El Líban s'acomiada de Nasrallah enmig de la incertesa sobre el futur de Hezbollah

BeirutHezbollah necessita un bany de masses com el que va tenir diumenge per intentar revertir la derrota a la recent guerra contra Israel. Tot i les desenes de milers de libanesos que van acudir a l'estadi de la Ciutat Esportiva de Beirut, convertit en vetllatori per al líder de Hezbollah Hassan Nasrallah, mort el setembre passat, la milícia xiïta ha perdut la seva popularitat. L'absència de les principals figures polítiques no xiïtes del Líban, entre elles el president de la república, Joseph Aoun, cristià maronita, i el primer ministre, Nawaf Salam, sunnita, és una mostra que Hezbollah, aliat de l'Iran, camina en solitari.

L'escenografia, amb grades plenes de simpatitzants dins i fora de l'estadi, pantalles gegants que reproduïen antics discursos de Hassan Nasrallah i ovacions ensordidores al crit de “Labeika ia Nasrallah” (“Estem a les teves ordres, Nasrallah”), no va aconseguir intimidar els caces israelians que abans, durant i després de la cerimònia van sobrevolar Beirut a baixa altitud i van llançar atacs aeris a la vall de la Bekaa i el sud del Líban. Un missatge de Tel-Aviv als libanesos: encara som aquí.

El moment més emotiu va arribar quan unes cortines enormes es van obrir per donar pas als camions que transportaven els fèretres del líder de Hezbollah i del seu successor fugaç, Hashem Saffedin, que va trobar el mateix destí a mitjans d'octubre. La comunitat xiïta, que al setembre no va poder acomiadar el seu líder amb honors, va aconseguir finalment donar-li l'últim adeu. Dones vestides de negre ploraven desconsolades, llançant flors al pas dels taüts embolicats amb la bandera groga del moviment, mentre els homes, colpejant-se el pit, clamaven “La resistència no ha mort, mort a Israel, mort als Estats Units!”.

Però el Líban postconflicte emergeix amb una forta dependència d'Occident i de l'administració Trump, que va prometre la retirada de les tropes israelianes del sud del país, encara que Tel-Aviv manté soldats a cinc punts estratègics de la frontera. Washington, garant d'un alto el foc violat en incomptables ocasions per Benjamin Netanyahu, s'erigeix en principal patrocinador de l'exèrcit libanès, a qui ha entrenat i finançat per al seu ràpid desplegament a la frontera.

Dependència d'Occident

Israel, decidit a erradicar completament el moviment de resistència libanès, ha pressionat els Estats Units fins a lligar de mans el govern libanès. La crisi diplomàtica entre Teheran i Beirut ho reflecteix: el Líban va prohibir l'aterratge de dos avions iranians a l'aeroport internacional de Rafic Hariri, únic del país, després que Israel amenacés amb bombardejar-lo si Hezbollah rebia finançament o armes des de l'Iran. En aquest context d'asfíxia política i econòmica, el nou secretari general del grup proiranià, Naïm Kassem, va reiterar als funerals que “la resistència és essencial i continua sent el nostre dret mentre persisteixi l'ocupació. Donarem una oportunitat a la diplomàcia i després decidirem”.

El futur de Hezbollah al Líban està marcat per la incertesa. La seva base de suport entre els xiïtes es debilita i el seu aïllament polític, juntament amb les pressions internacionals, l'obliga a reconsiderar-ne l'estratègia. Amb l'economia i mig país en ruïnes i la necessitat d'ajuda internacional, el moviment enfronta un dilema en haver de moderar la seva postura per assegurar l'estabilitat o mantenir-se fidel al seu rol de resistència, cosa que arrisca el seu debilitament intern. En un Líban fracturat i dependent de l'exterior, la capacitat de Hezbollah per adaptar-se determinarà la seva supervivència política els anys vinents.

Mentre desenes de milers de libanesos ploraven la desaparició del seu carismàtic líder, el portaveu àrab de l'exèrcit israelià, Avichay Adraee, va llançar una provocació a les xarxes socials: “¿Vostè està de dol per un home que va convertir el Líban en un Estat fallit? Per aquell que va vendre el futur per assegurar els interessos de l'Iran? Qui va destruir l'economia i va ficar el país en guerres absurdes?”. Paraules que reflecteixen la posició d'Israel, però que també plantegen una incògnita central: Hezbollah podrà continuar sostenint el seu poder en un país a la vora del col·lapse?