L'exèrcit israelià recupera les restes de l'últim ostatge segrestat a Gaza

BarcelonaVint-i-set mesos després dels atacs palestins del 7 d'octubre del 2023, Israel ha recuperat les restes de l'últim dels 255 ostatges segrestats des d'aquell dia a la Franja de Gaza. Ho ha anunciat l'exèrcit en un comunicat aquest dilluns al migdia, després de dos dies d'una operació de cerca al nord de l'enclavament.

“Després de completar el procés d’identificació al Centre Nacional de Medicina Forense, en cooperació amb la policia israeliana i el Rabinat Militar, representants [militars] han informat la família del difunt Ran Gvili que el seu cos ha estat retornat per al seu enterrament”, ha dit el portaveu de l’exèrcit, Avichay Adraee. “Així, tots els ostatges retinguts a la Franja de Gaza han estat repatriats”, ha afegit. Segons informen mitjans israelians, el cos s'hauria recuperat dins el territori de la Franja que les tropes israelianes continuen ocupant a l'est de la línia groga fixada pel pla de Trump i que abasta un 60% de Gaza.

L’oficina del primer ministre d’Israel ha afirmat que la recuperació de les restes de Gvili, un home de 24 anys de la comunitat de Meitar, al sud d'Israel, "tanca el cercle". Gvili servia com a oficial a la unitat especial de patrulla Yasam, de la policia israeliana, al districte de Nègueb. Va morir en l'atac al quibuts Alumim i el seu cos va ser traslladat a Gaza. Segons la informació del Jerusalem Post que cita fonts militars, Gvili estava enterrat en un cementiri perquè la milícia Jihad Islàmica el va confondre amb un dels seus membres. Després de rebre informació d'intel·ligència que no va ser aportada per Hamàs, un escamot israelià va entrar al cementiri, va exhumar més de 200 cossos fins a localitzar, amb un equip forense, les restes del policia.

Reobrir el pas de Rafah

El govern de Benjamin Netanyahu havia anunciat que un cop s'hagués recuperat el seu cos començaria la segona fase del pla del president estatunidenc Donald Trump per a la Franja, que suposa l'obertura del pas de Rafah, el cordó umbilical de Gaza amb el món, per a la sortida de civils i l'entrada de material de reconstrucció, així com la retirada de les tropes israelianes del territori, la desmilitarització de Hamàs i l'establiment d'un govern tecnocràtic palestí tutelat per un consell presidit pel mateix Trump. Fins ara Israel havia endarrerit els compromisos de la primera fase de l'alto el foc, inclosa l'entrada de l'ajuda humanitària, al·legant que Hamàs no havia complert la seva part retornant tots els ostatges. Hamàs havia de retornar tots els ostatges, vius i morts, dins de les 72 hores posteriors a l’entrada en vigor de l’alto el foc, signat l'octubre passat, però ja va advertir de les dificultats de localitzar els cossos enterrats els primers dies de la guerra més destructiva en aquest territori. La milícia palestina va lliurar vint ostatges israelians vius i els cossos de 27 ostatges morts (israelians i estrangers), però durant les darreres setmanes deia que no podia localitzar Gvili.

La troballa del cos coincideix amb el termini que tenia Israel per reobrir el pas de Rafah en les últimes negociacions amb Donald Trump i evita que el govern de Netanyahu hagi de fer aquest pas sense haver recuperat tots els ostatges. Ara Benjamin Netanyahu ja no té cap excusa per obrir el pas de Rafah i permetre l’entrada d’ajuda i de maquinària pesant per a la reconstrucció, a més de les evacuacions mèdiques de milers de malalts i ferits que continuen no podent ser tractats en un sistema sanitari destruït durant el genocidi.