L'atac d'Israel a Deir al-Balah paralitza l'acció humanitària a Gaza

BarcelonaL'exèrcit d'Israel no respecta res ni ningú a Gaza. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha denunciat aquesta matinada l'assalt a la residència del seu personal i al seu magatzem principal, en el marc de la incursió terrestre que va començar dilluns a la localitat de Deir al-Balah, al centre de la Franja. Segons el comunicat, la residència (on s'allotjaven els professionals i les seves famílies) ha estat bombardejada tres vegades, amb atacs aeris que han provocat un gran incendi, i l'edifici ha quedat greument malmès. Després soldats israelians han detingut quatre membres del personal. Segons les autoritats sanitàries del territori palestí, el balanç d'aquest dilluns és d'almenys 130 palestins morts i un miler de ferits, el més alt de fa diverses setmanes, incloent-hi 14 palestins que esperaven recollir aliments als punts de distribució, en plena crisi de fam causada pel bloqueig imposat pel govern de Benjamin Netanyahu a la Franja.

Per primer cop des de l'inici de l'ofensiva genocida d'Israel fa 21 mesos, els tancs han entrat a Deir al-Balah, que com que havia estat més preservada s'havia convertit en el centre d'operacions de les organitzacions humanitàries. Les tropes israelianes han entrat als districtes del sud i l'est, després d'haver ordenat diumenge l'evacuació d'entre 50.000 i 80.000 palestins que continuaven a la ciutat, situada al centre de la Franja.

"L'exèrcit israelià ha entrat a les instal·lacions, ha obligat les dones i les criatures a marxar a peu enmig dels bombardejos cap a Al-Mawasi [el camp per a desplaçats al sud de la Franja], i als homes els han emmanillat, despullat i interrogat a punta de pistola", ha revelat l'OMS. L'organització ha denunciat que dos membres del seu equip i dos dels seus familiars han estat detinguts, i tres d'ells alliberats posteriorment. El director general, Tedros Adhanom Ghebreyesus, n'ha reclamat l'alliberament immediat i protecció per al seu personal, com estableix el dret internacional.

El portaveu de l'ONU, Stéphane Dujarric, ha dit que dues residències del seu personal a la mateixa localitat també han estat atacades, tot i que l'exèrcit israelià "ha estat informat de la localització de les instal·lacions de l'ONU, que són inviolables". Dujarric ha recordat que el fet que els equipaments de l'ONU siguin dins la zona que l'exèrcit israelià ha ordenat evacuar no eximeix Israel de la seva obligació de "protegir-les".

Desmantellament de la infraestructura humanitària

El desmantellament de la infraestructura humanitària a Deir al-Balah tindrà conseqüències molt greus sobre la població de Gaza, afegides a la fam generalitzada causada pels gairebé cinc mesos de bloqueig israelià a l'entrada d'aliments, medicines i combustible a la Franja. Avui mateix, Mohammed Abu Salmiya, director de l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, ha denunciat a la BBC que, en les últimes 72 hores, 21 nens han mort de fam a la Franja. Segons el mateix director, uns 900.000 nens de Gaza pateixen fam i 70.000 malnutrició.

Amb el sistema sanitari sistemàticament atacat pels bombardejos i amb una població molt afeblida per 21 mesos de guerra indiscriminada, la gent de Gaza afronta la pitjor situació de la seva història. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha advertit que "s'estan enfonsant els últims sistemes vitals que mantenen la gent amb vida". L'ONU recorda que Israel "té l'obligació de permetre i facilitar amb tots els mitjans al seu abast l'alleujament humanitari de l'ONU i les altres organitzacions humanitàries". Uns sis mil camions amb menjar, aigua, medicines i combustible estan aturats al costat egipci de la frontera de Rafah esperant l'autorització d'Israel.

L'agència de l'ONU per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) ha assegurat que el seu director local, Jonathan Whittall, ha decidit quedar-se a Deir al-Balah. Les autoritats israelianes van dir que no li renovaran el visat, que expira a l'agost, al·legant que és "antiisraelià". En un fil a X aquest dimarts, Whittal ha dit que Gaza viu sota "condicions de mort", que són "evitables" i "intencionades".

L'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), al seu torn, ha denunciat que el seu propi personal "s'està desmaiant de gana" a la Franja, i ha recordat que tenen prou menjar acumulat a l'altre costat de la frontera per alimentar tota la població de Gaza durant tres mesos: "Deixeu entrar l'ajuda amb la seguretat i el volum necessaris".

El ministeri de Salut de Gaza ha anunciat aquest dimarts que cinc hospitals i clíniques i l'estació central d'oxigen del nord de Gaza deixaran d'operar per manca de combustible i que la resta d'equipaments mèdics només podran continuar funcionant 48 hores amb la gasolina que els queda als generadors.

Tot això passa després que la Unió Europea anunciés que havia assolit un acord amb Israel per augmentar l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, que no s'ha complert. L'anunci va servir per no adoptar sancions contra el govern de Benjamin Netanyahu a l'última cimera i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha dit aquest dimarts que "totes les opcions continuen sobre la taula". "L'assassinat de civils que busquen ajuda a Gaza és indefensable", ha escrit a X, i ha afegit que ha parlat amb el ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, "per deixar clar que l'exèrcit israelià ha de deixar de matar gent als punts de distribució".

Una operació a gran escala

No sembla que Israel tingui cap intenció d'aturar la massacre. El cap de l'estat major, Eyal Zamir, ha declarat que les tropes "s'han de preparar per a una campanya continuada a gran escala i extensa". Ha admès que l'exèrcit israelià "afronta una realitat complexa i desafiant que requereix operacions multiarena" a Gaza i ha definit la guerra a la Franja com "una de les més complexes que ha afrontat mai", per la qual Israel "està pagant un alt preu en combat".

L'operació militar sobre Deir al-Balah torpedina la possibilitat d'un acord d'alto el foc amb Hamàs, sobre el qual Donald Trump s'havia mostrat optimista la setmana passada. Israel l'ha justificada assegurant que a la zona hi ha 20 dels ostatges segrestats el 7 d'octubre, però els seus familiars han posat el crit al cel, per por que els matin. I no és sorprenent: un dels membres del gabinet de seguretat de Netanyahu, el ministre de Missions Nacionals Orit Strock, va dir diumenge que calia ocupar Deir al-Balah fins i tot al preu de la vida dels ostatges. De les seves declaracions, igual que les dels ministres ultres, Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, es desprèn que la mort dels ostatges seria una càrrega menys per als seus plans de neteja ètnica a Gaza.

Divendres, després de l'atac israelià contra una església de Gaza, Netanyahu va parlar amb el papa Lleó XIV i li va prometre que hi hauria un acord per acabar amb la guerra aviat. Però no és això el que es veu sobre el terreny. "És Israel, i no Hamàs, qui està bloquejant l'acord negant-se a retrocedir a les posicions anteriors a l'operació i insistint amb unes noves línies de defensa que no són les que es van acordar al març", escriu al diari israelià Haaretz el periodista Chaim Levinson. "Aquestes noves línies són demandes polítiques, no necessitats militars".