Israel, cada cop més aïllat malgrat el suport indestructible de Washington

LondresLa setmana passada, un dia després que Israel bombardegés Doha amb la intenció de matar els negociadors de Hamàs, el president del país, Isaac Herzog, va mantenir un agre debat a Londres amb Bronwen Maddox, la directora de la prestigiosa Chatham House, a propòsit de la guerra a Gaza i la legitimitat de les accions del govern de Benjamin Netanyahu en resposta al 7 d'octubre del 2023. Maddox va recordar a Herzog que "les famílies dels ostatges semblen consternades per l'atac a Qatar", fins al punt d'assegurar que "Israel està destruint les negociacions que podrien haver portat un alto el foc".

Una de les persones presents al debat com a públic va dirigir-se a Herzog: "Israel té dret, i el deure, de protegir els seus ciutadans. Però hi ha límits, proporcionalitat, precaució i distinció, que francament ja s'han violat en l'actual atac ferotge sobre Gaza". Unes paraules que podrien recollir un canvi d'esperit general, cada cop més crític amb Israel, a excepció de l'administració dels Estats Units.

Aquesta mateixa setmana, un tens intercanvi al Fòrum de Xiangshan (Xina) sobre seguretat ha tornat a posar de manifest la creixent distància entre la percepció israeliana del que passa a Gaza i la resta del món, almenys d'una part. En un vídeo que s'ha fet viral, l'acadèmic xinès Yan Xuetong es va enfrontar amb l'agregat militar israelià Elad Shoshan, acusant les Forces de Defensa d'Israel de perdre la legitimitat moral per les seves accions contra els civils palestins.

I aquest dijous, en una entrevista per a la televisió estatal israeliana, el president francès, Emmanuel Macron, assegurava que "estan causant tantes víctimes i baixes civils, que estan destruint completament la imatge i la credibilitat d’Israel, no només a la regió, sinó davant l’opinió pública arreu del món". Les paraules, però, no aturen el genocidi. Malgrat la catàstrofe humanitària i la fam, la complicitat dels Estats Units amb el govern de Netanyahu s’ha tornat a provar indestructible. Així ho mostren, d'una banda, la visita a Jerusalem el cap de setmana passat de Marco Rubio, el secretari d'Estat dels Estats Units, i de l'altra, la negativa rotunda del president Donald Trump, aquest dijous a Londres, a reconèixer l'estat palestí, en clara crítica a l'anunci imminent que el govern britànic té previst fer públic durant el cap de setmana.

La condemna del món musulmà

L’atac a Doha ha estat qualificat de "terrorisme d’Estat" per Qatar i ha unit el món àrab i islàmic en una condemna gairebé unànime. Des de l’Aràbia Saudita fins a Egipte, passant per Jordània i els Emirats, les cancelleries van coincidir en denunciar la violació de la sobirania i el risc que l’escalada acabi amb qualsevol esperança de mediació.

A la cimera de la Lliga Àrab i l’Organització de la Cooperació Islàmica del 15 de setembre, es va acusar Israel d'"actes hostils", entre els quals hi ha "el genocidi, la neteja ètnica i la fam" contra la població de la Franja de Gaza. També es va subratllar l'expansió "d'activitats colonials" que Netanyahu promou a Cisjordània. Tot plegat, amenaça "els pronòstics de pau i de coexistència" a la regió i allunya el paisatge de continuar establint vincles entre Israel i els estats àrabs i islàmics, com es va fer amb els Acords d'Abraham, quan fa cinc anys Tel-Aviv va normalitzar les relacions amb els Emirats Àrabs Units i Bahrain, i posteriorment amb el Marroc i el Sudan.

El mateix atac a Qatar ha fet que Turquia, que havia mantingut un equilibri fràgil, hagi anat més lluny: Ankara ha acusat Israel d’haver adoptat polítiques de "terrorisme d’Estat" i alerta que el procés de pau queda greument tocat.

La guerra ha posat a prova també les potències emergents. La Xina, que històricament ha defensat el dret palestí a l’autodeterminació, ha intensificat les seves crítiques a Israel, fins al punt que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha acusat Pequín i Qatar d'orquestrar un "bloqueig mediàtic" contra el seu país, una acusació que Pequín ha refusat.

Tot i la fricció diplomàtica, ambdós països han mostrat interès de mantenir una cooperació a llarg termini. Al febrer, el ministre d'Afers Exteriors xinès, Wang Yi, es va reunir amb el seu homòleg israelià, Gideon Sa'ar, a Múnic, en el contacte de més alt nivell des que va començar la guerra. Wang va reiterar el suport de la Xina a una solució de dos estats i va expressar la seva voluntat de fer avançar la "col·laboració integral innovadora" entre les dues nacions.

El paper de Pequín

La Xina ha mantingut històricament forts llaços econòmics amb Israel, amb un comerç bilateral que ha assolit nivells rècord el 2025. Tanmateix, el suport verbal de Pequín a la causa palestina, i la seva condemna de les accions militars israelianes, han complicat la relació. Pequín demana un alto el foc immediat i ha posat èmfasi en la necessitat de respectar el dret internacional humanitari, mentre ha intentat posicionar-se com a mediador alternatiu a un Occident desacreditat pels vetos nord-americans a l’ONU, el darrer dels quals ha tingut lloc aquest dijous passat. Es tracta d'una aposta que té una dimensió estratègica: erosionar el monopoli diplomàtic dels Estats Units a l’Orient Mitjà.

Per la seva banda, l’Índia, tradicionalment més propera a Israel, ha matisat la seva postura les últimes setmanes. Tot i reiterar que Israel té dret a defensar-se, Nova Delhi ha expressat preocupació per "un ús desproporcionat de la força" i ha reclamat un accés humanitari segur a Gaza. El Brasil de Lula da Silva ha emergit com una de les veus més contundents dins del bloc BRICS. Brasília ha denunciat la "indiferència criminal" davant les víctimes civils i ha reclamat una reforma del Consell de Seguretat de l’ONU que eviti el bloqueig sistemàtic dels Estats Units a qualsevol resolució crítica amb Israel.

Més enllà dels dubtes i les vacil·lacions europees –Alemanya i Itàlia han deixat a l'aire les sancions de la UE a Israel–, amb els pols oposats que representarien Espanya o Irlanda, d'una banda, i Alemanya, Àustria o Hongria d'una altra, res no apunta a un gir immediat i categòric que sigui efectiu per aturar Netanyahu, que té Washington al seu costat.

Però la tendència és clara: cada dia que passa, amb més morts civils i més desplaçats, la posició internacional d’Israel s’afebleix. De fet, ho va admetre dilluns passat el mateix Netanyahu en unes declaracions poc freqüents sobre l'impacte de l'anorreament de Gaza. El primer ministre va subratllar la necessitat de produir armes pròpies ja que "una minoria musulmana significativa i bel·ligerant està influenciant els governs a Europa, i això està provocant sancions contra Israel".