan Yunis, germans d’entre vuit mesos i dotze anys. Hores després tenia lloc l'horrible bombardeig contra l'escola refugi. Però a Israel, sembla que ningú té ganes de parlar del que molts juristes i experts internacionals qualifiquen de genocidi.