El lideratge d'Erdogan a Turquia perilla per primera vegada en 20 anys

El dirigent s'enfronta a les seves terceres eleccions presidencials en plena caiguda de popularitat i una greu crisi econòmica

3 min
Una lona amb la cara del president turc, Recep Tayyip Erdogan, a Istanbul.

IstanbulEls càntics i eslògans polítics omplen els carrers de tot Turquia, que aquest diumenge celebra les eleccions presidencials més disputades de les últimes dues dècades, en què per primera vegada Recep Tayyip Erdogan no parteix com a favorit. A Istanbul les places estan plenes de paradetes on cada formació política ha instal·lat els seus cartells, mentre els voluntaris reparteixen propaganda per convèncer fins a l'últim possible votant. Música ensordidora: en un dels indrets on hi ha instal·lats diversos estandsl'opositor Partit Republicà del Poble (CHP) i el governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) competeixen pel millor equip de so.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A l'espai del CHP una desena de persones escolta un discurs enregistrat d'Ekrem Imamoglu, l'alcalde de la ciutat, i aplaudeixen. Una desena de metres més enllà, dos homes ballen per atraure l'atenció dels vianants davant l'atenta mirada d'una enorme imatge de l'actual president. N'hi ha que no volen veure Erdogan ni en fotografia, sobretot, els que s'han emportat la pitjor part de la crisi econòmica i han vist els seus estalvis reduïts a zero per la inflació.

“Trenta lires el quilogram”, es llegeix en un cartell electoral on es veu una etiqueta enganxada a una ceba. Perquè és justament la crisi econòmica el que pot empènyer milions de votants a decantar-se per Kemal Kiliçdaroglu, el candidat del bloc opositor. El centre del debat electoral és merament econòmic, tot i que l'AKP hagi volgut desviar l'atenció cap a les múltiples infraestructures construïdes en els darrers anys.

I sembla que les enquestes ho reflecteixen. Una de les últimes publicades revela que Kiliçdaroglu obtindria el 49,3% dels vots, mentre que Erdogan tindria el suport del 43,7%. Són els dos grans candidats, però no els únics. També es presenta Sinan Ogan, exmembre del partit ultranacionalista MHP que va per lliure després de deixar la formació quan aquesta va decidir donar suport a Erdogan. Ogan, a qui les enquestes donen entre un 5 i un 7% dels vots, busca el vot jove, de protesta i nacionalista. Fins dijous hi havia un quart candidat: Muharrem Ince, que va perdre les eleccions contra Erdogan el 2018. En veure que perdia suport en els sondejos, va decidir retirar-se de la batalla presidencial, en un moviment que afavoreix Kiliçdaroglu, a qui algunes enquestes fins i tot revelen com a guanyador a la primera volta.

El candidat de l'oposició a les eleccions presidencial de Turquia, Kemal Kiliçdaroglu.

Però, a banda de les eleccions presidencials, aquest diumenge Turquia també celebra eleccions parlamentàries. Agrupats en tres blocs, els partits s'han dividit o ajuntat a conveniència. D'una banda, el bloc d'Erdogan –batejat com l'Aliança Popular– també compta amb el partit ultranacionalista MHP i obtindria el 44% dels vots, segons els sondejos. La xifra, encara que voluminosa, és insuficient per formar majoria. Pel que fa a l'opositora Aliança del Poble, on hi ha sis partits –entre els quals, el Partit Republicà del Poble (CHP) i l'ultranacionalista IYI Parti–, no superaria el 40% dels vots. I finalment, l'Aliança Laboral i de la Llibertat –d'esquerres i prokurda– formada pel Partit de l'Esquerra Verda, on està integrat el prokurd Partit Democràtic dels Pobles, i el Partit dels Treballadors (TİP), entre altres petites formacions, que aconseguiria al voltant del 12% dels vots.

Vot popular

El que espanta l'actual president és la veu de la seva gent. Per això, la resposta a les protestes als carrers i places ha estat, els últims anys, la repressió policial. Però a les urnes i amb la majoria dels opositors bolcats a supervisar cada vot, un per un, a Erdogan se li pot girar la truita. És el vot, en un país que vol ser democràtic, el que pot expulsar Erdogan del poder. I són milions les persones que han patit els estralls de la crisi econòmica i que aniran en massa als col·legis electorals per fer-ho saber al líder turc.

El president també s'ha vist molt qüestionat per la gestió dels terratrèmols del febrer, que van provocar més de 50.000 morts i tres milions de desplaçats arreu del país. Les principals crítiques s'han centrat en la mala qualitat de les construccions i en la resposta lenta dels serveis d'emergència. Però milers de damnificats pels sismes no podran votar aquest diumenge: els col·legis electorals situats a la zona devastada també obriran, però molts dels que continuen empadronatsen una casa inhabitable o derruïda ja han marxat i no tornaran per exercir el seu dret a vot.

Som-hi, Turquia!, crida l'oposició, conscients que el plebiscit a Erdogan ja ha començat i que poden estar més a prop que mai de complir amb el pitjor malson de l'encara actual president turc: el vot popular.

stats