Kemal Kiliçdaroglu: l'home que vol rescatar Turquia

El líder de l'oposició, socialdemòcrata, aglutina vots de tot l'espectre polític: des d'islamistes conservadors fins a l'esquerra prokurda

4 min
Kemal Kiliçdaroglu, el candidat opositor a les eleccions turques

IstanbulEl seu nom és Kemal Kiliçdaroglu i vol enderrocar el totpoderós Recep Tayyip Erdogan. Després de més de vint anys portant la contrària al govern turc, en aquestes eleccions presidencials ha fet el pas definitiu per ser el candidat opositor. La decisió no va ser fàcil, i probablement va ser ben calculada per una oposició que aquesta vegada actua en bloc. Tots contra Erdogan.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Ja vinc". És el que diu un cop i un altre Kiliçdaroglu des que va començar la campanya, molt abans que el nomenessin candidat. Nascut a Tunceli –a l'Anatòlia central– de família musulmana alevita, ha reivindicat la seva procedència gairebé a petició d'un Erdogan que ha assenyalat la seva identitat en diverses ocasions. “La nostra identitat és el nostre ésser, el que ens fa ser qui som i, per descomptat, l'hem de reivindicar amb dignitat. Però no parlarem d'identitats, parlarem d'assoliments. Ja no parlarem de separacions, parlarem dels nostres somnis compartits”, va dir en un vídeo que va tenir fins a 100 milions de visites en poques hores.

Economista de professió i funcionari fins al 1999, Kiliçdaroglu va obtenir el seu escó a les files del Partit Republicà del Poble (CHP en les sigles en turc) el mateix any que Erdogan va guanyar les eleccions com a primer ministre, el 2002. I als seus 74 anys feia temps que esperava el moment d'assaltar la presidència. Els sondejos li donen un avantatge d'entre tres i deu punts percentuals, i alguns fins i tot auguren que aconseguirà un suport prou ampli per no haver de sotmetre's a una segona volta.

Tots els fronts

Els partits opositors van decidir donar forma a la denominada Taula dels Sis: fins a sis partits d'ideologies ben diferents van asseure's al voltant d'una taula per enfrontar l'enemic comú, presentar un candidat que pugui englobar-ho tot i intentar batre un president que ja fa més de vint anys que és al capdavant de l'executiu turc. No ha estat fàcil. El Partit Republicà del Poble, del qual Kiliçdaroglu és president des del 2010, ha lligat el futur de la legislatura a l'ultranacionalista IYI Parti, tal com ja va fer l'any 2018 en unes eleccions en què Erdogan va guanyar a la primera volta. A més, la Taula dels Sis també la formen l'islamista Saadet Parti, que no té res a veure amb la visió secular del CHP, i tres formacions més on també hi ha antics col·laboradors d'Erdogan de quan era primer ministre. “És una coalició basada més en l'interès comú que en l'amor que es tenen”, explica a l'ARA Howard Eissenstat, professor de la universitat nord-americana de Saint Lawrence.

I després de desenes de reunions, crits i retrets, van decidir que el millor candidat possible era Kemal Kiliçdaroglu, per davant de dos noms propis que sonaven amb força: Ekrem Imamoglu i Mansur Yavas, alcaldes d'Istanbul i Ankara, respectivament, que ja van guanyar-li la partida a Erdogan l'any 2019 a les eleccions locals. L'home que molts veuen com a poc carismàtic, amb falta de caràcter i sense victòries electorals de renom és el candidat que haurà de batre Erdogan.

Els analistes opinen que la falta de carisma del candidat opositor pot beneficiar la figura d'Erdogan de cara a les eleccions, però “se li ha de reconèixer que ha pogut ajuntar tota una oposició i posar-la d'acord”, apunta Eissenstat. També afegeix que la campanya que ha encapçalat Kiliçdaroglu ha estat per emmarcar: amb sis partits fent campanya pel mateix candidat, els actes electorals s'han dispersat per tots els indrets geogràfics i ideològics del país. A més, també compta amb el suport dels carismàtics Imamoglu i Yavas, que desperten gran expectació allà on van i no han estat exclosos de la campanya, fins al punt que seran vicepresidents en cas que el bloc opositor acabi formant govern.

El vot kurd

Tot plegat fa que, finalment, part de l'electorat hagi entès la figura de Kiliçdaroglu com una arma de votació massiva, per davant dels dos alcaldes que tenien més renom. Però la decisió de la Taula dels Sis també amaga una carta que molts no van tenir en compte: el vot kurd.

A un país tan multicultural com Turquia, un candidat pot tenir la clau de l'elecció sense ni tan sols haver obert la boca. I, en aquest cas, el candidat escollit ve de parlar amb fets, més que amb paraules, des de fa temps. Perquè els kurds no obliden que Kiliçdaroglu ha defensat el líder prokurd Selahattin Demirtas, empresonat des de l'any 2016, i ha demanat el seu alliberament. Això li ha valgut l'acusació no formal de terrorista per part del govern i l'aplaudiment del votant prokurd i d'esquerres, sempre propici a ser acusat de pertànyer a qualsevol grup armat que dictamini un jutge.

Quant a la seva condició d'alevita, un grup etnoreligiós musulmà que conforma entre el 15% i el 20% de la població turca, també li ha donat crèdit a l'hora de parlar de minories amb un cert coneixement de causa. I aquesta empatia li fa valer el suport del prokurd Partit Democràtic dels Pobles a les presidencials, que no presenten cap candidat per no entorpir-li el camí cap a la presidència. Sembla que ara ha arribat el millor moment per arrabassar el poder a Erdogan. I així ho creuen els votants de Kiliçdaroglu. Per això, quan als seus mítings se'l sent dient per megafonia a tall d'eslògan “Soc en Kemal, ja vinc!”, tothom embogeix.

stats