L'Iran promou les cirurgies de transició de gènere per a occidentals a pesar dels abusos a les persones LGBTIQ+
Amb una economia paralitzada, la republica islàmica promociona el turisme mèdic a una audiència global a través d'internet
Nova YorkDurant 40 anys, l'Iran ha realitzat més cirurgies de transició de gènere que moltes altres nacions, en gran part com a resultat de la pressió exercida sobre els ciutadans gais i de gènere no-conforme –persones que no segueixen els estereotips tradicionals– perquè se sotmetin a operacions no desitjades o, senzillament, per evitar la possibilitat d'una pena de mort.
Ara, davant una economia paralitzada per la guerra i les sancions, la república islàmica està promocionant la seva experiència a una audiència global, amb l'esperança d'atraure estrangers transgènere amb la promesa de cirurgies econòmiques, juntament amb estades en hotels de luxe i visites turístiques.
Desesperat per la inversió estrangera, el govern teocràtic de l'Iran s'ha fixat l'objectiu de generar més de 7.000 milions de dòlars anuals a partir del turisme mèdic, segons els mitjans estatals iranians, aproximadament set vegades més del que va guanyar l'any passat. Aquest objectiu ha donat com a resultat la proliferació d'empreses de turisme mèdic, que comercialitzen no només rinoplàsties i trasplantaments de cabells, sinó també vaginoplàsties, mastectomies i construccions de penis.
S'anuncien a través de llocs web en anglès. "Ens ocupem de tot, de principi a fi, i oferim els millors serveis mèdics per garantir una experiència sense estrès", comenta Farideh Najafi, gerent de dues empreses de turisme mèdic, MabnaTrip i MedPalTrip. "Això inclou la reserva d'hotels, hospitals, transport i més", afegeix.
L'Iran és un dels pocs llocs del món musulmà que permet a les persones transgènere accedir a l'atenció mèdica d'afirmació de gènere, i fins i tot la subvenciona. Per a molts estrangers que viatgen a l'Iran per a la cirurgia de transició, i de fet per a molts iranians transgènere, aquestes operacions poden semblar vitals. Però la reputació del país com a pioner en el camp amaga la història abusiva de les operacions i la dura realitat per a la majoria de persones LGBTIQ.
A l'Iran, gais i lesbianes poden ser castigats amb la flagel·lació pública i la pena de mort. Com a resultat, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha constatat que molts iranians gais i lesbianes que no són trans són "pressionats a sotmetre's a cirurgia de reassignació de gènere sense el seu lliure consentiment".
Així i tot, els preus reduïts del país estan atraient persones transgènere de llocs tan llunyans com Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit i altres països europeus, segons operadors de turisme mèdic i cirurgians. Molts més pacients, diuen, provenen de països veïns, com l'Iraq, on aquests tractaments estan estrictament prohibits.
"Als Estats Units, el cost de la cirurgia és d'uns 45.000 dòlars, i a Tailàndia és d'aproximadament 30.000 dòlars", segons el lloc web d'un operador, IranMedTour. "El cost de la cirurgia de confirmació de gènere a l'Iran és més baix, amb preus de menys de 12.000 dòlars". Altres empreses anuncien procediments en hospitals governamentals per tan sols 4.500 dòlars.
La fàtua que va permetre les cirurgies
Tot i que es desconeixen les xifres precises, un informe del ministeri de l'Interior britànic de 2022 va calcular que aproximadament 4.000 persones se sotmeten a cirurgia de transició cada any a l'Iran, una xifra superior als totals anuals combinats del Regne Unit i França. Els experts diuen que una gran majoria de pacients provenen de dins de l'Iran.
L'experiència de l'Iran amb la cirurgia de transició prové d'una fàtua emesa a la dècada de 1980 per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, el líder suprem fundador de la república islàmica, que va declarar que les persones transgènere podien obtenir reconeixement legal del gènere amb el qual s'identificaven, però només amb la condició que se sotmetessin a cirurgia de transició. A primera vista, aquesta política inverteix el que molts a Occident esperen de l'Iran, on les normes de gènere s'apliquen de manera tan estricta que les dones són castigades per no portar hijab en públic.
Però els iranians transgènere i els experts diuen que l'adopció de la cirurgia per part del govern de cap manera es correlaciona amb la defensa de les persones trans. Els iranians que no s'adhereixen a les normes tradicionals de masculinitat i feminitat —incloent-hi les persones trans que no se sotmeten a cirurgia— són objecte de violència, extorsió o són pressionats a operar-se.
"Per a la república islàmica, ser trans significa que has de passar per aquesta cirurgia —de masculí a femení, de femení a masculí—", diu Zara Saeidzadeh, de la Universitat d'Orebro, a Suècia, una acadèmica de gènere que ha passat una dècada investigant la identitat trans, amb un focus en l'Iran. "Si t'identifiques com a trans, però no vols fer cap mena de modificació corporal, aleshores estàs trencant les regles i seràs estigmatitzat i la teva vida estarà amenaçada".
Raha Ajoudani, una dona trans i activista de 20 anys, va fer el viatge oposat al que fan molts turistes estrangers. Va fugir a Alemanya des de l'Iran el 2024 per evitar una cirurgia de transició forçada i escapar de la persecució estatal pel seu activisme.
Ajoudani assegura que va ser detinguda dues vegades per les autoritats el 2022, després que un ex-xicot col·laborés amb el ministeri d'Intel·ligència iranià per facilitar la seva detenció. La seva família –va afegir– era assetjada habitualment perquè deixés el seu activisme. "Mai vaig voler sotmetre'm a una cirurgia de reassignació de gènere –va dir–. M'he definit fora d'aquest binari. No volia viure segons la definició governamental d'expectatives culturals de ser dona o home, ni em vaig sotmetre a la fàtua de Khomeini".
Les empreses turístiques inclouen un llenguatge per dissipar aquestes pors als estrangers en els seus materials publicitaris. I enmig de brillants il·lustracions fotogràfiques d'abans i després de pectorals i pits idealitzats, i textos que prometen procediments "econòmics", aprovacions ràpides de visats i ajuda per aconseguir "una forta sensació de felicitat i alleujament", les empreses turístiques també venen als pacients el que una d'elles anomena la "postura relativament progressista de l'Iran sobre els drets transgènere".
L'esmentada Farideh Najafi, gerent de viatges, admet que alguns estrangers temien tenir problemes amb les autoritats o els autòctons, però afirma que els pacients que han viatjat amb la seva companyia "mai han tingut cap problema de seguretat".
© The New York Times
