Un mes d'alto el foc a Gaza: la pau que no arriba

BarcelonaL'alto el foc entre Hamàs i Israel que va entrar en vigor el 10 d'octubre està molt lluny de portar la pau a Gaza. Repassem els elements que marquen la situació d'una treva que Israel no està respectant, i les incerteses sobre les pròximes fases. L'únic punt que més o menys ha funcionat aquest mes ha estat l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins: Hamàs ha lliurat els 20 captius que continuaven vius a la Franja i 24 dels 28 cossos dels morts. Israel ha alliberat 1.968 presoners palestins vius i 315 cossos no identificats. La resta dels punts de la primera fase de l'acord no s'estan respectant, tot i que Donald Trump i Europa s'esforcen a insistir que la treva aguanta. La gent a Gaza viu en tensió, pensant que l'alto el foc pot caure en qualsevol moment i en molts casos no poden tornar a les runes de les seves cases perquè les tropes israelianes continuen ocupant més de la meitat del territori de la Franja o perquè les carreteres són impracticables.

L'alto el foc no és real

Des de l'entrada en vigor de l'alto el foc a Gaza, l'exèrcit israelià ha matat almenys 242 palestins, incloent-hi 85 criatures, una mitjana de vuit morts al dia. Més de 600 han quedat ferits, l'equivalent a 20 cada dia. També han continuat les operacions de destrucció d'habitatges i infraestructures, en zones on no hi ha combats actius. La idea que hi ha un alto el foc a Gaza –tot i que no es verifica sobre el terreny– resta atenció mediàtica, i això dona màniga ampla a Israel per continuar amb la política de convertir la Franja en un lloc on no es pugui viure.

Des de l'entrada en vigor de la treva, han mort tres soldats israelians a la zona de Rafah, sota control d'Israel, on hi ha un reducte de 200 combatents de Hamàs que han quedat aïllats en túnels. Israel va responsabilitzar l'organització islamista de les morts i va respondre amb atacs massius sobre Gaza. Hamàs nega tenir res a veure amb aquests atacs i no queda clar si els autors pertanyen a altres faccions o si, des dels seus amagatalls, ni tan sols s'han assabentat de l'alto el foc. En tot cas, la presència d'aquestes bosses de la resistència palestina en territori avui sota control israelià fa anar de corcoll els mediadors, que intenten trobar-hi una sortida. És complicat perquè Hamàs no accepta que es rendeixin i lliurin les armes i Israel no pensa deixar-los marxar si no ho fan.

La fam continua

Amb l'alto el foc Israel tampoc no ha deixat d'utilitzar la fam com a arma de guerra a Gaza. Als mercats continuen faltant productes bàsics com l'arròs, la farina, els làctics, els ous o la carn fresca: un quilo de pomes costa set euros al canvi. Israel ha bloquejat el 75% de l'ajuda humanitària que s'havia compromès a deixar entrar: des del 10 d'octubre han entrat a Gaza una mitjana de 145 camions diaris, quan l'acord parlava de 600. Sí que han entrat camions comercials, la majoria amb productes com cafè, refrescos o xocolata. Segons el Programa Mundial d'Aliments, la fam a Gaza continua en nivells devastadors, mentre es manté el bloqueig israelià al pas de Rafah, l'única connexió de Gaza amb el món, tant per al moviment de mercaderies com per al de persones. Els bombardejos massius s'han aturat, però la fam continua. Un quilo de pomes costa 25 xéquels, gairebé 7 euros.

La manca de combustible continua paralitzant hospitals, forns de pa i altres serveis essencials. Tampoc entren les medicines i, segons ha denunciat l'ONU, Israel ha denegat en aquest mes de treva 107 peticions d'entrada de materials com mantes, roba d'hivern, eines i material per reparar les plantes de potabilització d'aigua o el clavegueram que van tramitar les ONG locals i internacionals. La reconstrucció és ara per ara una quimera, però és que ni tan sols ha començat el desenrunament: l’Autoritat Palestina calcula que a Gaza hi ha 61 milions de tones de runa, amb fins a 10.000 cossos encara atrapats sota els enderrocs per manca de maquinària pesant.

Israel encara ocupa més de la meitat de Gaza

A Gaza, les tropes israelianes continuen desplegades en una “zona de seguretat” que ocupa més del 53% del territori, una àmplia franja de terra de nord a sud en la frontera amb Israel. Els palestins estan amuntegats en tendes de campanya i edificis destruïts en la resta de l'espai, tocant a la costa. L'exèrcit ha marcat la línia que divideix les dues zones amb blocs de formigó de color groc cada 200 metres, i estan reforçant desenes de posicions militars dins d'aquesta zona tap, cosa que podria indicar que no es tracta d'una divisió temporal, com estableix el pla de Trump. Segons el pla, Israel s'hauria de retirar totalment de la Franja quan Hamàs s'hagi desarmat i hagi lliurat el poder a una administració colonial tutelada per l'estatunidenc i l'ex primer ministre britànic Tony Blair.

Incertesa sobre les següents fases

No sembla, doncs, que Israel estigui disposat a aquesta retirada total de la Franja, com han deixat clar diversos ministres de Netanyahu, que continua sense declarar la "pau". Israel posa com a condició per retirar-se el desarmament incondicional de Hamàs, i no sembla que la milícia palestina tingui cap incentiu per entregar les armes. Hamàs ha dit que només les lliurarà a un futur estat palestí, tot i que alguns dels seus dirigents han suggerit que podrien entregar l'arsenal de míssils amb capacitat d'atacar territori israelià. El problema és que no és gaire clar què vol dir exactament desarmament, perquè el pla de 20 punts de Trump és volgudament ambigu i deixa moltes qüestions sense respondre. No s’especifiquen els passos que hauria de seguir Hamàs per desarmar-se, i tampoc no és clar si el desarmament inclouria les armes lleugeres, quin seria el calendari previst ni a quina autoritat s’haurien de lliurar.

Israel ha definit el desarmament com un procés que podria durar anys. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha afirmat que desarmar Hamàs implica desmantellar tota la seva infraestructura militar, incloent-hi la seva extensa xarxa de túnels i els tallers de fabricació d’armes. El que ho complica és que ningú sap l'abast d'aquesta infraestructura i, de fet, després de dos anys de bombardejos indiscriminats de Gaza, Israel no ha pogut desmantellar-la. Tel-Aviv pot afirmar en qualsevol moment que Hamàs encara no s’ha desarmat del tot i tornar a l'ofensiva genocida. La garantia d'aquest desarmament podria ser el desplegament d'una força internacional de tropes de països àrabs i musulmans, però ara com ara ningú gosa oferir-s'hi, mentre Hamàs ha ressorgit com a força amb capacitat de control del territori d'on s'han retirat les tropes israelianes i ha vençut les milícies rivals patrocinades per Israel.

Més violència a Cisjordània

Israel està més aïllat que mai en l'escena internacional, però manté el suport de Trump, que alhora té l'aval d'Europa i els règims àrabs al seu pla. I mentre es discuteix sobre Gaza, l'ocupació israeliana avança imparable a Cisjordània, que ha quedat fora de la negociació. El Parlament d'Israel ha avançat els plans per a l'annexió de Cisjordània –que encara ha de superar tres votacions– i els colons i l'exèrcit israelià estan imposant la seva llei: segons la Comissió Palestina contra la Colonització i el Mur, l'exèrcit israelià i els colons han perpetrat 2.350 atacs a Cisjordània durant el mes d'octubre, incloent-hi agressions físiques directes, l’enderrocament d’habitatges i l’arrencada d’oliveres. Alhora es continuen ampliant els assentaments –il·legals segons el dret internacional– en una política de fets consumats que esborra l'estat palestí del mapa.